Més enllà del 9M: Guantanamo, Ken Loach i la UE
L’infern de Guantànamo segueix essent un dels temes recurrents en els debats de les Comissions de Llibertats (LIBE) i de Drets Humans (DROI) del Parlament Europeu, tal i com hem pogut constatar aquest matí, a Brussel·les. Veure especialment la intervenció de Jennifer Daskal, consellera sobre contraterrorisme de Human Rights Watch. La casualitat ha volgut que precisament avui que en parlàvem a l’Eurocambra aparegués publicat a El País un inquietant article de Ken Loach i Victoria Brittan titulat, precisament, Cuando España prolonga la pesadilla, i en què explica el cas de Jamil el Banna i Omar Desgayes, dos homes que, després de passar cinc anys en en llimb caribeny, de patir indefensió i tortures de tota mena (un d’ells va perdre un ull), i de ser finalment declarats innocents pels Estats Units, en el seu camí de retorn a casa, al Regne Unit, es troben amb què el jutge Baltasar Garzón havia decretat una ordre d’arrest de tal manera que la policia britànica no té més remei que detenir-los en arribar aquests a l’aeroport de Luton. En fi, el cas i els detalls es troben més ben explicats en l’article, però el fet rellevant aquí és que, un cop més (segueix…)
queda pal.lesa la incherència, quan no la hipocresia, europea, en relació a Guantànamo. Mentre per una banda condemnem i critiquem la seva existència, per l’altra detenim i entreguem persones als Estats Units sabent que acabaran al forat negre de l’illa, o permetem que els Estat Units usin el nostre territori i espai aeri per transportar presoners.
El cas és que la situació dels 275 presoners que encara queden entre reixes no pinta massa bé, especialment davant les amenaces estadounidenques de sentenciar a mort sis dels presos considerats d’alt valor. Veure la deúncia que va fer Amnistia Internacional o Human Right Watch, entre d’altres.
En aquest context hi ha almenys tres coses que podem fer, i que cal fer, des del Parlament Europeu:
1. Seguir endavant amb la investigació que va iniciar l’informe Fava (avui els coordinadors de la Comissió LIBE han acordat nomenar un Grup de Treball a tal efecte.
2. Exigir al Consell que clarifiqui en què consisteix el ‘Quadre legal’ compartit UE-EUA en relació al cas de Guantànamo, el qual inclou, entre d’altres, les mesures de tancament.
3. Tal i com demanava Jennifer Daskal, seria interessant que, tal i com es demanava també a la resolució que el PE va adoptar el 12 de desembre de 2007, la Comissió i el Consell assumissin la responsabilitat de proporcionar refugi a aquelles persones que, havent estat considerades innocents però que no poden tornar als seus països d’origen simplement per què s’arrisquen a ser perseguits i torturats.
Caldria afegir un quart aspecte que ja he comentat en altres ocasions com és el cas de les llistes negres de NNUU i la UE, però això ho deixo per un altre apunt.
Sigui com sigui, molt em temo que aquesta no serà la darrera vegada que ens toca parlar de Guantanamo, i de les incoherències que la UE, i en especial els seus estats membres, posen de manifest amb la seva praxi.
Ara, de moment, tenim l’oportunitat de determinar l’agenda del proper parlament i govern espanyols. Personalment el trobo un tema prou important com per no inhibir-nos ni permetre, per activa o per passiva, que l’agenda la segueixi marcant que un dia va aplaudir o va callar davant de Guantànamo.
Font foto: Human Rights Watch