Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 20 de maig de 2006

Jo votaré que sí, des dels meus principis catalanistes, d’esquerres i ecologistes

Aquest matí he tingut l’oportunitat de participar en una taula rodona sobre `Drets humans en perill i democràcies imperfectes’ organitzades pel Centre de Documentació i Treball (CTD). El tema resulta clau en el moment actual (Guantànamo, Iraq, immigració, Europa fortalesa, tortures, vols de la CIA, criminalització de moviments socials…).

Malgrat l’evident interès del tema, i la indiscutible actualitat del mateix, l’audiència era reduïda, tot i que de qualitat. Em consta que aquest és un tema en el qual estem d’acord una part considerable tant  dels qui ja han optat per defensar el sí al referèndum del 18J com dels que ho han fet pel no, el vot nul, en blanc o l’abstenció. I en canvi d’un temps ençà constato, amb preocupació, que hi ha moments en què perdem de vista el món extern, i els reptes comuns que tenim davant nostre, per obsessionar-nos en fer-nos sang casa nostra, de manera innecessària, i amb el risc que les conseqüències futures d’aquest enfrontament fratricida acabin essent realment doloroses i difícils de curar. (…)

 

El debat actual sobre la reforma estatutària és certament el tema de discussió més important de la vida sòciopolitica catalana actual, i de part de la forània. No obstant, em sembla que cal anar amb compte per tal de no confondre aquesta obvietat amb el fet que `només’ calgui parlar d’aquest tema, o pitjor encara, amb el fet que ara establim les nostres relacions en funció de en quin bàndol ens situem uns o altres. El maniqueisme en aquesta mena de debats sol ser mal conseller, i pitjor company de viatge.

Sigui com sigui, i tal i com he dit en el títol d’aquesta entrada per tal d’evitar equívocs, jo ja tinc decidit el meu vot el dia 18J. Serà un sí. I ho serà convençut que des d’una postura catalanista, d’esquerres i ecologista, ara com ara aquesta és l’opció que ens permetrà encarar el futur amb més força, més legitimitat, i sobretot amb més eines. A banda dels aspectes socials, del capítol de drets i deures (al qual trobo que no se li dóna la importància que es mereix, especialment quan és el capítol que més ha criticat la dreta conservadora i ultracatòlica espanyola), del fet que ens convertirà en la nació no-Estat amb major autogovern de la UE, o dels inqüestionables avenços en competències, hi ha també arguments de pes per votar que sí des de la valoració de les possibles conseqüències de que surti un no.

En aquest sentit, confesso que sense tenir cap mena d’al·lèrgia a dir que no en determinats moments i en determinats debats, ni que sigui per raons simbòliques, en el debat que ens ocupa tinc molts dubtes sobre la postura ambigua, sinuosa i desconcertant d’alguns dels qui, com ERC, clamen a votar no. En aquest sentit, em van molt bé les reflexions que Jaume Bosch va publicar a El Punt fa uns dies (veure `Estatut: les conseqüències del no’, El punt, 13/5/06). Entre d’altres coses, Bosch argumentava: `Si el 18 de juny la ciutadania vota majoritàriament que no, el nou Estatut no queda aprovat i Catalunya continua amb l’Estatut vigent en l’actualitat, el de 1979. (…) Així, Andalusia , les Illes Balears o Canàries aprovaran les seves reformes que els atorgaran un nivell molt més alt d’autogovern que el que tindrà Catalunya, amb la ironia que s’hauran inspirat en el nostre projecte. El País Basc posarà en marxa, si el procés de pau avança, les seves pròpies reformes que aniran tal i com ja va intentar el president Ibarretxe per la via d’un nou Estatut. Fins i tot el País Valencià, que amb el pacte PP-PSOE ha aprovat un Estatut de fireta disposarà de més autonomia que Catalunya perquè en alguns aspectes el seu nou Estatut supera el nostre de 1979

A més a més, la segona paradoxa és, encara segons Bosch, que Carod Rovira suggereixi que `una alternativa al Sí passa per encarar la reforma de la Constitució per tal d’eliminar els condicionants que pesen sobre el nostre autogovern. De fet, ICV va presentar ja fa mesos una proposta de reforma constitucional per avançar cap a un Estat plurinacional. Però una cosa és disposar d’una proposta política i un altra ben diferent és que aquesta avui sigui viable. Per a reformar la Constitució són imprescindibles els vots del PP ja que es requereix una majoria qualificada de 3/5 o 2/3 parts del Congrés i el Senat i a més pot implicar dissolució de les Corts i referèndum de tots els ciutadans de l’Estat espanyol: un procés llarguíssim i que ens deixa en mans del PP. Precisament per això PSC, CiU, ERC i ICV vàrem optar per la reforma de l’Estatut que en aquesta legislatura no precisava ni al Parlament, ni al Congrés, ni al Senat els vots del PP. El que no sabem és si aquesta circumstància es tornarà a produir després de properes conteses electorals.’

Per altra banda, i sense ser independentista (per a mi la solució no passa per crear més Estats a la UE, sinó per reduir el pes dels actuals, cedint sobirania cap a dalt i cap abaix), m’ha semblat que els arguments que en el seu moment va donar Jordi Sánchez a l’article `Soberanismo y referéndum’ (El País, 15/05/2006, pg. 36 de Catalunya), són també prou rellevants. Sánchez començava preguntant-se si un independentista pot votar sí a l’Estatut i no trair les seves conviccions sobiranistes. I ell mateix responia que sí, de la mateixa manera que un independentista declarat pot ser President del Parlament autònom, conseller de la Generalitat o soci preferent d’un govern espanyol sense que això signifiqui cap traïció ni a la seva trajectòria política ni molt menys al seu projecte polític finalista. El mateix Sánchez acabava l’article recordant que (tradueixo del castellà) `el proper 18J no està en joc la independència de Catalunya, ni tan sols la reforma constitucional. Per això és perfectament raonable que qualsevol independentista -si no rebutja de ple l’actual autogovern- doni suport la millora del mateix. El dia en què els independentistes siguem majoria en el nostre Parlament podrem iniciar un altre procés que de pura lògica ja no serà de reforma estatutària. Però aquest dia encara és llunyà i la reforma estatutària no ens allunya d’ell. Rebutjar la reforma no té, en clau independentista, molt de sentit.’

Per cert, la campanya ‘A qui molesta aquest Estatut?’ d’ICV em sembla prou clarificadora de tots els dubtes que he manifestat més amunt. Seguirem parlant-ne, em temo.



  1. A l’Estat i a les seues respectives comunitats autonomes, han fet les polítiques socials que els ha interessat.

    Més que els drets i deures; hi ha la voluntat de tirar endevant o deixar-los de mostra, com un quadre que fa bonic, al igual que la declaració de drets humans, per després violar-los dia sí, dia tant bé, en profit dels grans interesos economics de "progres".

  2. Des dels teus "principis catalanistes, d’esquerres i ecologistes", votarás un estatut que nega els nostres drets nacionals, de dretes i conservador capitalista. Una cosa es que el càrrec t´obligui a escriure aquest article i l´altre és que ens ho creguem.
    Els catalanistes d’esquerres votarem NO a l’estatut del mentider Zapatero i el lider de la dreta recional catalana, sr.Mas i Gabarró. Tu mateix.

  3. Tu mateix, pensa que el que val ara és defensar Catalunya i no repetir altre cop els mateixos errors dels darrers 25 anys

    Jo votaré NO

    Joan Llenas

  4. Us vau apuntar a l’Estatut pactat pel Gran Mentinder i l’Arturito abans que ni ells mateixos haguessin fer públic els termes de l’acord. Un acord que es va anunciar abans de tenir-lo escrit en paper, com se’ls va escapar en converses privades a alguns líders de Convergència (quin nivell de negociació!). L’acord de l’Estatut de la vergonya és per damunt de tot un acord per tornar a la dreta al poder a Catalunya. I malgrat tot, els d’Iniciativa us hi apunteu amb entusiasme. A continuació de votar sí, no m’extranyaria que els de IEV supliquessiu a Mas que s’avingui a ser el líder del vostre partit!

    La gent d’esquerres de veritat ho tenim clar: Votarem No. No ens fa por anar contra l’status quo.

  5. He llegit amb molt d’interès l’article, però hi continuo trobant a faltar arguments de pes, més enllà de crítiques a les posicions de les altres formacions polítiques.

    En aquest món globalitzat, on cada vegada tenen més poder les grans transnacionals i menys els governs autònoms, crec sincerament que el nou estatut no canviarà res. Votar “sí” significa legitimar el menyspreu que s’ha fet al Parlament de Catalunya, que va aprovar amb un ampli consens un estatut ja a la baixa.

    En canvi, votar “no”, per tots els teus arguments, significa entrar en una situació bastant insostenible: posar moltes comunitats amb més autogovern que Catalunya, quan nosaltres som la comunitat històrica reconeguda. Tinc l’esperança que si sortís el “no” haurien de canviar moltes coses, no pot ser que simplement no entri en vigor i prou. El “no” significa no legitimar el que han fet amb nosaltres (amb la nostra sobirania: potser guanyaríem autogovern, però acceptem explícitament la pèrdua de sobirania) i significa posar molt en dubte la política del “café para todos”.

    He vingut a aquest article buscant arguments pel “sí”, però he reforçat el “no”. Particularment, els arguments basats en la incoherència de les posicions partidistes no em serveix.

  6. Amic Raül,

    No puc estar d’acord en dir "SÍ" a una burla d’estatut pel fet que Andalusia, Canàries, Balears… tinguin una autonomia determinada. És possible que aquestes regions s’hagin inspirat a l’hora de redactar la seva proposta d’estatut en el projecte de Catalunya. En tot cas això demostra la seva pobresa d’esperit. Els catalans no podem tenir un o altre estatut en funció d’Andalusia, sinó el que ens cal (que, per cert, és un estatut com el de Portugal), però en cap cas podem actuar com ells: Hem de ser els primers de la classe! No, no es tracta de "ser els primers", es tracta d’aconseguir les eines necessàries per arribar al ple exercici de l’autogovern (et sona aquesta expressió?). Pel que fa al País Basc, ja serà hora que ells obrin l’escletxa, fins ara ho havíem hagut de fer sempre nosaltres. Que obrin l’escletxa i ja mirarem de passar-hi.

    No, Raül! No, Jaume! no ens hem de comparar amb Andalusia. Si cal comparar-se amb algú, fem-ho amb Montenegro. Les raons que dóna en Jaume Bosch em semblen excessivament mediocres. Són les raons de l’espanya ultramuntana, del "talante" castrador d’aquell castellà que ens vol ensarronar.

    Si realment ens creiem que som una nació, donem raons nacionals!!

    Salut

  7. Hom fa imperar l’ingenyi quant és tracta de sobreviure i feta la llei, feta la trampa.

    I en tot cas un govern lliberal a Madrid, sempre podrà dir que aquest drets i deures són massa inervencionistes i a més a més contraris als seus constitucionals, o com a minim de dubtosa constitucionalitat.

    És clar menys els drets i deures de les realitats nacionas de Castella, que aquests estàn ben regulats fins al milimetre, i espai en empassar-t’en un que el caua tot el pes de la justicía al demnut.

  8. Benvolgut Raül,

    Permet-me que et respongui llargament.

    Quan faig referència a la llunyania d’Europa estava pensant, sobretot, en la institució a on tu ets el nostre representant: un parlament europeu que no té cap mena de poder real perquè aquest es limita a ratificar el president de la Comissió Europea i el seus components.Qui realment decideix, fa i desfà, és la Comissió i tots sabem que aquesta en realitat només a de respondre davant dels estats reunits en el Consell, no davant del parlament. I l’altre àmbit decisori són aquests Consells a on els estats pacten les pautes polítiques que els estats gaurien de seguir en llurs respectius països. El paper del parlament, amb els seus 732 sous, és merament d’aparador. Els nostres onze diputats, repartits per partits (és a dir que no tots defensen els nostres interessos…), per tant, tenen una capacitat d’influència doblement nul·la: per la seva poca quantitat i per estar en una institució que no serveix (i ho dieu els mateixos diputats del Parlaement quan exigiu que els estats facin el favor de dotar-lo del pes real que hauria de tenir per ser-ho de debò, si em permets citar la cantarella ;). No dic pas que no ens afecti Europa, ni molt menys, només que en el nostre statu quo actual no hi tenim cap paper…

    En segon lloc, amic Raül, no t’ha de preocupar en absolut que els temes que has tractat aquests dies no importin als catalans perquè saps molt bé que ni és veritat ni jo vaig dir això. Em sembla quue no és el lloc però ja sabem la ressonància que tenen a casa nostra els sahrauís, els Drets Humans, el català a Europa, els col·lectius de sexualitat alternativa (en el qual jo mateix hi sóc), etc. Només et recriminava perquè saps molt bé que al principat ens hi estavem jugant molt amb la reforma de l’estatut perquè hi decidíem, fonamentalment, quins podes hem de tenir i amb quins diners disposem per complir-los (a mi personalment lo de la nació me la bufa bastant, perquè el poder per dir si ho som o no ja el tenim, el que no tenim, perquè ho tenen ells, són aquestes dues coses que t’he dit). Per una vegada en molt de temps anavem a reformar el conjunt de NORMES que ens afecten molt directament al dia a dia i de les que depenen: la creació d’ocupació, la millora de les infraestructures (per a passatgers i mercaderies), la millora de les condicions laborals, la regulació de les parelles com avans comentava, etc. Normes que ens afecten a NOSALTRES, i convindràs amb mi que la primera prioritat de tot individu és un mateix, al llarg de l’any ja tindrem temps per moltíssims altres temes però quan ens hi juguem el nostre pa em sembla més que justificat que hi posem els 5 sentits. En absolut considero que l’estatut sigui l’únic tema d’interès dels catalans, però com ja t’he argumentat ens i juguem el nostre futur i per tant es mereix aquesta atenció preferent. És clar que ens importa el futur dels altres, però abans que el del bloc de pisos de l’altra banda de la vorera m’ha d’importar el meu.

    I finalment parles del tema que et demanava, perquè m’interessava la teva opinió. I ja que em dirigeixes la carta a mi em farà molta il·lusió respondre’t, si no et fa res. En tots els temes que has tractat en el teu blog fins ara coïncidim en la opinió (per això t’admiro com et deia l’altre dia), però ara hem topat en un que no. Quan dius que te l’has llegit, penso molt seriosament que has de parlar del del 30 de setembre i no pas del de la Moncloa, perquè jo m’he llegit els dos i no veig les millores FONAMENTALS (i remarco aquesta paraula doncs les poquetes millores del pacte Mas-ZP no ho són: la millora de competències és irrisòria i continuem dins la lofca sense els diners per finançar-les, ni les noves ni les velles). Què ens passarà, amic Raül, quan tornem a coincidir en un altre govern? Tornarem a tenir moltes idees, segur, però quan anem a la caixa a buscar els diners ens trobarem sense ni cinc. Com podrem canviar aquest país? Com podrem fer un bon sistema de benestar social (la llei del qual, per cert, ha elaborat l’Anna Simó i he llegit que n’esteu prou contents al núm 177-178 de Nous Horitzons)? Com evitarem nous casos Alba? Com farem una xarxa de rodalies decent? Com farem un aeroport internacional decent? Com farem depuradores? Com farem escoles? T’ho diré jo què haurem de fer: el que ha fet CiU aquests últims anys:

    Fent jerarquies entre tots aquests temes, per ex. per poder fer un metro que millori les comunicacions de Bcn haurem d’apretar el cinturó a eduació (escoles: per això anem en barracons). És que hem de prescindir del metro? És que hem de rpescindir de les escoles? No, no i no!! Perquè el cas és que de diners en produïm prous com per pagar les dues coses!! A on se’n van???? Preguntem a ZP perquè s’entesta a no publicar les balances fiscals tot i haver-hi una moció parlamentària ( potser és llei i tot?) que ho exigeix. Espanya ens roba avui dia el 9% del productes interior brut que genera el principat, una bestialitat que tampoc té precedents a Europa estimat Raül, i que el nou estatut de’n Mas-ZP només millora en un 1%.

    La nació amb més autogovern d’Europa, dius. És l’autogovern que necessitem per l’economia i la societat que tenim? Quan volguem que l’augment dels salaris es faci segons l’IPC de Catalunya i no l’espanyol (que sempre és més baix) podrem fer-ho? Tampoc. Què direm a la nostra gent? En aquestes condicions el tripartit sempre fracassarà, i no serà per la falta de cultura de coalició (de la qual tots tres n’hem estat responsables, IC, ERC i PSC) sinó perquè no podrem governar.

    ja per acabar, tens i tenies el meu permís per treballar en tots els temes del planeta en què també viu Catalunya, per dignitat, i perquè com molt bé dius "El respecte cap a Catalunya provingui del reconeixement cap al nostre compromís i responsabilitat universals".

    Responc a la teva abraçada, i efectivament tindrem noves oportunitats d’intercanviar impressions!

  9. Amic Raül:

    Sento dir-te que t’equivoques. L’Estatut del Parlament sí era una passa endavant. Però aquest, res de res en absolut. Per què insistiu en vendre’ns la moto? Us penseu que la gent som idiotes ? Les millores que proposa son minses, gairabé imperceptibles. Dius que ets d’esquerres però, quines polítiques d’esquerres es poden fer sense concert econòmic, sense dret a l’autodeterminació, controlar totes les infraestructures, llibertat absoluta en afers interiors, bilateralitat pura amb Espanya. àmplies competències exclusives, poder judicial propi, obligatorietat del català per a totthom sense excepció, estar presents a europa tots sols, reconeixement de les seleccions esportives, així com un llarg etcètera.

    No, Raül, no cola. No ens enredareu. Prepareu-vos perque guanyarà el NO.

    A.M.

  10. 1) Quand hom diu que és respectarà l’espressió lliure de les idees defeses amb la paraula, supossadament és el que significa la democràcia.

    2) Dos eixa continua sent vàlida quand la Constitució de l’Estat espanyol diu que ens dividem en regions i nacionalitats.

    3) Però el que no és correcte i per aixó cal votar NO, és que s’impossen la cultura e idees de la nacionalitat majoritaria a les expressades per les altres nacionalitats.

    Quand és una falta de respecte i s’incita des de els interesos de la nacionalitat majoritaria i dominant a l’extermini en la pràctica cultural i dels interessos economics efectius que vertebren les altres nacionalitats per petites que siguen.

  11. l’expressió democràtica de les altres nacionalitats de l’Estat, hi per tant són laminades pels interessos socio-politics de la nacionalitat majoritaria.

  12. Cal votar No, per respecte als drets minims com a democràtes.

    Respecte a la capacitat de decidir és el minim que és pot exigir democràticament e indiviualment representat a través del autogovern de una nacionalitat com a col.lectivitat.

    A banda o més enllà de la independència o no, que sempre serà més o menys relativa en un mon cada vegada més globalitzat.

  13. Si diguessis que votes SI per disciplina de partit, tots ho entendriem, però volguer-nos fer creure que hi votaràs amb base als teus principis catalanistes, d’esquerres i ecologistes no
    "cuela"!!

  14. Tu com tots els polítics amb representació ets un hipòcrita, un interessat, un mentider i un cara dura. Esteu al servei dels interessos del capital i de l’estat espanyol. Sou uns comparses del psoe. Ni defenseu els interessos del poble català, ni el seu territori. Només preteneu enganyar qui podeu amb la vostra malícia del “de debò”. Ni ecologistes, ni d’esquerres, ni catalanistes. Acomodats al silló dels càrrecs i sous polítics això sí. Però no us penseu q us sortirà gratuït tot plegat. Arribarà el dia que el poble català serà just amb vosaltres i recollireu el que heu sembrat.

  15. Crec sincerament que els defensors del no ho podeu fer (només faltaria!), però sense desqualificar-vos a vosaltres mateixos utilitzant llenguatge agressiu i tòpics contra els polítics.

    L’Estatut que votarem el dia 18 crec que és un bon Estatut. No és el millor, no és el que jo hagués fet. Segur. Però estem en una democràcia i això vol dir pactar amb totes les sensibilitats polítiques. Tothom, i subratllo tothom, sabia que l’Estatut del 30 de setembre seria modificat a Madrid. Ho sabia ICV, ho sabia CiU, ho sabia el PSC i ho sabia ERC. Òbviament també ho sabia el PP.

    Com tothom sap que hores abans de la fotografia ZP-Mas la direcció d’ERC (fins i tot en Puigcercós) tenia decidit que ERC demanaria el sí. L’Estatut d’abans i de després d’aquesta foto és el mateix. Per què ha canviat ERC d’opinió? Ells sabran.

    Jo ho tinc clar: el dia 18 votaré que sí a un bon Estatut.

  16. Doncs jo votaré SÍ, que és com s’avança en aquest país. El NO és rebequeria, ja se us veu en aquests blocs tendenciosos que teniu molta bilis acumulada, però s’ha d’anar avançant.

  17. Crec que les obsesions nacionalistes o soberenistes tenen la virtut (desgràcia) de no deixar veure mes enllà, el discurs es curt i estret mentalment, no deixa creixer diversitats de pensaments i la política entra en una simplificació terriblement ofegadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política Catalana/PPCC/Andorra per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent