Premi: la campanya pel control d?armes rep el Premi Iniciativa Solidària
M’assabento per El Periódico que les ONG impulsores de la Campanya pel Control del Comerç d’armes han rebut el Premi Iniciativa Solidària 2007. Des d’aquí vull felicitar-les i encoratjar-les a seguir la lluita de la manera tenaç, participativa i estratègica que les caracteritza. La campanya de les ONG és important per diversos motius: és una campanya conjunta de diverses ONG que sumen esforços per un objectiu comú, deixant de banda la sovint estèril competència quan totes fan la seva campanya pel mateix tema, i cosa que, per altra banda, les fa ésser molt més eficients i eficaces; planteja objectius concrets a curt, (segueix…)
mig i llarg termini, i per tant és més eficaç a l’hora de fer avançar les reivindicacions en el si de les institucions estatals i internacionals; treballa amb actors diversos com periodistes, investigadors, partits polítics i institucions, promovent que cadascú jugui el seu paper en favor d’un objectiu comú i explotant al màxim les sinergies; implica la societat amb accions ciutadanes que permetin que tothom pugui sentir-se partícep de la campanya duent a terme alguna acció concreta (participant en una acció, enviant una postal, filmant un foto-mató, etc…); etcètera.
Tal i com podeu constatar a través dels contingut d’aquest bloc, aquesta és una iniciativa en la que hi crec fermament. De fet, va ser la meva primera activitat professional en el camp de la construcció de la pau ja que l’any 1994 vaig començar a treballar al Centre UNESCO de Catalunya, de la mà de’n Fèlix Martí, i com ajudant de’n Vicenç Fisas, precisament en l’impuls i la coordinació de la campanya Hi ha secrets que maten. Després en vaig ser el responsable en tant que coordinador de campanyes de desarmament a IntermónOxfam. Posteriorment vaig seguir el tema des de l’Escola de Cultura de Pau, com Investigador i cap d’Estudis.
Paral.lelament m’hi vaig dedicar acadèmicament el.laborant la Tesina de Doctorat ‘Control de les exportacions d’armes convencionals a la postguerra freda. El cas dels Estats Membres de la Unió Europea’ (1999, sota la direcció de Rafael Grasa), i vaig tenir ocasió de publicar diversos treballs -com els llibres: Desarmament i i Desenvolupament. Claus per a armar consciències (Intermón 1999) o bé Pau i seguretat a Europa: prevenció de conflictes armats a l’Europa de la postguerra freda (Centre UNESCO de Catalunya, 1998), entre d’altres-.
Tot plegat va fer que, en començar a treballar al Parlament Europeu, demanés formar part de la Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE) i que se’m nomenés ponent del Parlament sobre control de les exportacions d’armes europees i implementació del Codi de Conducta, la qual cosa m’ha permès el.laborar anualment un informe sobre la situació actual, a la vegada que participar semestralment en les reunions del Consell (COARM) que s’encarrega d’aquests assumptes, als quals he pogut recordar cada vegada que hi he assistit algunes de les demandes històriques de les ONG, com la necessitat que el Codi esdevingui jurdídicament vinculant, o que els sistemes de transparència i control s’harmonitzin a l’alça, entre d’altres (vegeu, per a més informació, la categoria Armes/Desarmament on acumulo els diferents apunts del bloc dedicats, precisament, a la qüestió de les armes, el seu control, i les iniciatives en favor del desarmament).
Adjunto el contingut de la notícia d’El Periódico:
INICIATIVA SOLIDÀRIA a La campanya pel control del comerç d’armes, per Helena López (El Periódico, 16.03.08)
1• L’esforç de quatre oenagés ha permès l’aprovació d’una llei de control
2.• La norma fa transparents les exportacions d’armament d’Espanya
La campanya contra el comerç d’armes promoguda per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón Oxfam i la Fundació per la Pau, i impulsada per Vicenç Fisas, ha estat guardonada amb el premi Iniciativa Solidària 2007. Pocs projectes d’aquest tipus poden presumir d’aconseguir els seus objectius, i encara menys si el repte consisteix a perseguir el control i la transparència del comerç d’armes. Aquest sí. Com un David contra Goliat, el treball en equip de les quatre oenagés durant més d’una dècada ha donat els seus fruits: el 19 de desembre de l’any passat, el Congrés dels Diputats va aprovar per consens la llei de comerç d’armes. Aquesta normativa obligarà el Govern a aplicar els criteris del codi de conducta de la Unió Europea, que no permeten transferències d’armes a països en conflicte o en què es violin els drets humans.
Els impulsors de la campanya celebren l’avanç que suposa la llei per posar fi a l’enorme cost humà que tenen les transferències irresponsables d’armes. El comerç descontrolat causa arreu del món una mort cada minut.
PAS ENDAVANT
“És una bona llei. No és la que ens hauria agradat, però s’ha millorat molt en transparència”, afirma el director d’Intermón Oxfam a Catalunya, Francesc Mateu. Mabel González, responsable de la campanya a Greenpeace, destaca que “s’ha fet un gran pas, ja que s’han aconseguit avanços en transparència i control”. “És important que s’hagi regulat la matèria per llei, és això el que li dóna la importància política que té”, afegeix. Per aconseguir-ho, les quatre organitzacions han fet un treball parlamentari intens, amb reunions amb tots els grups que han donat com a resultat el consens.
Un dels punts forts de la llei és que les sol.licituds d’armes han d’aportar més informació de control, com per exemple qui les farà servir. Així mateix, també hi ha clàusules de no reexportació i informació sobre els països de trànsit.
Foto: Acció de la campanya pel control de les exportacions d’armes. Font: El Periódico.