Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Paraules al voltant del món (d’Albert Bargués): la mirada d’un navegant de la vida

Vaig conèixer l’Albert Bargués el novembre de 2007, ara fa doncs quatre anys. Ell i la Servane Escoffier s’havien llançat al mar a fer la primera volta al món a vela en parella sense escales, la Barcelona World Race. El personatge em va captivar de seguida a través de les entrevistes que li feien, tant pel to com pel contingut, i li vaig dedicar un comentari al meu bloc (Albert Bargués i Servane Escoffier: regatistes sense fronteres ).

Vaig seguir aquella cursa amb l’admiració de qui reconeix la duresa que significa enfrontar-se, sols, a les incerteses de l’oceà, i amb l’enveja (sana) de qui somnia, com tantíssima d’altra gent, a imitar-los un dia fent la volta al món a vela (òbviament de manera molt més lúdica).

D’aquelles paraules en va sortir dies més tard un primer contacte, posteriorment una relació i finalment una amistat que hem anat cultivant amb el temps. Primer vaig admirar el navegant, ara admiro, sobretot, la persona.

Per raons diverses (i complexes) no va poder participar en la segona edició de la Barcelona World Race. Però no es rendeix. Allò va ser una decepció, però és un lluitador, i se n’ha sortit de pitjors.

Qui el coneix ja s’adona de seguida que és un mariner peculiar. Una mica barreja entre el Moitissier més aventurer i idealista i el Tabarly més rigorós i exigent. Però allò que sorprèn (i a mi més m’ha impactat) és la seva especial mirada del món, de la vida i del mar. És una mirada heretada, com ell mateix reconeix, del mític ‘Ei, Petrell’, de Julio Villar, que a tants navegants (marins i somniadors) ens ha servit de far.

Ara ens regala una petita mostra d’aquesta mirada, en forma de llibre i de documental. ‘Paraules al voltant del món’ no és només el llibre sobre una aventura singular, un repte aconseguit, una fita només a l’abast d’unes poques persones elegides, és també un calidoscopi sobre les pors, les relacions humanes, els límits i les superacions d’aquests límits, en definitiva, sobre la vida.

I si el llibre atrapa per la seva proximitat, humanitat i profunditat, la pel·lícula ho fa per la intensitat de les vivències que mostra.

Menció especial vull dedicar també a l’aportació d’un altre bon amic, Ignasi de Juan, qui, en forma de dibuixos, aporta la seva també particular mirada i sensibilitat a les paraules de l’Albert.

Paraules al voltant del món’ és, sens dubte, una petita joia que s’ha guanyat per mèrits propis el dret a formar part de la història del mar, i de la vida de les persones que ens el mirem més enllà de la seva blavor i immensitat. Un llibre que m’ha calat ben endins, com va fer, fa molts anys, el gran Julio Villar.

Gràcies, Albert, per aquesta mirada. I que els vents et siguin favorables.



  1. Caramb Raul, em quedo ben tocat i ja començo el dia amb una empenta diferent. Precisament d’aquí tres hores entro a classe de Novel.la 1 a l’Ateneu on confio adquirir les eines per poder escriure aquesta novl.la que tanta il.lusió i tan desig desperta en mi.
    T’agraeixo molt les paraules i sobretot t’agraeixo l’estona que m’has dedicat sabent les jornades que portes en la teva tasca parlamentaria.
    Fins ben aviat amic
    albert  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres, narrativa, poesia,... per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent