No és cap secret que la pressió del lobby financer ha estat enorme. Tot i així, la comissió ECON ha sabut afrontar-la, i déu n’hi do del resultat, que salva l’essencial de la proposta inicial. Així, s’estén la base de la TTF a les transaccions de divises (l’original taxa Tobin). A més, rebutja l’exempció general dels fons de pensions, en favor d’una mesura transitòria que sotmet aquests, durant els tres primers anys, a un impost sobre les transaccions del 0,05% en lloc del 0,1%.
Per desgràcia, no tot és positiu. La majoria d’ECON també va votar a favor de determinades exempcions, entre les quals les següents: transaccions intragrup (entre les filials i l’empresa matriu), algunes transaccions anomenades “operacions de creació de mercat”, així com part de les transaccions realitzades entre empreses no financeres. També s’estableix un règim especial (inclou els tipus reduïts) per als bons sobirans i els fons de pensions.
Totes aquestes exempcions, certament, soscaven l’eficàcia i la simplicitat de la TTF. No obstant això, el resultat és globalment engrescador i concorda força amb el dictamen original elaborat pel Parlament Europeu.
Sigui com sigui, amb aquesta votació s’envia un senyal polític ben clar als governs i a la ciutadania europea: si es vol (taxar les transferències), es pot. Per altra banda, això hauria de contribuir a dotar la UE de més recursos propis que han de servir per preservar la idea originària d’Europa: un espai de llibertat i justícia, basat en la preeminència de l’Estat del Benestar.