La UE davant la primera vaga de la banca en una dècada
Els sindicats asseguren que, si es compleixen els plans ja anunciats per les entitats, aquest any sortiran del sector financer 20.000 treballadors més. Tot plegat eleva a fins a 50.000 el nombre de treballadors menys en el sector en menys de 3 anys.
Les entitats nacionalitzades no han realitzat cap esforç negociador per assolir acords sobre la reducció de plantilla, sinó que utilitzen el Memoràndum d’Entesa (MoU) com “excusa”.
No obstant això, el MoU concedeix un termini de fins a cinc anys, de manera que hi ha marge per pactar mesures no traumàtiques.
D’altra banda, l’última reforma laboral que va adoptar Espanya, amb el vistiplau de la UE, facilita l’acomiadament d’empleats públics. Tot plegat suggereix que existia un pla premeditat per facilitar l’acomiadament dels i les treballadores dels bancs dels quals s’estava negociant el rescat.
Així doncs, he demanat a la Comissió que ens aporti informació sobre els següents aspectes:
Quan la Comissió va fer les recomanacions sobre l’acomiadament en el sector públic, preveia l’acomiadament i els ERO a les entitats financeres nacionalitzades?
Al MoU s’acorda la reestructuració del sector financer, pot aclarir si això implica la reducció immediata de la plantilla? Com garanteix aquesta reducció l’eficiència i competitivitat de les entitats nacionalitzades al mercat financer?
Tenint en compte que són els equips de la Comissió Europea els qui controlen el treball del FROB, exigeixen aquests que es porti a terme una negociació col·lectiva amb els sindicats en els bancs nacionalitzats?
Exigirà la Comissió al FROB que no realitzi els acomiadaments fins que no es faci un procés de negociació adequat i s’arribi a un acord entre les parts afectades?
En vistes del proper semestre europeu i de les recomanacions a enviar, coneix quin és l’efecte d’aquesta mesura sobre el problema general de desocupació a Espanya?