Lliure circulació i residència de persones a la UE: un altre dèficit europeu
A banda de la crisi econòmica, social i política de la UE, que ha posat en qüestió el model mateix de la unió econòmica monetària, ens trobem cada vegada més amb un altre dèficit de la UE: la manca de llibertat de les persones per circular dins la UE.
Expulsió de ciutadans i ciutadanes europees d’un país a altre, consolidació de la idea de ciutadans europeus de dues classes i venda de la ciutadania europea per a multimilionaris. Aquests són, només, alguns exemples de les deficéncies europees.
La idea de que tota persona tenia (vaja, té) dret a viure a qualsevol país de la UE, es demostra falsa pels propis fets, o si més nopateix importants limitacions, tal com ho indica la Directiva de Lliure Circulació:
El dret de residència per més de tres mesos continua subjecte a certes condicions. Els candidats hauran de:
- treballar (per compte aliè o per compte propi);
- disposar de recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per als serveis socials de l’Estat membre d’acollida durant la seva estada.
- haver estat estudiant i comptar amb recursos suficients i una assegurança de malaltia perquè no es converteixin en una càrrega per a l’assistència social de l’Estat membre d’acollida;
El que ens trobem és que alguns estats han començat a expulsar aquells ciutadans o ciutadanes que representen (diuen) una “càrrega excessiva” per als seus sistema de benestar.
El cas més paradigmàtic és Bèlgica, on es va expedir l’ordre de sortida a 4.812 ciutadans de la UE al 2013 i on la comunitat més expulsada va ser l’espanyola (291 persones), per darrere de romanesos, búlgars, holandesos i francesos.
La crisi econòmica, les retallades socials, el populisme de dretes i la manca de un marc europeu que protegeixi a les persones que busquen feina per més de 3 mesos en altres països de la UE, ha deixat la lliure circulació de persones en un luxe per qui pugui pagar-ho.
És per tot plegat que he presentat una pregunta escrita a la Comissió Europea, on demano que es clarifiqui si s’està fent una mala interpretació de la Directiva de lliure circulació o si no hauria de considerar un canvi en aquesta mateixa per garantir que cap persona comunitària caigui en uns llimbs legals, sense protecció social alguna, quan es expulsada per un Estat de la UE
Aquest escàndol coincideix amb el debat d’avui del Parlament Europeu sobre la nova legislació a Malta on s’ofereix la possibilitat de ‘comprar’ la ciutadania europea. Però no és un cas aïllat, la mateixa política s’ha aplicat a Portugal, Grècia, Xipre i Hongria, i també a Espanya, on els estrangers que realitzin una “inversió significativa” (més de 500.000 euros) podran sol·licitar el permís de residència.
Els Verds considerem que la política de venda del passaport europeu qüestiona la política migratòria de la UE i demanen introduir un enfocament coherent de la migració legal, així com un sistema d’asil eficaç, i no deixar la ciutadania a les mans dels qui puguin pagar-la. Per això hem presentat aquesta proposta de resolució.