Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 27 de juny de 2007

Merkel ens visita

A hores d’ara només comptem amb els grans titulars del què ha de ser el futur Tractat de la UE. Manca la lletra petita, la important, per la qual cosa és encara prematur avançar quin hauria de ser la nostra postura en el moment en què toqui votar el text, no en referèndum, que ja se’ns ha avisat que a l’Estat espanyol no n’hi haurà, sinó al Congrés. De moment, però, la meva impressió inicial és que, a grans trets, el futur Tractat incorporarà la majoria d’aspectes que suposen un avenç respecte dels Tractats actualment vigents, els quals havien estat fonamentalment acceptats a la Convenció per a una Constitució Europea i que saludaven tant els partidaris del sí crític com els del no europeista en el marc del referèndum sobre el Tractat Constitucional. (segueix…)

Alguns aspectes es maquillen canviant-los el nom, és cert, però en essència, tots aquells aspectes que ja saludàvem llavors segueixen endavant, posant de manifest, tal i com dèiem alguns, que el fet que no s’aprovés el Tractat Constitucional no impedia en absolut que aquesta aspectes positius fossin adoptats més endavant. Entre d’altres aspectes, cal felicitar-se pel fet que la Carta de Drets Fonamentals mantingui el seu caràcter jurídicament vinculant, així com per les millores en relació al nombre de matèries colegislatives o a les que es decidiran per majories qualificades en lloc de per unanimitat. En especial cal saludar les millores respecte del Tractat Constitucional en temes com l’energia o la lluita pel canvi climàtic. Queden fora aspectes de caràcter més simbòlic, cosa que, per altra banda, només fa que posar de manifest que si volem seguir avançant cap a una veritable Unió Política, no ho podem fer sotmesos al continuat fre (en alguns casos directament xantatge) dels més euroescèptics. Cal pensar ja en com seguir avançant en diferents velocitats (veure apunt Unió Europea: més ambició, diferents ritmes (publicat a El Punt el dia 29/03/07) )

Ara bé, el principal problema que cal lamentar, un cop més, és l’elevadissim grau de secretisme amb què s’ha dut tot el procés, secretisme del qual Angela Merkel n’ha fet continuament bandera. Per ara comptem només amb unes conclusions del Consell de la UE dels passats 21 i 22, i amb la informació que ha anat apareixent en premsa.

Avui, precisament, Angela Merkel ens visita al Parlament Europeu i tocarà demanar-li que doni una mica més de llum a les parts de l’acord que no coneixem, ni tan sols a l’Eurocambra. I és que, no ho oblidem, un dels motius que va generar més desafecció entre molta gent europeista és la poca capacitat d’implicació i de participació demostrada per part dels governs dels Estats en tot el procés de construcció europea. En aquest aspecte, almenys, no sembla que hagin après la lliçó. 

Font foto: Consell UE



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de UE: present i futur per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent