La UE punxa en matèria d?immigració
Diversos mitjans publiquen avui entrevistes al Comissari Franco Frattini, responsable de la cartera de Seguretat i Justícia de la Comissió Europea (veure per exemple la que signa Beatriz Navarro a La Vanguardia, o Ana Carbajosa a El Pais), entrevistes que, per altra banda, comparteixen protagonisme amb la compareixença ahir del Ministre d?Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per tractar precisament del mateix afer: la immigració. És evident que aquesta és cada cop més una qüestió central pel què fa al procés de construcció europea, i precisament per això resulta preocupant que hi hagi tan poca voluntat política de part dels governs per tal de fer-hi front de manera immediata, responsable i efectiva. En aquest sentit, però, (segueix…)
i tot i que comparteixo completament la demanda del govern espanyol cap a la resta de governs de la UE per tal que aquests s?impliquin més en la gestió del fenomen immigratori, considero que s?està posant excessiu èmfasi al fet de controlar les fronteres i de comptar amb efectius duaners que, a través de l?Agència Europea de Fronteres (Frontex), vigilin les nostres costes, i s?està deixant de banda la qüestió més decisiva de tot aquest procés, la de la necessitat d?establir i millorar la gestió dels fluxos migratoris a escala europea.
I és que, un cop més, cal assumir els fets següents: Primer, que la gent seguirà venint a Europa, ja sigui en pastera, cayuco, a peu, nedant, en moto aquàtica, saltant tanques, o de la manera que sigui. I això és impossible d?aturar per la via policial/militar/fronterera (malgrat tot he de dir que trobo que hi ha alguna cosa positiva en aquest augment de la vigilància marítima, i és que tenint en compte els riscos que molta d?aquesta gent corre per venir a Europa, els accidents es multipliquen, i les morts en alta mar també. Incrementar la vigilància pot servir, entre d?altres coses, per prevenir alguns d?aquests accidents, i per respondre?n més ràpidament quan aquests es produeixin). I segon, que contínuament escoltem com la població de la UE està envellint i que necessitem l?arribada de població immigrada per mantenir els nostres sistemes de pensions i de seguretat social. La hipocresia aquí és sublim, ja que mentre no millorem els fluxes regulars, contractem en tots els sectors persones immigrades en règim de total precarietat i absoluta indefensió;
A partir d?aquí, el debat, les propostes i les mesures a prendre no poden defugir aquesta dimensió complexa, i no poden quedar reduïdes a com posar parets al mar per tal que no vinguin, o a signar acords amb els països veïns per repatriar-los un cop hagin aconseguit arribar. La responsabilitat europea, espanyola, i també catalana (en funció, entre d?altres, de les competències que cada cop més tenim) passen per fer apostes a curt, mig i llarg termini amb l?objectiu de regular, de manera multidimensional, aquest fenomen. Tanmateix, confesso que ara com ara la meva frustració és també triple: a escala europea, a escala espanyola i a escala catalana. Primer, a escala europea per què constato la ceguesa irresponsable amb la qual alguns governs europeus enfoquen la qüestió, considerant-la exclusivament un ?problema? dels ?països de la frontera sud? com Espanya, Itàlia o Malta, i reduint la seva possible implicació en fer funcionar Frontex. I parlo de ceguesa perquè molts d?aquests governs no han entès encara que la gent que creua el Mediterrani no ve de vacances a aquests països surenys, sinó que ve a treballar a Europa, a tota ella;
Segon, a escala espanyola constato com la manca de coordinació -i una certa ?mala fe?-, duu a situacions com les que hem viscut aquest estiu en què es transporten i s?abandonen persones com si es tractessin de gossos abandonats, sense informar-ne les autoritats i entitats assistencials de la comunitat autònoma de destí, i provocant per tant un problema d?atenció. Al mateix temps, les dificultats que mostren els destins més immediats (com per exemple Canàries) és obvi que reclamen també d?una atenció per part del govern central i d?una solidaritat intercomunitària que fins ara ha resultat ésser totalment insuficient;
Finalment, a escala catalana, no amago la meva gran preocupació en veure com per a alguna gent el dret a vot ha d?estar vinculat al deure de parlar català. Vagi per endavant que estic totalment d?acord amb què la gent que viu i treballa a Catalunya té el deure d?aprendre el català, per simple supervivència, és clar, però també per respecte. Tanmateix, en cap cas puc compartir que calgui passar un examen de catalanitat per tenir els drets civils i polítics que tot ésser humà ha de veure respectats, i això inclou el dret a vot. I és que, quin és el grau de catalanitat acceptable? Amb quina mesura es medeix? Qui està en condicions de determinar-ne la idoneïtat? Ara fa uns anys els contraris al sufragi femení argumentaven que les dones no podien votar perquè no tenien prou criteri, i no fa pas massa encara escoltàvem qui defensava que determinades classes socials no haurien de poder votar perquè desvirtuaven el resultats, també per falta de criteri. Avui comptem amb un ampli consens sobre l?absurditat d?aquests plantejaments que, per altra banda, no són gaire diferents a la proposta de condicionar el vot dels immigrants al seu coneixement del català (o de l?espanyol). Per què això s?ha d’exigir a algú que, per ventura, ha arribat en pastera o cayuco, i no en canvi a qui ha arribat en línea regular des de Sevilla, Frankfurt o Paris?
El dret a vot ha de ser per a tothom, sense distincions, i a partir d?aquí, de manera paral·lela i complementària, però mai substitutòria, cal invertir en polítiques d?inserció que incloguin, lògicament, l’aprenentatge del català/espanyol. Per altra banda, ja va essent hora que assumim que la Catalunya -així com els costums catalans, i segurament la llengua catalana- d?aquí a uns anys o dècades no tindrà res a veure amb l?actual. De la mateixa manera que la d?ara és força diferent a la de fa 20, 30 o 40 anys. I això, que és un fet, o ho assumim aviat i en traiem profit, positivant i potenciant aquest dinamisme transformador, seduïnt des d?un catalanisme integrador enlloc d?intimidant des d?un catalanisme defensiu, agressiu i excloent, o viurem en una situació de conflicte permanent que no beneficiarà ningú.
Font foto: AP, BBC
Evitaré fer comentaris sobre l’absurditat de la última part del teu raonament sobre el dret a vot, però NEGO que algú tingui DRET a ESCOLLIR entre uns representants QUE NO SAP QUE DIUEN NI QUÈ PROPOSEN perquè NO ELS ENTEN.
El que tu defenses no és democràcia, sinó populisme.
Els turistes no poden votar. Si no has aprés la llengua del país que t’acull, no veig que siguis més que això. Un turista.
En tot cas, el motiu del meu comentari no era aquest.
El motiu del meu comentari és que com sempre els polítics heu suprimit del vostre raonament el problema principal que té aquest món. La superpoblació.
Mentre el món es continui superpoblant, tant li fot si s’acullen immigrants com si no. Tant li fot si reciclem com si no. Tant li fot si utilitzem energies renovables com si no.
De res serveix que estats units absorveixi 10 milions de cubans o 50 milions de mexicans si la quantitat de mexicans o de cubans continua augmentant.
I a sobre, tu vols castigar les societats que han aturat el seu ritme de creixement víric donant més força a les societats que no l’han aturat (mitjançant el vot).
És a dir, el que tu proposes és que perquè la societat catalana sigui influent en les decisions que s’apliquen en aquest país, el que ha de fer és procrear molt. Qui envii més ràpidament a l’autodestrucció aquest món és qui ha de tenir més poder de vot.
Aquest és el resultat lògic del teu raonament. Crec jo.
Si un Ministre com Rubalcaba diu que és incapaç de controlar les fronteres del país (evidentment que se sap quan una embarcació creua les aigües territorials) el primer que cal fer és destituïr.lo per seguretat. Qui diu cayucos podria dir qualsevol MENA d’embarcació no¿? Poca broma.
Per tant, el que resulta és que permeten que travessin impunement. Suposo que interessa, és el particular sistema per tenir mà d’obra barata i acollonida, fer créixer l’economia i segregar els sistemes d’ensenyament i sanitat públics dels privats, per a major estímul de l’economia global.
La compassió pels immigrants no té res a veure, ni el tema humanitari, a alt nivell dubto que els importi gaire, si de cas, potser no gosen a aplicar la llei perquè no se’ls tirin els progres de casa bona a sobre, res més.
Si tenen problemes amb Brusseles només els caldria anar repartint els inmigrants per París, Brusseles i Amsterdam, amb un entrepà i que s’espavilin. Per tant, no tenen problemes amb Brusseles.
Què pot votar un immigrant si no enten la llengua del país? Si no sap escriure o llegir? Si en sap, com bé dieu, pot votar un turista? I doncs? si fa turisme d’un parell d’anys, pot? Però anem a pams, aquí hi ha molts immigrants (de Castella, Extremadura, Andalusia) que voten i mai hem tingut problema. Simplement han codecidit el nostre destí, contra nosaltres. Però hi tenen el dret.