Raül Romeva i Rueda

Ahir vaig participar en la marxa pacífica mundial per la pau a Birmània, juntament amb diversos centenars de persones més a Barcelona, i milers arreu del món. La marxa, organitzada a Barcelona per les entitats que formen la campanya Birmania per la Pau, i impulsada per persones de la vitalitat de na Concha Pinós, entre d’altres, va sortir de la Casa del Tibet (Rosselló 181) i va baixar per la Rambla fins la Plaça Catalunya on es van cantar diversos mantres i es va desplegar una gran bandera en suport de les víctimes i de la pau a Birmània. Birmània és un país que pot semblar lluny, vist sobre el mapa, però la proximitat de les colpidores imatges que dia a dia ens arriben via Internet fan que no poguem amagar-nos darrera la tan útil, de vegades, excusa del ‘és que ens queda lluny’. Podeu trobar dades sobre la situació i la resposta internacional al web de l’International Crisis Group. Fa més de vint anys que la població birmana pateix un (segueix…)

règim que s’ha fet fort gràcies al nostre silenci i a les notables inversions de determinades empreses occidentals com Total. La comunicació global ha permès acabar amb aquest silenci, i ara són milers arreu del món les persones que reclamen als seus governs una acció inmediata i ferma que permeti acabar amb un dels pitjors règims en quant a repressió que resten encara en actiu.

La importància de la manifestació d’ahir va molt més enllà de mostrar la solidaritat catalana envers aquelles persones que pateixen aquesta repressió. Suposa, també, un exemple més de la resposta global que va capgirar consciències i polítiques en casos com els dels Balcans, l’Iraq o Darfur. És una d’aquestes manifestacions que serveixen per alimentar i enfortir la construcció d’una incipient però imparable consciència social i humanitària mundial. De cap manera cal pensar que n’hi ha prou amb sortir al carrer. Canviar les lògiques i les tendències de la política mundial no es fa d’un dia per l’altre. Però aquestes manifestacions suposen un toc d’alerta tant per als qui avui gestionen aquesta política, com, sobretot, pels qui vindran darrera.

Per altra banda, en relació a Birmània hi ha un factor clau que cal tenir molt present: el paper que juguen tant la Xina com Rússia a l’hora de pressionar la Junta Militar Birmana per tal que canvii d’actitud. Ambdós són actors cada vegada més estratègics pels interessos europeus. Tant a la Xina com a Rússia els agrada justificar la seva inacció i bloqueig argumentant que no volen interferir en els assumptes interns d’un altre país. És evident que darrera d’aquesta excusa s’amaga la voluntat de que ningú es fiqui en els seus, d’assumptes interns, ben plagats de continuades vulneracions de Drets Humans. Quin món! podem pensar, i és cert, però també ho és mai com ara hem tingut tants espais en els quals poder posar sobre la taula qüestions fonamentals com els drets humans. Per exemple, la UE té un Diàleg sobre Drets Humans tant amb Rússia com amb la Xina, un espai tan útil i important com desaprofitat.

Així doncs vull pensar que la manifestació de Barcelona, a més a més de sumar en la resposta global per la pau a Birmània, que inevitablement haurà hagut de ser percebuda per part de la Junta militar Birmana, també va destinada als governs europeus, i que servirà per tal que aquests afrontin les seves cada vegada més freqüents trobades amb Vladimir Putin i Hu Jiantao, en uns termes de més exigència pel què fa a certs estàndards sobre Drets Humans, tan dins dels seus països com en aquells sobre els quals tenen, o poden tenir, alguna influència.

Font foto: Campanya per la Pau a Birmània