Més d’un milió de ciutadans/es recolzen la campanya ‘Una sola seu’ pel Parlament Europeu
Aquesta setmana tornem a tenir sessions plenàries a Estrasburg. Un cop més reprenem el debat sobre el sentit i la idoneïtat de repartir la seu del Parlament Europeu entre Brussel.les i Estraburg. Recordem-ho una vegada més, moure l’Eurocambra un cop al mes durant quatre díes a la capital alsaciana costa als/les contribuents europeus/es 209 milions d’Euros anuals. La raó històrica de mantenir aquest doble seu rau en els mateixos Tractats, i correspon a una concessió feta a França en el seu moment. El valor simbòlic de la ciutat d’Estrasburg és inqüestionable. Emblema del retrobament i la reconciliació després de la II Guerra Mundial, i seu també del Consell d’Europa, penso que ha fet el fet fins avui. Ara però, (segueix…)
amb una UE en constant ampliació, on hi ha d’altres prioritats simbòliques com, per exemple, garantir la representació de totes les llengües europees en les institucions, aquesta bicefàlia (esquizofrènia diuen alguns) deixa de tenir sentit, i és una despesa dificil de justificar de cara a la població. És per això que uns/es quants/es eurodiputats/es vàrem iniciar el mes de maig una cibercampanya per demanar el suport ciutadà reduir a una les seus del Parlament Europeu.
Tant per raons pràctiques (totes les seus comunitàries es troben allà) com logístiques (està molt més ben comunicada que Estrasburg), pensem que la seu permanent hauria de ser Brussel·les, on ja hi ha les instal·lacions pertinents i necessàries per dur a terme de manera a la vegada eficaç i eficient la tasca parlamentària.
La campanya ha comptat amb el suport de més d’un milió de ciutadans/es, i la xifra segueix creixent. D’entre els països que més suports s’han rebut cal mencionar Països Baixos (431.000), Suècia (138.000) i Bèlgica (124.847), mentre que a França, tal i com era esperable, només han recolzat la iniciativa uns/es 6.500 ciutadans/es.
La decisió final recau al Consell, és a dir als caps d’Estat i de Govern, ja que es tracta d’una modificació dels Tractats. Tanmateix, hi ha moltes propostes que podrien fer més ‘digerible’ per a la ciutat d’Estrasburg en particular, i per França en general, aquesta reforma. Per exemple, decretar Estrasburg com la seu permanent del Consell de la UE (actualment les reunions es fan en el país que en té la presidència), o convertir els edificis de l’Eurocambra en la seu de la Universitat Europea. Alguns fins i tot anem més enllà, i proposem que sigui la seu d’una eventual cambra alta europea que substituiria el Consell, i en la qual hi estarien representats els pobles europeus. Malgrat que assumeixo que aquesta possibilitat encara és força llunyana, no per això vull renunciar a plantejar-la.
Sigui com sigui, de moment caldrà compaginar ambdues seus, i aquesta setmana tindrà lloc a Estrasburg una nova sessió plenària amb el següent ordre del dia, en el qual destaquen temes com: els progressos de Turquia cap a l’adhesió, immigració, qualitat de l’aire, desenvolupament urbà o la gestió pressupostària del PE. Així mateix, la Comissió Europea informarà sobre l’adhesió de Bulgaria i Rumania, i es debatran diversos informes sobre educació. A més a més, el primer ministro libanès, Fouad Siniora, participarà en una Conferència de Presidents, i es designarà als tres finalistes al premi Sàjarov 2006.
Per altra banda, recomano la lectura de l’article d’avui a El Pais del Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, Cesáreo R. Aguilera, ¿Unión política sin partidos europeos?, el qual aborda un tema que ja he comentat en apunts anteriors com és la necessitat de: 1. per afrontar la política europea calen actors polítics de dimensió europea, i 2. els primers interessats en avançar cap a una Unió política de la UE han de ser els partits, i a través d’ells les institucions de caire nacional i/o estatal.
Foto: escons del Parlament Europeu. Font: web oficial del Parlament Europeu
M’ha agradat molt aquesta campanya. No em sembla be que la seu del Parlament sigui a Brusel.les o Estrasburg. rercords massa els temps de l’Europa. recuperem l’Europa central i posem la seu del Parlament a Praga, per exemple.
Penso que no s’ha de despullar Estrasburg del seu paper a Europa. Pot ser sí que cal plantejar una major austeritat en les despeses, i centrar tota l’activitat parlamentària a Brusseles, tal i com comentes.
Però Estrasburg ha de continuar tenint un paper institucional de la Unió Europea. El tema que comentes de ser Seu Permanent del Consell de la UE em sembla bé, i es podria complementar amb ser la seu diplomàtica de la UE i base de l’equip de treball que actualment encapçala en Javier Solana. D’aquesta manera potser el Govern Francès permetria aquesta justificada optimització de recursos monetaris.