Raül Romeva i Rueda

El Comitè de Pesca (PECH) del Parlament Europeu ha organitzat aquesta tarda una audiència sobre la situació de la tonyina vermella en el qual s’ha pogut constatar el gran probema que en aquests moments suposa la sobreexplotació d’aquesta espècie a mans d’una industria de vegades massa avariciosa i inconscient, i d’una administració pública sovint massa cega i preocupada per tenir contents determinats sectors de la gran industria. La Comissió Europea i el Parlament Europeu intenten desde fa anys reglamentar la pesca de la tonyina vermella que, cal recordar-ho, comporta uns guanys considerables, si bé aquests guanys no beneficien tant els pescadors tradicionals o almadravistes, sinó que van més aviat a fornir empreses que pesquen de manera industrial, de vegades legalment, i d’altres no (l’ús de banderes de conveniència és un dels mecanismes més usats per escapolir-se de les normatives comunitàries i internacionals). La conclusió a la qual he arribat al final de les diferents exposicions és ben simple: (segueix…)

calen mesures urgents que permetin la recuperació dels bancs de tonyina vermella, i cal que la UE adopti i promogui una política de pesca més responsable i sostenible, especialment a la Mediterrània. Més concretament, calen mesures específiques que regulin la proliferació de granges d’engreix de tonyina; cal ampliar la veda per a la pesca industrial; cal augmentar el tamany mínim autoritzat fins a 30kg; i calen mesures de control, millorar el sistema d’informar sobre les captures (declarant-les a temps real) i incorporant observadors als vaixells durant tota la campanya de pesca.

Les dades que ha exposat Sergi Tudela, de WWF/Adena, són prou el.loqüents: Les captures de tonyina vermella han baixat fins a un 15% en relació a fa una dècada en els caladors tradicionals al voltant de les Illes Balears. L’any 1995 les flotes espanyola i francesa van capturar en aquesta zona unes 14.699 tones, mentre que enguany les mateixes aigües només han proporcionat 2.270 tones (veure la seva nota de premsa aquí i els principals punts exposats a la reunió aquí). Amb aquestes dades és més que probable el colapse del sector pesquer, la qual cosa suposa, per altra banda, una gran amenaça particularment pel què fa als llocs de treball del sector tonyinarie. També la intervenció de la Directora de l’Organización de Productores de pesqueros de Almadraba, Marta Crespo, ha fet una exposició certament preocupant dels fets. Aquest sector és conscient que són la peça més fràgil de l’estructura, del qual depenen a més a més 600 famílies. La seva principal preocupació, compartida pels sectors ecologistes, és que mentre el sistema d’almadrava permet que les captures no posin en risc la pervivència de l’espècie, l’abús que practiquen les grans industries pesqueres, tant de manera legal, com sobretot il.legal, els afecta de ple, i veuen com és precisament el sector almadraver el qui primer, i de manera més important, es veu afectat per aquesta dramàtica reducció dels bancs de tonyina vermella.

Ara comença al Parlament Europeu el procés d’elaboració d’un informe específic, si bé de moment hi ha d’altres espais en què es pot afrontar la qüestió, com per exemple l’informe Aubert sobre ‘pesca il.legal’, que es troba en aquests moments en fase de preparació per part de la nostra companya de grup Marie Helène Aubert. Per altra banda, ara fa un mesos jo mateix vaig presentar una pregunta a la Comissió que encara no té resposta:

PREGUNTA ESCRITA E-2403/06 de Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) a la Comisión

Asunto: Pesca ilegal

En las últimas semanas se han retenido en puertos españoles tres barcos implicados en capturas ilegales de peces. Estos barcos están en los puertos de Vilagarcía de Arousa y de Las Palmas. Ante estos hechos, el Gobierno español ha admitido que existen vacíos legales, mientras que ONG como Greenpeace advierten que las prácticas de pesca ilegal van en aumento. Se calcula que un 20 % del valor mundial de la pesca procede de la pesca pirata. Asimismo, en el Mediterráneo, la pesca de atún rojo en 2005 ascendió a 50 000 toneladas, cuando lo permitido eran 32 000 toneladas. Según Greenpeace, la pesca ilegal aumenta porque, a pesar de los esfuerzos de los Gobiernos y de la UE, los barcos tienen muchas posibilidades de escapar a los controles. La pesca ilegal se hace en aguas internacionales y se produce en barcos bajo banderas de conveniencia de países que no son miembros de las convenciones internacionales del mar. En los casos citados, Greenpeace, a pesar de reconocer los esfuerzos del Gobierno español, advierte que, de no haber actuado la ONG, el pescado ilegal ya estaría en el mercado.

¿Tiene conocimiento la Comisión de los casos denunciados por Greenpeace? De ser así, ¿tiene la Comisión previsto algún tipo de actuación? ¿De qué instrumentos jurídicos y legales dispone la UE para afrontar la creciente pesca ilegal? ¿Tiene previsto la Comisión crear mecanismos para potenciar la cooperación y el intercambio de información entre países como parte de la solución a este problema? En este mismo sentido, ¿cabe la posibilidad de que la UE solicite a países como Guinea Bissau, Sierra Leona y Guinea-Conakry, entre otros, un listado de los buques con licencia de pesca para facilitar el control de la pesca ilegal?

Finalment, i canviant una mica de tema, recordo que està activa una cibercampanya per sensibilitzar els/les Eurodiputats/des sobre la importància d’enfortir REACH davant la Segona Lectura de la postura del Parlament Europeu sobre la Revisió de la Directiva relativa a les Substàncies Químiques (veure aquest apunt anterior). Si voleu poder participar-hi a través de la campanya dtox. 

Font foto: BBC