La majoria liberal-conservadora fa retrocedir el PE en matèria de control del comerç d’armes
El Parlament Europeu acabem de votar la resolució anual sobre la implementació de la Posició Comuna del Consell sobre exportacions d’armes. Aquest és el tema amb el qual vaig començar a fer feina parlamentària (després d’haver-lo exercit durant deu anys des de l’acadèmia i les ONG), i que va comportar que durant quatre anys fos el ponent del Parlament per a la qüestió. Vaig tenir l’honor de liderar des de l’Eurocambra, per tant, la conversió del Codi de Conducta sobre exportacions d’armes, en Posició Comuna del Consell. És, sens dubte, una de les tasques que he dut a terme al llarg d’aquests gairebé deu anys d’activitat parlamentària de les que més satisfet em sento. Trobareu nombroses referències a la categoria Armes/Desarmament d’aquest bloc. Per això, malgrat que en aquest segon mandat no he pogut continuar formant part de la Comissió AFET (i per tant de SEDE), segueixo amb molta atenció l’evolució dels fets.
La votació d’avui, però, ha posat de manifest un cop més la preocupant visió curta de mires de la coalició ECR-PPE-ALDE, que finalment han aconseguit imposar el seu criteri (en contra de la versió alternativa que havíem presentat Verds, GUE i Socialistes).
La decepció després d’aquesta votació és màxima, i mostra com hi ha una clara divisió entre els qui entenem que la nostra prioritat és la defensa dels drets humans arreu, i els qui defensen sense complexes els interessos de la indústria militar.
Que s’hagi adoptat una resolució tan conservadora comporta que el Parlament renuncia a posar pressió sobre el Consell per tal de millorar la transparència i la lluita contra la corrupció en les activitats lligades a la compra/venda d’armes.
A més, la resolució és vergonyosament dèbil en termes de protecció de drets humans. El principi de protecció d’aquests drets a l’hora de decidir on exportar armes és la pedra angular de la Posició Comuna. Malauradament, però, la resolución que han aconseguit imposar la coalició liberal-conservadora és fins i tot menys progressista que les postures nacionals de molts estats membre, la qual cosa trenca amb la tradició que vaig tenir l’honor de consolidar de situar el PE en la vanguarda del debat i les demandes en aquesta qüestió. Tot plegat, peró, es deu a un sorprenent canvi de postura del grup liberal, que fins ara se sumava a l’ala progressista de l’eurocambra i que, en aquesta ocasió, ha preferit aliar-se de manera alarmant amb la línea més conservadora.