Raül Romeva i Rueda

Dissabte passat, 16 de novembre, milers de persones de tot el món se sumaven a la marxa convocada pel moviment verd polonès per recordar a les delegacions reunides a Varsòvia en el marc de la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP 19) que tenien cada vegada menys temps per assolir un acord just i ambiciós que asseguri mantenir l’escalfament global per sota dels 2°C.

Diversos organismes científics i institucions de tota mena i ideologia -inclòs el Pentàgon!– han posat de manifest que el canvi climàtic suposa un enorme amenaça per a la humanitat, i fins tot per a la pau i la seguretat. L’últim informe de l’IPCC reitera que el canvi climàtic és un fenomen induït per l’activitat humana, donant així la raó a tota la gent que hem defensat que la brutal emissió de gasos efecte hivernacle degut a la crema de combustibles fòssils és allò que provoca aquestes transformacions tant preocupants en el clima. Vaja, l’excusa que es tracta d’un fenomen ‘natural’ i ‘inevitable’ no s’aguanta per enlloc.

Si partim d’aquest principi, doncs, és evident que cal prendre mesures per revertir la situació. I aquí l’estratègia és clara (i, de fet, única): cal promoure un sistema de subministrament energètic descentralitzat i transparent basat en l’eficiència energètica i les energies renovables no contaminants.

En aquests context, hi ha qui se n’aprofita i pretén col·lar per l’escletxa del debat climàtic el debat nuclear. ‘És una energia segura, barata i neta’, diuen algunes veus, basant-se exclusivament en les emissions de CO2 que produeix aquesta font d’energia. Però això no és cert, ja que en realitat és extraordinàriament cara (la inversió privada no en vol sentir ni a parlar), insegura (el risc zero, quan parlem de nuclears, no existeix!!, vegi’s Fukushima et al.) i bruta (ningú sap què fer encara amb els residus, que hipotecaran generacions i generacions). Així doncs, de solució per afrontar al canvi climàtic, res de res.

I no obstant això, al Parlament Europeu repetim any rere any els mateixos debats, i estem obligats a escoltar els mateixos arguments autojustificatius de sempre.

Aquesta setmana, per exemple, hem votat una sèrie de nous textos legals en relació a la dotació de pressupost per a la recerca nuclear i a l’Instrument de Cooperació en Seguretat Nuclear (ICSN) deficient. La mala notícia és que el Parlament Europeu s’ha alineat clarament a favor de l’energia nuclear (amb l’excepció dels diputats Verds/ALE i GUE, i algunes individualitats al SiD i ALDE).

En concret, votant el pressupost d’EURATOM 2014-2018 (Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica), el Parlament Europeu ha donat un afectuós copet a l’esquena de la indústria nuclear europea. No té cap sentit subvencionar aquesta font d’energia. Però el pitjor és que a coalició conservadors-socialistes no ha ni tan sols intentat canviar la distribució d’aquesta despesa. És a dir, han donat un xec en blanc a canvi de … ja ho veurem.

Sigui com sigui, el resultat és el següent: dels 1600 milions d’euros posats a disposició de la indústria pels propers 5 anys, el 40% va a la investigació de la fusió (sense incloure el projecte ITER), el 40% a finançar les activitats del Centre Comú d’Investigació (Joint Research Centre, JRC) i el 20% restant a la investigació sobre la fissió, la seguretat i la protecció radiològica. Verds/ALE havíem presentat diverses esmenes destinades a garantir que la recerca se centrava, només, a afrontar el desmantellament de centrals, la protecció contra la radiació i la no-proliferació. Resultat? totes derrotades.

El Parlament Europeu ha aprovat també el pressupost pel finançament comunitari de l’ITER, un projecte internacional d’investigació en el camp de la fusió nuclear. El pressupost inicial era de 4600 milions d’euros, però aquest s’ha triplicat (augmenta fins a 15.000 milions d’euros). En aquest projecte, hi participen 35 països: els de la UE, l’Índia, Japó, Xina, Rússia, Corea del sud i els Estats Units. La UE n’assumeix el 45% del pressupost total.

Finalment, el Parlament Europeu ha aprovat també l’Instrument de Cooperació en Seguretat Nuclear (ICSN), que segons la Comissió pretén donar suport a la promoció de la seguretat nuclear, la protecció radiològica i l’aplicació d’unes salvaguardes eficients i efectives. La Comissió havia proposat assignar a la INSC 560 milions d’euros durant el període comprès entre 2014 i 2020 però aquesta quantitat s’ha vist reduïda en gairebé un 70% (a 176 milions d’euros). Vull recordar que aquest instrument està destinat a cooperar en els àmbits de la seguretat i la protecció nuclear i no a promoure l’energia nuclear.

En síntesi: recordem que segons un informe intern de la Comissió Europea de 2011, els subsidis a l’energia a la Unió Europea van ser de 35.000 milions d’euros per a l’energia nuclear, 30.000 milions per a renovables (solar i eòlica), 26.000 milions per als combustibles fòssils i 15.000 milions per a l’eficiència energia.

En altres paraules, mentre sovint es critica les energies renovables, pel seu cost, obviem (obvien alguns, vaja) que aquestes són les úniques que garanteixen el desenvolupament d’una veritable sobirania energètica, contràriament a l’energia nuclear.