Raül Romeva i Rueda

Ahir va comparèixer davant l’Eurocambra la Canciller alemanya, Angela Merkel per tal de presentar els objectius de la Presidència alemanya pels propers sis mesos (aquí teniu un resum del debat el.laborat pel gabinet de premsa del Parlament Europeu). Lògicament, un dels temes més esperats pels diputats i diputades europees era conèixer l’estratègia que pensa seguir la presidència alemanya en relació al Tractat Constitucional, ja que al llarg dels darrers mesos Merkel ha insistit en què la seva intenció era recuperar-lo i reactivar-lo. Malauradament, però, després d’escoltar el discurs de Merkel, segueixo sense tenir clar si els governs han llegit correctament els nos holandès i francès. En altres paraules, (segueix…)

segueixo tenint la impressió que l’estratègia dels governs per seguir endavant és arribar a alguna mena d’acord amb el nou govern francès que surti de les properes eleccions del maig, fer alguna mena d’ajustament tècnic en el cas holandès, i ja està. Aquí no ha passat res. Es tractaria d’un acord en la foscor, com molt bé va dir el copresident del Grup Verds/ALE, Daniel Cohn-Bendit, en la seva intervenció, alertant de pas la Canciller que, malgrat que ell mateix va ser un ferm defensor del sí, no es pot obviar el fet que el no va ser majoritari a França i Holanda i que, per tant, si els governs segueixen mantenint la linia secretista que han seguit fins ara, la cosa no farà sinó empitjorar. En concret Cohn-Bendit va manifestar el següent: "Si pensa que podrem tornar a posar sobre les vies el procés constitucional amagant els governs dels Estats en una cambra fosca, la ciutadania europea ho rebutjarà"

Merkel va partir d’una evidència àmpliament compartida tant per gent partidària del sí com del no davant el Tractat Constitucional actualment congelat: amb les regles actuals, la UE no està capacitada per prendre el nivell de decisions que li toca prendre, i per això mateix cal una definició clara de les competències a escala europea.

En concret, Merkel va manifestar que són necessàries noves normes que ens permetin dotar-nos de millors capacitats per a l’acció, i advertia que, sense aquestes noves normes, no podriem seguir endavant amb l’ampliació.

Va posar especial èmfasi en que Europa ha de sortir del cul de sac de la Constitució i que es comprometia a lluitar fins el final per tal que al llarg de la presidència alemanya s’elabori un full de ruta de cara a caminar cap al Tractat Constitucional. Així mateix, Merkel advertia que si ens dotem d’una Constitució massa farregosa no podrem fer front als grans reptes que té Europa: la PESC, l’energia, el canvi climàtic, la cooperació, la política de bon veïnatge,…

Després d’aquestes reflexions, amb les quals coincideixo lògicament, va venir però el però. I és que sempre sol haver-hi un però.

Els dubtes més importants em van sorgir de les respostes que va donar a les intervencions fetes pels representats dels diferents grups polítics, molts dels quals insistien en la necessitat de recuperar el debat ciutadà i d’incrementar la transparència de les institucions europees, especialment del Consell, com un instrument indispensable per reactivar la mobilització europeïsta de la ciutadania. En resposta a aquestes reflexions, Merkel va sentenciar, primer, que "un referèndum el mateix dia per a tota la UE no és factible ja que els ‘amos’ dels Tractats són els Estats i són aquests els qui han de decidir sobre la legitimació dels mateixos". Ja hi tornem a ser. Enlloc de veure que la solució a l’euroesceptiscisme és més i millor Europa que respongui més i millor, i més directament, a les necessitats de la ciutadania, Merkel insisteix en preservar el principi de ‘UE com a suma d’Estats’.

En segon lloc es va mostrar també escèptica pel què fa a la convocatòria d’una nova Convenció constituent tal i com li van reclamar nombrosos eurodiputats i eurodiputades. Segons ella, la sortida del Tractat ha de passar exclusivament per consultar amb els Estats membres (és a dir, amb els seus governs) i escoltar-ne les crítiques. I el més greu, per a Merkel: "l’etapa de de dur a terme un debat general ja ha passat".

En definitiva, no sembla que des del Consell, almenys des de l’actual presidència, s’hagi volgut entendre la necessitat de fer el salt institucional, democràtic i europeïsta que inevitablement cal fer si volem salvar el projecte europeu. Segueix imposant-se, malauradament, la lògica intergovernamental, aparticipativa i estatalista que ens ha abocat al moment actual d’impasse.

Sigui com sigui, segueixo creient que l’aposta val la pena, i com molts d’altres dins i fora del Parlament Europeu, seguirem exigint al Consell, i per tant als Governs, que rectifiquin el rumb si realment volen seguir avançant en la construcció europea.

Font foto: BBC