Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Paraula de Narcís Prat (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

Paraula de Narcís Prat (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

 

L’eminent catedràtic d’Ecologia de la UB, Narcís Prat, escrivia ahir un interessant article a El Periódico. Parlava de la Política d’Aigua que havia impulsat l’anterior govern (el primer tripartit) i havia continuat l’actual.

Explicava que dijous passat el consell de direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va donar llum verda al pla de gestió del districte hidrogràfic de Catalunya (PGDHC), que aquest fet suposava la culminació de la planificació que es va iniciar quan el llavors conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, va renunciar al transvasament de l’Ebre i va començar amb la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) un procés de canvi en la manera de treballar i pensar en la planificació de l’aigua a Catalunya i deixava pal·lès que el pla es va aprovar amb els vots en contra de les patronals del sector (inclosa l’agrícola) i dels representants del principal partit de l’oposició.

La notícia ha rebut molt poca atenció mediàtica, cosa que atribueix a l’actual situació hidrològica pròspera (els embassaments estan plens i plou), res a veure amb el que passava la primavera del 2008, quan les restriccions a l’àrea de Barcelona semblaven imminents.

Jo hi afegiria, però, que tal silenci es deu també a la clara voluntat d’alguns actors, mediàtics, comunicatius i socials, d’amagar les moltes coses que s’han fet bé en els dos governs tripartits, i especialment en aquelles conselleries encapçalades per ICV. Estem en pre-campanya i toca carregar contra els altres, pensaran alguns.

Doncs jo vull treure pit i reconèixer l’impuls que tant Salvador Milà com Francesc Baltasar han donat a un pla d’aigua fins a deixar-lo ‘gairebé perfecte’, en paraules de Prat.

Catalunya, afegeix, ja disposa d’un projecte per evitar angoixes de proveïment com les de 2008. I tot plegat sense necessitat de fer cap transvasament del Roine ni el minitransvasament de l’Ebre. Respecte a la dessalació, aquesta suposarà en el futur com a màxim el 15% dels recursos, i part d’aquests es destinaran a disminuir el transvasament del Ter a Barcelona; i tota la dessalació no arribarà al 2% de l’electricitat consumida a Catalunya.

Segons Prat, els arguments per oposar-se a aquest pla no tenen cap fonament i espera que el Govern aprovi definitivament el pla i que qui l’hagi de gestionar en el futur sàpiga valorar-lo en la seva justa mesura i posar-lo en pràctica per portar el país al segle XXI.

Francament, jo també ho espero, i ho desitjo. Així com desitjo que la ciutadania sàpiga posar en valor accions concretes com aquestes, a l’hora de votar. I és que garantir el subministrament general d’aigua, i que aquest es faci a més amb criteris de respecte del territori i la sostenibilitat, bé val algunes línees, alguns aplaudiments i, per què no, alguns vots, no?

Font dibuix: Maria Titos / El Periodico.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Medi Ambient (Aigua, Suro, Natura 2000, criminalitat ambiental,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent