Raül Romeva i Rueda

Torno d’un viatge de tres dies a Macedònia durant el qual una delegació del Parlament Europeu ens hem reunit amb diferents autoritats del país per investigar la història que el ciutadà alemany  Khaled El Masri va explicar en la seva compareixença davant la comissió que investiga si des dels Estats membres, o candidats, s´han dut a terme detencions, retencions i entregues il.legals, en cooperació amb la CIA. La missió estava composada pel ponent de l’informe de la Comissió TDIP, Claudio Fava, i quatre diputats més: Kauffman (GUE), Kreissl-Döfler (PSE), Czarnecki (NI) i jo mateix …

…

Personalment penso que hem de ser molt conscients del paper que pot jugar aquesta comissió del Parlament Europeu, així com del que no pot jugar. Cada vegada resulta més evident que en el marc d’aquesta comissió no descobrirem res que no sapiguem ja, o que no sigui més factible aconseguir per altres mitjans. Tanmateix, l’existència de la Comissió, i el fet que dugui a terme missions com la que hem fet a Macedònia (amb tot l’interès mediàtic, polític i social que ha generat a aquell país), pot permetre que d’altres, de manera més discreta, i sense el volum de càmeres que nosaltres dúiem al darrera, puguin aprofitar les portes que nosaltres obrim amb les nostres missions i audiències.

No és la nostra missió fer de detectius privats, sinó que la nostra feina és permetre que els qui duen a terme la veritable investigació tinguin més opcions de poder-ho fer. 

Pel que fa a la història de el Masri, la seva versió és la següent: durant un viatge que va fer el desembre de 2003 a Macedònia, per descansar després d’haver tingut una disputa familiar, va ser segrestat per la policia macedònia, entregat a serveis secrets nord-americans, retingut en un hotel durant 23 dies i finalment enviat per avió a una presó de Kabul, on va ser torturat.

Els fets comprovats són: 1. segons prova forense, El Masri va ser efectivament a Kabul; 2. un avió Boeing 737, N313P, propietat d’una companyia nord-americana tapadora de la CIA va aterrar a Skopje, provinent de Palma de Mallorca, el dia 23 de gener de 2004, dia en què suposadament El Masri va deixar el país, i va sortir direcció Kabul, fent escala a Bagdad;

La versió de les autoritats macedònies és que El Masri va ser efectivament a Macedònia, que la policia el va fer baixar de l’autobús amb què va entrar a Macedònia (via Sèrbia) per interrogar-lo, que després de 4 hores, i havent obligat el bus a marxar, el van deixar en llibertat, i que l’únic que saben de després és que efectivament va estar-se a l’hotel mencionat. Finalment, afirmen, va sortir pel seu propi peu per la frontera amb Kosovo (Blace).

Després de reunir-nos amb el President del país, la viceprimera ministra, el ministre d’Interior, el president de l’Assamblea, els presidents de les comissions de drets humans, i de Seguretat i Defensa, la presidenta del Comitè de Helsinki sobre Drets Humans, i el cap de la policia, entre d’altres, i a havent pogut visitar també l’hotel (i l’habitació) en què suposadament va ser retingut, les nostres conclusions són que malgrat que no hem trobat proves concloents que verifiquin la versió d’El Masri, tampoc el govern macedoni ens ha donat proves que demostrin que la seva versió, la del govern, sigui la certa. Més aviat ens hem trobat amb nombroses evasives, confusions, especulacions i, fins i tot amb fets sospitosos com és que, havent confirmat la nostra visita a l’Hotel en qüestió, i havent fins i tot demanat a les autoritats que ens proporcionessin una prova (registre) de la suposada estada voluntària d’El Masri en aquest hotel, el dia de la visita el director era, casualment, de vacances, i el personal tot just feia un mes que treballava a la casa.

Resten, per tant, moltes preguntes obertes: com va anar de la frontera on va ser retingut fins l’hotel, la nit del 31 de desembre de 2003, quan entrà al país? com és que algú que viatja a Macedònia per cap d’any, en bus perquè es més barat, s’allotja en una suite d’un hotel mitjà, de 100 euros la nit, durant 23 dies, i sense fer reserva (la nit de cap d’any!)? qui paga la factura d’uns 2400 euros que costa l’hotel (manutenció apart)? qui va advertir que El Masri podria ser ‘perillós’ raó per la qual, i magrat tenir passaport alemany, el van fer baixar de l’autobús a la frontera, només a ell? l’esperaven? com s’explica que Condoleeza Rice, en conversa amb Angela Merkel, hagués demanat ‘perdó’ per l’error en el cas de El Masri afirmant que "s’havien equivocat de persona", i que al mateix temps ningú
a Macedònia reconegui oficialment que l’haguéssin retingut?

Per altra banda, les autoritats han reconegut al llarg de la visita l’existència del vol N313P, però afirmen desconèixer que fos operat per la CIA. Així mateix, confirmen que El Masri va estar els 23 dies a l’Hotel Skopski Merak (que casualment és a 200 m de l’ambaixada dels EUA), cosa que fins ara negaven saber. Finalment, no descarten del tot que hi hagués pogut haver un ‘error’ de part dels seus serveis secrets, en el marc del que anomenen la ‘normal i necessària col.laboració amb els serveis secrets dels Estats Units’. Així mateix, reconeixen que en la seva relació amb els Estats Units la seva col.laboració en aquest sentit es ‘incondicional’.

Al mateix temps, però, també sorprèn que almenys quatre organismes locals que haurien pogut obrir una investigació sobre el cas no hagin fet res en quatre anys: l’ombudsperson, la comissió parlamenària que supervisa les accions dels serveis secrets (no es reuneix desde fa tres anys perquè el seu president és a la Haia, detingut), la comissió parlamentària de drets humans, i la oficina fiscal del ministeri d’interior. En el cas del Parlament, a més a més, sorprèn que ens hagin insistit tant en què no podien obrir el cas perquè no tenien una petició formal de El Masri.

Tot plegat ens convenç encara més que segueix essent necessari mantenir oberta la comissió temporal que investiga les possibles complicitats de països de la UE, o candidats, amb les detencions, retencions i entregues il.legals a la CIA (TDIP), i que el cas de El Masri, entre d’altres, no està, ni de bon tros, tancat.

Insisteixo: la necessària transparència i atenció mediàtica que acompanya la tasca de la nostra Comissió fa difícil que en el transcurs de les nostres audiències puguem descobrir la veritat, però certament confio en què d’altres, amb més mitjans, i sobretot amb més discreció, aprofitin els espais que obrim i les preguntes que fem per tal d’anar reconstruint el puzle de manera que, algun dia, potser per despit, per penediment o per pur oportunisme, algú decideixi explicar allò que tots i totes sospitem.