La nostra Eurocopa es diu Noah
Diumenge per la tarda estàvem neguitosos a casa. Es jugava un partit decisiu que portàvem setmanes esperant, i preparant. Ens vàrem asseure al sofà, davant del televisor, predisposats a seguir esperant. De sobte van començar els nervis, la tensió, l’angoixa de no saber què podia succeir al llarg dels següents 90 minuts. I de sobte, quan menys ens ho esperàvem, pam! Un. L’estómac es va contraure de manera dolorosa. Podia, simplement, ser un fet aïllat, o podia ser el primer de molts més que havien de venir després. I a partir d’aquí el festival. Cada cinc minuts, infalibles, precises, constants, determinants, decisius indicadors del desenllaç final. Creixia cada cop més el desig d’escoltar el xiulet final i que tot s’acabés, però sobretot que s’acabés bé. Vàrem agafar el cotxe camí de la celebració, autopista direcció Barcelona, cap el Camp Nou que hi falta gent. En arribar ens vàrem posar en mans d’un gran equip, la marea verda, equip victoriós com n’hi ha pocs. I en poc més de dues hores, a les 04.05 de la matinada del dia 30 de juny (data a recordar de per vida) el nostre petit heroi va fer el gol de la seva vida, de cap. El vàrem aixecar qual trofeu de campions, morat i esgotat. Vàrem felicitar l’entrenadora capitana i principal artífex de la victòria, l’heroïna caçadora, i vàrem donar les gràcies a l’equip, un gran equip, equip triomfador, en què tothom havia jugat un paper clau. Passada l’eufòria inicial ens vàrem retirar cap als vestidors, a descansar el repòs dels guerrers, tots tres. La nostra Eurocopa és diu Noah, i l’hem guanyada a La Maternitat.
Tot just acabo de passar un moment per casa per prendre una dutxa, agafar robeta de talla més gran de la que teníem prevista (és clar, s’ha fet esperar tant que al final tot li ve petit), i me’n torno a l’hospital.
Ah, i per avisar que m’agafo 15 dies de baixa paternal. Ningú m’hi obliga, a agafar-los, però hauria de ser obligatori.
Foto: En Noah. Font: Isabel Figueras.
i tot el millor per el petit Noah. Finalment ha oberty els ulls el dia 30 de juny !!
Si anaves a missa, cosa que em fa l’efecte que no fas, li hauries posat Noah Marçal.
Amb gent com vosaltres no queda més remei que creure en el futur. Jo ja no tindria coratge per envestir, però també vaig fer els deures, quan era hora: 3.
L’has de predicar: els nins (i les nines) volen esser molt predicats. Comença a fer pràctiques amb les Rondaies Mallorquines. Compra tota la col·lecció (Ed. Moll). Supòs que a qualsevol bona llibreria de BCN te les proporcionaran. I riureu per les butxaques, mentre tant.
Sóc dels que, malgrat que poques vegades, si és que ho he fet mai, hi deixo anotacions, passa per aquí per informar-se i trobar algun (escàs) sentit a la cosa aquesta d’Europa que cada vegada resulta menys digerible, tret dels esforços que alguns feu per millorar-la. Aprofita els 15 dies, que passaran volant, i endavant amb la lluita.
Felicitats, de nou.
gaudeix d’aquests primers quinze dies del menut Noah.
Felicitats company. A tu, però sobretot a la Diana que és qui deu haver “patit” més aquest partit!
Els que treballem a la seu d’ICV a Lleida, et donem l’enhorabona pel vostre espectacular triomf en el partit de diumenge-dilluns. Us desitgem el millor, i que una boca més no vulgui dir allargar la jornada laboral a les 60 hores.
Felicitats Raül, no parlem gaire, però et deixo el comentari per felicitar-te. És el segon fill? l’altra és una nena, si no recordo malament. M’alegro molt per la teva nova paternitat. Molt original la narració.
Moltes felicitats, Raül i família. Que sigui per molts i molts anys.
Moltes felicitats Raül, espero que sigui dels que permeten dormir, jeje…
Moltíssimes felicitats Raül… disfruta’l ara que es petit i es deixa, que de seguida es farà gran 😉
Una abraçada!
Mooooooooooltes felicitats cosinot!!!
Tot i anar a la prórroga valia la pena esperar tant! “A por ellos, oe, a por ellos…oe!!”
A veure quan fas entrega de la copa…
Petons i abraçades a la familia!
Marqs
Noah, t’he esperat molt i amb molta il·lusió.
Tinc moltes ganes de jugar amb tu. Tinc ganes de veure’t i de sentir-te… Per cert, saps que has nascut el dia del meu Sant?
un petó ben suau.
Marçal (amb l’ajuda de la Marta i el Jordi)
Que enchufao que eres a ti la copa te la traen a casa. !!Enhorabuena¡¡¡¡
Moltes felicitats!
Ja serà també un campió en Noah.
Moltes Felicitats!I a descansar, sense remordiments, els 15 dies que et mereixes.
Felicitats per tota la família.
Espero que com dius algun dia siguin obligatoris els 15 dies de permís i quela Llei de conciliació sigui aplicable a tothom i no només als que treballen a l’administració.
Salut!!
Felicitat a tots tres. Després d’aquestes setmanes de patiment i de desilusió Europea (60h de jornada, Directiva retorn, Reciclatge,…), una bona alegria (els cristians diuen allò de “Dios aprieta pero no ahoga). Aquesta serà per a tu i els teus una raò important per continuar en la millora d’aquesta Europa nostra.
Salut i a gaudir d’aquest dies merescuts!.
Per molts anys!
He estat uns dies a Irlanda i fins ara no m’assabento de la bona nova, que sempre ho és (sabeu que a Irlanda la meitat de la població té menys de 25 anys?, o això diuen…).
Ja tenim un altre català, que esperem serà també d’esquerres i, si no, tant li fot, que sigui al màxim de feliç possible, que només vivim un cop.