Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Lectures viatgeres (II)

Nou tast (repeteixo, personal i subjectiu), de coses que he llegit darrerament, m’han agradat i que, per tant, recomano:

-‘Ejército enemigo’ (Alberto Olmos, Random House Mondadori) i ‘El mapa i el territorio’ (Michel Houllebecq, traduït per Anagrama de la versió original francesa editada per Flammarion). Dues mostres de brillantor literària, virtuositat narrativa, complexitat de personatges i excel·lència descriptiva al servei del drama personal i una certa visió nihilista (i tanmateix inspiradora) de la societat. Si Olmos, a qui sovint s’etiqueta de Houllebecq espanyol, s’aproxima de manera perillosa a un dels drames actuals (això és: la frustració i decepció envers l’anomenada societat moderna en general i l’espècie humana en particular), l’esmentat Houllebecq aprofundeix en el seu ja conegut cinisme de brillant factura per construir un drama personal ubicat en el que alguns crítics han considerat que era una mostra més del fracàs del model capitalista imperant. Recomano llegir els dos llibres sense prejudicis, deixant-se amarar per la trama i el relat, però llegint entre línies per descobrir les subtilitats que els dos autors semblen voler mostrar, sense acabar de dir.

-‘Una ola con sabor a pez’ (Núria Riera Carrillo, Bartleby) i ‘Mujer mirando al mar’ (Ricardo Gómez, Premio Gran Angilar 2010, SM). Dues veritables perles que he descobert gràcies a la recomanació de dues amigues llibreteres, la Sònia Gómez i la Diana Riba (Pati de llibres). Es tracta de dues històries fantàstiques, màgiques. El mar esdevé en ambdós casos un escenari, una excusa i un espectador privilegiat d’uns drames molt singulars i personals. Sorprenents fins el final, els dos textos t’atrapen des de la primera pàgina. Poesia narrativa en estat pur. Un regal que no decep mai, ho he comprovat. 

-‘Los niños de los cuidadores de elefantes’ (Peter Hoeg, EdicionesB). Vaig descobrir Hoeg per casualitat, a través d’una entrevista que li feien al diari, mentre tornava d’un dels meus viatges. Em va fascinar la biografia del personatge: graduat a Copenhagen en literatura comparada va fer de mariner, ballarí, esgrimidor, actor i alpinista. Amb aquesta vida, vaig pensar, segur que té coses ben interessants a explicar. I la veritat és que la lectura d’aquesta obra no decep gens. Una aventura amb nens de protagonistes, de tall narratiu juvenil, però amb una lectura adulta més que fascinant. Llegint-la em recordava de vegades les històries que tan magníficament ens explica un altre dels meus autors de referència del gènere, el prolífic Francesc Miralles, de qui, per altra banda recomano ‘El bosque de la sabiduria’, escrit conjuntament amb Álex Miralles (Montena, RHM), un magnífic conte protagonitzat per un nen, en Sam, carregat de preguntes i on trobem respostes que van més enllà de la mirada superficial i externa que ens aclapara.

-‘Natura quasi morta’ (Carme Riera, Edicions62). Com a ex-alumne i ex-professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (en total hi he passat 15 anys de la meva vida), no puc evitar reconèixer en aquesta obra molts perfils personals i escenaris coneguts. La Carme s’aventura en el Thriller de manera notable. Malgrat que he llegit en algun lloc que se sentia una mica incòmoda en aquest gènere, la meva impressió és que aconsegueix perfectament l’objectiu: una trama ben travada, uns personatges amb personalitats força interessants, i un desenvolupament que atrapa. Igual com passa amb el nou treball d’Eloi Vila, ‘Una paraula de més’ (Ara Llibres), qui ara dóna vida a un fotògraf desorientat que es veu immers en una trepidant aventura per amistat, por i amor. La novel·la, típicament thrilleriana, atrapa ràpidament no tant per tot el que hi passa, que també, sinó sobretot per com ho viu el protagonista. Sé que l’Eloi està treballant en el seu tercer treball. L’espero amb ànsia.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres, narrativa, poesia,... per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent