Raül Romeva i Rueda

No se m’acut una altra manera de qualificar moltes de les crítiques que escolto i llegeixo envers la mesura dels 80 km/h i la velocitat variable que com a mostres d’irracionalitat irresponsable. A més a més, considero que moltes d’aquestes crítiques tenen un clar objectiu: paralitzar el país i allunyar-lo d’Europa.

Europa ha estat sovint la referència en molts aspectes relatius a la modernitat. Europeu ho fem servir sovint com a sinònim de modern. Però aquestes iniciatives que diem europees, en definitiva, no deixen de ser accions, polítiques i propostes que provenen d’altres països d’Europa. Tant europeus, en definitiva, com ho pugui ser Catalunya. I és que, tal i com ho veig, quan un país vol ser gran, ha de mostrar capacitat i voluntat de lideratge, i no només deixar-se portar pels altres.

Ara com ara no són massa els aspectes que situen Catalunya a l’avantguarda europea, però els pocs que hi ha tenen sovint a veure amb qüestions de caire mediambiental. Barcelona és reconeguda, no ja a Europa sinó a escala mundial, com un referent en la promoció de polítiques sostenibles i en l’aprofitament de les renovables. Catalunya, ara, també comença fer-se un espai en la literatura especialitzada i en l’imaginari col.lectiu europeu, com un país en què es prenen decisions innovadores, revolucionàries i necessàries com és, per exemple, la mesura de la velocitat variable. (segueix…)

La mesura de la velocitat variable, ho recordo, forma part del Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la Qualitat de l’Aire que compta amb 73 mesures concretes relatives als ports i aeroports, activitats industrials ie energètiques i mesures de prevenció en relació als plans d’ordenació urbanística, autorització d’activitats industrials, energètiques i extractives.

Una d’aquestes mesures és la limitació de la velocitat a 80 km/h, ja que els vehicles rodats són l’origen de més del 50% d’emissions contaminants.

Altres ciutats europees ja han implementat el sistema de velocitat
variable amb extraordinaris resultats: Birmingham, Utrecht, Amsterdam o
Londres. Ara fins i tot el govern de l’Estat es planteja copiar-lo, i
de ben segur que d’altres països en seguiran l’exemple en breu.

El Pla s’ha establert d’acord amb els criteris de la Unió Europea. És més, en cas de no aconseguir reduir els nivells de contaminació el 2010 la mateixa UE aplicaria sancions econòmiques.

Però no és la por a les possibles sancions allò que ens hauria de moure, sinó la convicció que cal fer-ho, i la voluntat d’esdevenir model a copiar per la resta de la UE.
I és que les dades fins ara en quant a l’aplaicació del Pla són difícilment qüestionables i és que l’aplicació del Pla pot comportar una disminució de 1200 morts prematures l’any, un increment de la qualitat i de l’esperança de vida de cinc mesos.
A més, les víctimes mortals i les persones ferides com a conseqüència d’accidents s’ha reduït en un 40%, la reducció de la contaminació atmosfèrica per corredors viaris és entre un 7% i 11%, l’estalvi de combustible és entre 8% i el 12%.

Amb aquestes dades sobre la taula, i coneixedor del marc europeu en el qual ens hem de moure, no se m’acut una altra manera de qualificar les gravíssimes tergiversacions en relació a la mesura de la velocitat variable i els 80 km/h que d’irracionalitat irresponsable.
Aquí, un cop més, el sentit comú topa amb la visceralitat i la pressió de determinats interessos econòmics.

Estic convençut que molta gent sensata que ara com ara s’ha deixat arrossegar per la irresponsable instrumentalització de determinats sectors s’adonaran d’aquí un temps com la mesura no només era necessària, sinó que se sentiran orgullosos i orgulloses que hagi estat precisament Catalunya qui l’hagi impulsat. És probable fins i tot que molta d’aquesta gent negui haver-hi estat mai en contra.
I és probable també que mai es reconegui la maternitat d’ICV en aquesta mesura. Tant és. Des de la responsabilitat racional jo la defenso, i n’estic orgullós.

Font foto: El País