Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

La Comissió erra en no afrontar com cal l’impacte de la producció d’agrocarburants en el canvi climàtic

Ahir mateix reflexionava, en aquest Bloc, de la necessitat de re-escalfar el debat climàtic per poder fer front a l’escalfament global. Casualment (bé, potser no del tot casual) la Comissió Europea ha presentat avui les seves propostes per adaptar la legislació europea sobre agrocombustibles. Aquesta legislació es va dissenyar en el seu moment amb la intenció de fer front a l’excés d’emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del canvi en els usos del sòl.

Un cop conegut el nou text, he dir que la Comissió Europea ha perdut, un cop més, una oportunitat d’or.

Convé recordar que el canvi climàtic comporta un impacte devastador sobre la producció agrícola mundial, i conseqüentment sobre els preus dels productes alimentaris. Sóc dels qui considera que, en aquest context, és un error que la Comissió agreugi encara més la situació via una promoció poc raonable d’agrocombustibles.

Sí, és cert que la proposta limita a un màxim del 5% l’ús dels agrocarburants de primera generació, la qual cosa és positiva donat que la primera generació s’obté a partir dels excedents alimentaris. Tanmateix, la Comissió hauria hagut de proposar mesures específiques per a la legislació europea en matèria d’energies renovables i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionats amb canvis indirectes en l’ús del sòl i, malauradament, aquí s’ha inhibit.

M’explico: el “canvi en els usos del sòl (ILUC)” fa referència a les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per la conversió addicional d’un camp agrícola (originàriament dedicat a l’ús alimentari) en un camp destinat a produir agrocombustibles. Aquest canvi d’usos en un indret determinat provoca, conseqüentment, que la producció amb finalitats alimentàries es desplaci cap a un altre lloc, generant així emissions de gas d’efecte hivernacle addicionals que s’haurien d’incloure en la petjada total de carboni atribuïda a la producció d’agrocombustibles. I això, malauradament, és el que la proposta de la Comissió no inclou.

Pot semblar un tema banal, un aspecte tècnic i trivial. Doncs bé, no ho és.

Si la petjada de carboni es calculés tenint en compte TOTS els paràmetres (inclòs, insisteixo, l’impacte indirecte degut al canvi d’usos), aquesta podria arribar a ser tan elevada que faria que la producció d’agrocarburants deixés de ser tan ‘beneficiosa’ com alguns pretenen.

Aviat el tema arribarà novament al Parlament Europeu, on haurem de decidir. Serà llavors quan els qui defensem aquesta visió haurem de treballar de valent per col·locar novament la qüestió dels agrocombustibles, complexa i plena d’interrogants, al centre del debat en relació a la transició ecològica que desitgem que faci la Unió Europea.

(Nota: per a qui vulgui més informació en relació a la postura del Grup de Verds/ALE al Parlament Europeu en relació als agrocumbustibles, podeu trobar diversos vincles interessants aquí)

Foto: Food campaign. Foto: Verds/ALE


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.