Lectures viatgeres (III)
Nova entrega d’algunes valoracions sobre lectures que he fet, i que m’han agradat, algunes en global, d’altres per algun aspecte en concret.
Dues òperes primes:
-‘Habitacions tancades’ (Care Santos, Planeta), m’ha semblat una magnífica i tendra història, a mig camí entre el costumisme dels grans autors modernistes i la trama thrilleriana més moderna. De lectura àgil, t’endinsa en un món ple de fascinants misteris i relacions complexes i convulses. Es tracta de la primera novel·la en català de l’autora, i aventuro que no serà la darrera. Més en la línia negra recomano també ‘L’estiu de les joguines mortes’ (Toni Hill, Rosa dels vents). Com l’anteriorment esmentada, també aquesta és la primera novel·la de l’autor que tanmateix té ja una llarga experiència en el món literari a través de la traducció. Nombroses editorials internacionals ja n’han comprat els drets. Quan la vaig llegir vaig entendre perquè. Un protagonista inspector de policia, una mica maldestre i amb mala sort, a l’estil dels millors Pepe Carvalho (o buscant un símil més actual, el Moreno de la sèrie KMM), i una trama plena de girs originals, on res acaba essent allò que sembla al principi. Sorprenent fins al final. Recupera l’essència de la novel·la negra barcelonina.
Tres lectures de llibres no recents, però vitals:
-De vegades passa que hi ha llibres que es queden al prestatge dels ‘pendents de llegir’ i que per alguna raó o altra no acaben de fer el salt cap a la tauleta de nit. Darrerament he volgut esmenar aquesta injustícia literària amb tres obres que es mereixien certament entrar a la categoria de lectures fetes: ‘La soledad de los números primos’ (Paolo Giordiano, Salamandra), ‘Les veus del Pamano’ (Jaume Cabré, Proa) i ‘La lladre de llibres’ (Markus Zusak, La Campana). Tots tres són magnífics relats que, entre moltes d’altres coses, m’han interessat sobretot per la construcció dels personatges. Per altra banda, quan un autor m’agrada, miro de llegir altres coses que ha fet per veure com treballa i evoluciona. En el cas de Giordano, malauradament, no em consta que hagi tret cap altra novel·la, en el cas de Zusak, just ara estic immers en ‘Jo sóc el missatger’ (de la qual en parlaré quan l’acabi, però que ja apunto que manté la línia d’excel·lència de la ‘Lladre´), i de Cabré…bé, Cabré és Cabré, per a mi, el mestre.
La classe del mestre:
-I parlant del mestre, m’ha arribat a les mans i he llegit amb fascinació d’alumne apassionat ‘El sentit de la ficció’, de Jaume Cabré (Proa). Un magnífic full de ruta per a navegants de l’univers cabrenià. Tot i que està escrit abans dels seus darrers treballs (‘Veus del Pamano’ i ‘Jo confesso’), ens serveix als humils seguidors per descobrir no només el com, de la seva ficció, sinó el perquè. És un magnífic oasi que permetrà regar les entranyes de l’assedegat caminant que decideixi endinsar-se en aquest desert que de vegades suposa l’escriptura.
Una de juvenil, però no tant:
-De tant en tant m’agrada recuperar l’ingenu i simple lector que vaig ser de jove, quan només buscava en un llibre una excusa per anar-me’n de viatge a algun món imaginari. En aquest sentit celebro el retorn de Mark Haddon, l’autor de l’hilarant ‘El curiós incident del gos a mitjanit’, del qual en guardo un magnífic record, i que ara recupera una història que no és nova, però si altament ‘remasteritzada’ com és ¡Bum! (Salamandra). Dos nens s’endinsen en una peculiar aventura en què realitat versemblant i ciència ficció es barregen d’una manera prou original. Si li hagués de posar un però, diria que potser al final perd una mica el ritme trepidant amb què comença, tot i que admeto que això pot ser degut a que, per molt que vulgui recuperar via lectura algunes emocions juvenils, ja no sóc un lector jove, i per tant em temo que segurament estic ja massa condicionat per la vida. Sigui com sigui, és altament recomanable per al públic més jove, i per al no tan jove, què carai, també.
Poesia, l’espai més íntim:
-De la mateixa manera que quan llegeixo narrativa procuro alternar gèneres, també m’agrada de tant en tant canviar de disciplina i tornar a la poesia, un dels àmbits en què m’he sentit sempre molt còmode, tant com a autor aficionat, com com a lector. Així doncs recomano dues obres. ‘Atrapar: els llocs’ (Helène Dorion, trad. de Carles Duarte i Lluna LLecha, Pagès editors), en què tant de mèrit té l’obra original com la traducció, i que suposa un exemple més de perquè cal posar en valor la feina de les persones que es dediquen a traduir literatura o poesia. L’altre és una primera edició en un nou segell d’una obra ja antiga però encara de gran vigència: ‘No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns’ (Enric Casasses, la butxaca). De fet, em confesso gran amant dels sonets com a figura mètrica (sóc gran seguidor, entre d’altres, de Josep Pedrals). Sigui com sigui se’m fa molt difícil valorar el contingut d’ambdós llibres, ja que sempre he considerat la poesia un espai molt íntim entre autor/a i lector/a. Així doncs, em limito a recomanar-los, i que tothom hi trobi la seva connexió particular, igual com jo hi he establert la meva.
Toc, Toc… Bon dia. Avui és dissabte, ah! que ja ho sabies? Ja, però, potser el que no saps és que demà diumenge fem un #esmorzarblocaire a la #FMB i he pensat que havia de venir a dir-t’ho perquè estic segur que no te’l voldràs perdre. Serà a les 10 del matí i després anirem plegats a dir la nostra davant del TSJC amb #escolaencatalà
Vindràs, oi? Què no saps on és? Cap problema, aquí tens l’enllaç a l’esdeveniment al facebook, on no només hi tens l’adreça, sinó que a més t’hi podràs apuntar. Fins demà a la Fàbrica Moritz Barcelona
Ronda de Sant Antoni, 39, 08011 Barcelona
http://www.facebook.com/events/270364776365427/