Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

La dreta aigualeix el permís de maternitat europeu. La força negociadora la donen els vots, no els arguments.

Dilluns, a Estrasburg, el Parlament Europeu debatrem la nova proposta de Directiva sobre permís per a dones treballadores embarassades o que acabin de parir (compte! no confondre amb Permís parental, que forma part d’una altra Directiva que la Comissió ens ha promès fa temps que presentaria cosa que encara no ha fet). En aquest cas es tractat de garantir drets per a les dones treballadores que estiguin esperant un fill o filla, o l’acabin de tenir.

Quan va començar el debat, a finals del mandat passat (2009) alguns vàrem impulsar com a objectius necessaris ampliar el permís de maternitat fins a 24 setmanes (sis mesos, tal i com recomana l’OMS), remunerat la 100%, i un permís de paternitat complementari (no substitutiu) i obligatori de com a mínim quatre setmanes i compensat al 100% tendent a igualar-se amb el permís de maternitat. L’objectiu d’aquestes propostes era doble: augmentar els drets de les mares a no veure’s discriminades laboralment pel fet de fer allò que només poden fer les dones malgrat beneficia al conjunt de la societat, parir, i augmentar la responsabilitat dels pares en tot allò que té a veure amb les tasques reproductives i de la cura.

Ràpidament els qui defensàvem aquesta visió ens vàrem trobar en clara minoria dins del Parlament. El compromís dels principals grups no va passar de les 20 setmanes, 100% remuneració i dues setmanes (optatives) per a la paternitat. Primera frustració, per tant. Aquest era la proposta que havíem de votar al maig de 2009. No vàrem poder votar per què a darrera hora el PPE i els ALDE van demanar que el text tornés a la Comissió de Dones. Segona frustració, ja que malgrat no era la proposta que alguns, com jo, volíem, suposava un notable increment respecte la situació actual tan a l’Estat espanyol (16 setmanes, 100%, permís paternitat dues setmanes), com, encara més, per a la resta dels països de la UE.

Vàrem reprendre el tema a principis de la present legislatura. De nou negociacions a la baixa degut a les pressions i els xantatges de la dreta conservadora, malgrat les quals vàrem aconseguir que la Comissió de Drets de les Dones, a la qual pertanyo, mantingués les 20 setmanes (tot i que dues podrien ser usades per un Estat per a la paternitat), i 100% remuneració. És a dir, pel camí havíem perdut dues setmanes. Tercera decepció.

Des de llavors que portem negociant el text que tocarà debatre la setmana vinent a Estrasburg. La meva postura ha estat intentar blindar aquest fràgil i, per a mi, insuficient acord que vàrem votar a la Comissió FEMM. De nou la dreta, però, ha seguit pressionant per aigualir encara més el text. Volen 18 setmanes, sis obligatòries, i no més de 75% de remuneració, tot i que algunes demanen fins a 50%. Del permís de paternitat ni parlar-ne.

La ponent de l’informe, Edite Estrela, amb qui he estat treballant colze a colze des de l’inici d’aquesta història, està fent tots els possibles per salvar el text en essència. Ha fet una nova proposta de compromís: un procés progressiu que començaria per 18 setmanes (6 obligatòries al 100% i la resta a 80%, permetent aquells països amb permís de paternitat que el combinin, com el cas espanyol que permetria usar dues setmanes per a paternitat), amb l’objectiu però que al 2020 s’arribés a 20 setmanes, 100% de remuneració.

Si s’aprova finalment aquest acord de compromís siginficaria un petit avenç respecte de la situació actual, però ni de bon tros el que hauria pogut ser si les majories haguessin estat unes altres al Parlament Europeu, i per tant la considero una línea vermella per sota de la qual no podria votar a favor de l’informe resultant. Però compte! ja que ni tan sols està assegurat que el PPE i ALDE acceptin aquesta proposta de compromís que fa Estrela. És molt possible (per no dir probable) que presentin esmenes encara més limitants. Si aquest fos el cas, i a sobre les guanyessin en el transcurs de la votació, llavors sí que em veuria obligat a votar contra l’informe. 

Dilluns tindrem el debat i en principi tocarà votar dimecres. En seguiré informant.

Sigui com sigui, un cop més vull recordar que la força de la dreta per aigualir una vegada i una altra no la hi donen necessàriament els arguments, ni la raó, sinó els vots. Ells, simplement, són més, i són més per què la gent els va votar massivament. Això és el que fa que imposin els seus models, els seus valors, les seves lògiques. Si els qui defensàvem 24 setmanes, 100% de remuneració i permís de paternitat obligatori haguéssim estat més, al 2009 i ara, el debat s’hagués resolt abans i de manera molt més satisfactòria per a les mares, els pares, els infants i la societat en general.

Un cop més vull recordar, per tant, que al cap i a la fi votar una opció política o una altra, o fins i tot no anar a votar, té conseqüències. És bo tenir ben presents exemples com aquest cada cop que ens trobem davant el dilema d’haver de posar una papereta en una urna. 

Font foto: blog mamamia



  1. Després de quatre anys, quatre anys!! d’estira i arronsa, de fer el ridícul, de conspiracions, pressions, manipulacions i desprestrigi, un tribunal anomenat Constitucional, on només estan representats els dos grans partits espanyolistes PSOE i PP ( per cert, on queda l’Espanya plural si en el màxim òrgan per interpretar la carta magna que a tots ens afecta no hi ha cap representant de la resta de nacionalismes com el basc, gallec i català? ) ha tingut a bé filtrar a la premsa, a les portes d’unes eleccions generals i de l’atenta mirada de la població en els esdeveniments del mundial de futbol, el fallo sobre l’Estatut català.

  2. hola amigo soy gonzalo hernan palta mendez abogado colombiano que impulsa tambien la igualdad de genero y ayuda  las mujeres con familia uniparental o madres cabeza de hogar como las distinguimos aca en colombia, te escribo porque quisiera que me ayudaras  con informacion acerca  de la legislacion española que beneficie a las mujeres trabajadoras con hijos menores de edad o embarazadas, ojala pudieses ayudarme pues la situacion en america latina es mucho peor  de lo que te puedas imaginar.
     por su atencion gracias.

    gonzalo palta mendez
    id. 10.300.726
    abogado
    t.p 191410 consejo superior de la judicatura colombia
    popayan-colombia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Gènere i igualtat d'oportunitats per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent