Obama: les expectatives del canvi
Se’m fa difícil, avui, parlar d’alguna cosa que no sigui Obama (veure el discurs de la victòria). No sóc a Washington, ni a Nova York, ni a Chicago. En definitiva, no sóc als Estats Units, on sembla que hi ha mitja Catalunya (i segurament mig món). Sóc a Brussel.les. Però com la resta del món no me n’he pogut estar de seguir el procés electoral, i la jornada fatídica, a través dels mitjans i d’internet. No són les nostres eleccions, però com si ho fossin. He tingut ocasió ja de comentar-ho aquest matí amb alguns mitjans, com Catalunya Ràdio. Mentre esperava el meu torn per poder intercanviar impressions amb na Neus Bonet, ella sí, des dels Estats Units, escoltava les opinions d’altres, com en David Madí, que era a Chicago. Molt em temo que veurem poca originalitat en les valoracions. Poc podem dir, uns i altres, que surti del tòpic. Potser, de tot plegat, caldria destacar, entre d’altres, l’elegància política amb la qual John McCain ha reconegut la victòria d’Obama (‘Ahir era el meu contrincant, avui és el meu President’), la qual cosa posa de manifest que, efectivament, McCain no és Bush. Però, i ara què? Doncs ara (segueix…)
a esperar que les expectatives es compleixin. A ningú se li escapa que no ho tindrà fàcil, Obama, per canviar certes dinàmiques incrustades a les institucions nordamericanes després de 8 anys de Bush. Cal atorgar-li un mínim de benefici del dubte, i reconèixer que no serà, en cap cas, una metamorfosi senzilla.
I és que, tot i que l’optimisme i confiança que desprèn Obama, el podem trobar, al més pur estil nordamericà, directament a la seva pàgina web, i en concret al seu eslògan central (‘I’m asking You to believe. Not just in my ability to bring real change in Washington… I´m asking You to believe in Yours’), el cas és, però, que allò que ara ens interessa mesurar és la ‘seva’ habilitat (i sobretot la seva possibilitat) real, per canviar dinàmiques i, perquè no, actituds.
Estarem amatents, per tant, a aquest als seus primers 100 dies, i especialment a les primeres decisions, aquelles que solen marcar les intencions i l’abast de les mateixes, aquelles que suposen un avís per a navegants sobre allò que cal esperar.
Personalment voldria que entre aquestes decisions hi hagués un canvi radical d’actitud en temes claus de la política mundial com són: la lluita contra l’escalfament del planeta (desitjo que la influència d’Al Gore es faci notar); el control de les exportacions d’Armes a escala internacional (Nacions Unides acaba d’adoptar una decisió determinant en el sentit de començar el procés formal per avançar cap a l’adopció d’un Tractat Internacional sobre les Transferències d’Armament); la recuperació del multilateralisme i del respecte de la legalitat internacional; el tancament de Guantanamo i la retirada de les seves tropes de l’Iraq i l’Afganistan, etc…
Temps al temps. Ara, però, gaudim, ni que sigui per uns moments, de la satisfacció de veure, i de viure, com algunes coses poden canviar radicalment. Ja tindrem ocasió, aviat, de valorar-na l’abast, i de comentar si les expectatives eren adequades o no, en la mesura de si s’han vist, o no, satisfetes.
Foto: Oama i familia. Font: BBC
Sabem que serà difícil veure el canvi, però jo confio que es veurà.
Les decisions polítiques que s’han dut a terme els vuit últims anys han estat qüestionades per la majoria de politòlegs i analistes del propi país.
I pel que sé, inclús el poder judicial estadounidenc havia expressat el seu desacord, em forma de sentències, amb les accions del gobern republicà.
En tot cas, sabem que són els Estats Units i la superpotència mundial, i per tant, seguiran exercint el seu poder, espero però, que no amb tanta falta de respecte pels acords i les lleis internacionals.
Veurem que passa a partir del 20 de gener i en els mesos successius.
Espero els teus comentaris, Raül 😉
Veurem, en efecte, que les coses canviaran, perquè és la societat, la que de fet ja ha canviat. No serà en l’ordre desitjat, ni segurament en la velocitat requerida. Hi haurà marrades i carrerons sense sortida, que caldrà sortejar. Però aquest home representa una generació, que és una mica la nostra. Moltes de les reflexions contingudes en el seu primer llibre, Dreams from our father, reflecteixen molt bé els dubtes i els pensaments de la gent que està en organitzacions i associacions. A mi això m’ha impressionat, ho he trobat útil. Al meu bloc, he traduït un fragment del llibre, en el qual parla de la seva visita a Barcelona com a ‘motxillero’. Vegeu-lo aquí.