Publicat el 24 d'abril de 2006
Primera entrada
Hola a totes i a tots. Obro avui aquesta finestra per tal que, si voleu mirar-hi a dins, pogueu trobar algunes reflexions i inquietuds de la dimensió humana, política, social o cultural que provenen del dia a dia d’una persona que, per circumstàncies, es troba treballant en una institució prou peculiar, i de vegades massa desconeguda, com és el Parlament Europeu. Catalunya a Europa. Europa al món. El món i Europa, desde Catalunya. Una visió política, sí, però sobretot humana i, per tant, necessàriament imperfecta. L’aventura, en qualsevol cas, sembla fascinant.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Miscel·lània personal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Ets valent Raül, pocs blocs de polítics admeten comentaris, a veure quan durarà, ah i una cosa psssat al independentisme i deixa’t dels menjaflors d’ICV, els independentistes dececitem gent com tu.
Una abraçada i una cordial salutació
Perquè encara que hi hagi dos espanyols nascuts a Catalunya dalt de tot del Parlament, no es nota en absolut, no?
nano, esta bé això, ara potser ens assabentarem de que nassos es fa en aquell parlament que d’altra banda ens imposa normatives legislatives que els catalans no podem fer altra cosa que empassar-nos-les.Estic amb el comentari d’un o una de dalt, passa’t a l’independentisme.ICV ha demostrat poca iniciativa per Catalunya, i s’ha menjat molta merda del Psoe al meu parer gratuitament.Ja ens diràs com et va per les europes i el que es més important ,que fas pel nostre país.
Salutacions independetistes i revolucionàries………..de debó
A vaja, quina alegria!. Doncs que sàpiques que em tindràs aquí nit i dia com una paparra per recordar-te que el teu partit prometia parlar de la legalització de la marihuana. En dos anys no heu fet absolutament res (bé si, la xorrada de l’esprai) però al carrer segueix la repressió, l’enriquiment de quatre bandarres i el perjudici de la salut de menors i adults.
Doncs molt bé nanu, ens heu ben ensarronat i això no ho perdonem. Ara mateix vaig a tots els fòrums cannàbics a donar-los l’adreça que fotin canya… suposo que ni cas en fareu però a les eleccions ens trobarem i després no doneu les culpes als altres.
Ànim Raül i endavant.
Ja és important que pugam contrastar opinions i com tu dius construir sinèrgies.
Moltes gràcies per obrir un espai de transparència i fer més propera la pràctica política
He llegit el teu bloc i no he trobat cap entrada sobre el greu problema de l’habitatge, així que aprofito la primera entrada per fer-te un suggeriment.
El problema de l’habitatge ha adquirit unes proporcions dramàtiques doncs als preus actuals els nous demandants queden fora del mercat, tant per compra com per a lloguer. Això es una llosa sobre la majoria dels joves i sobre la propera generació i si no es resolt serà una bomba de rellotgeria.
Qualsevol que hagi vist la taxació d’un habitatge haurà comprovat que la diferència entre el valor de construcció i el de mercat és considerable. És just que s’hagi de pagar un sobrepreu tant important per culpa de l’especulació? Evidentment no.
L’única solució que aporteu els polítics es l’habitatge de protecció oficial, que ni per preu ni per quantitat soluciona el problema. Moltes vegades és només una manera de rentar la cara als polítics quan defensen creixements urbanístics quasi sempre desproporcionats. A més, suposa destinar fons públics que podrien destinar-se a altres necessitats mentre uns quants s’estan “forrant”.
L’única solució seria que el preu de venda del nou sòl urbanitzable fos fixat per llei i que el nou habitatge acabat tingués un preu se venda màxim fixat per un taxador en funció del cost de construcció i del lògic benefici empresarial del constructor i del promotor. Seria l’única manera de no haver de pagar el sobrepreu que provoca l’especulació. Tampoc seria tan difícil; els bancs ja demanen una taxació per fer l’hipoteca i aquesta és podria incorporar a l’escriptura de compra-venda. La principal oposició vindria dels creients en la religió del lliure mercat que es posarien les mans al cap. El mercat és una bona eina quan és eficient, però no se li pot deixar fixar els preus quan esta dominat per corrents especuladores i quan es tracta d’un bé de primera necessitat com l’habitatge. A fi de comptes, tampoc seria ni el primer ni l’únic sector amb preus regulats. Aquestes mesures pel nou habitatge també farien baixar el preu del de segona mà; el mercat faria la resta. Potser es dràstic, però es que el problema es molt greu.
El que no val és pretendre que l’habitatge de protecció oficial resolgui el problema i no fer rés més, perquè fent això estan deixant fer a l’especulació i oblidant als ciutadans, sobre tot els més joves.
Aquest escrit ha estat enviat a altres blocs de polítics de ICV i de ERC, dons penso que son els únics que podrien tirar endavant aquesta iniciativa.
Cristóbal Treviño Martinez
Moja (Olérdola)