Raül Romeva i Rueda

Tal i com enunciava a principis de setmana avui hem debatut a la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu el meu III informe anual sobre la implementació del Codi de Conducta d’exportacions d’armes de la UE. Es tracta d’una responsabilitat que vaig assumir només arribar al Parlament Europeu, l’octubre de 2004, quan vaig ser responsable del que llavors era el meu I informe sobre el tema, i que consistia en avaluar les exportacions d’armes dels llavors 15 Estats Membres de la UE per a l’any 2002. Un any després vaig actualitzar l’informe, ja per a 25 Estats membres, relatiu a les exportacions de l’any 2003. I enguany l’informe fa referència a les exportacions dels anys 2004 i 2005. En les dues ocasions anteriors (segueix…)

l’informe, i per tant les propostes que s’hi feien, van ser assumides pel Parlament Europeu per unanimitat, cosa que tenint en compte el debat  d’aquest matí sembla que també passarà demà, en la votació a AFET.

En aquest nou informe es reconeix la millora, més que notable, en nombrosos aspectes que havien estat criticats en anteriors informes. Així, en el present informe acullo favorablement el fet que el Consell i els Governs dels Estats Membres hagin assumit bona part de les propostes que s’havien fet en anteriors informes del Parlament Europeu en el sentit que les successives presidències han posat un especial èmfasi en una major transparència en les exportacions d’armes la qual cosa ha significat una major i millor cooperació entre els Estats Membres a l’hora d’aplicar els mecanismes de denegació de determinades exportacions (article num 2 de l’informe), que s’han millorat considerablement les pràctiques en relació a la interpretació dels Criteris del Codi (# 4 i 5), que s’han regularitzat les consultes i la rendició de comptes en relació amb el Parlament Europeu (# 13 a 16); que s’ha adoptat el compromís de desenvolupar l’anomenada ‘caixa d’eines’ i mecanismes específics per a regular les exportacions d’armes cap a Estats als quals se’ls acabi d’aixecar un embargament d’armes (# 20); o que s’han incorporat els futurs Estats membres en l´àmbit d’aplicació del Codi.

No obstant, a partir de les dades oficials dels anys 2004 i 2005, podem constatar que encara hi ha importants dèficits en el propi Codi, i per tant també en la seva implementació. En aquest sentit, cal lamentar que moltes de les peticions que s’han fet en anteriors ocasions segueixen sense veure’s satisfetes per part dels Governs. D’entrada, el problema més important segueix essent el fet que el Codi de Conducta és un text políticament important, però jurídicament no vinculant. A diferència d’anteriors informes, però, en aquesta ocasió comptem ja amb una proposta de Posició Comuna preparada pel Grup de Treball COARM, del Consell (amb data 30 de juny de 2005) que està pendent de ser ratificada pels Governs. La raó del retard, un cop més, és que alguns governs, especialment el francès, consideren que l’adopció del Codi en tant que Posició Comuna (i per tant jurídicament vinculant) hauria d’anar acompanyada de l’aixecament de l’embargament d’armes a la Xina. Tanmateix, tal i com poso de manifest en l’informe en diversos apartats: a) aquest retard debilita el Codi i la seva eficàcia, i b) la relació amb l’embargament d’armes a la Xina respon només a interessos de caràcter bilateral per part d’alguns governs, ja que en realitat es tracta de dues qüestions completament diferents (el Codi té a veure amb les exportacions europees cap a tot el món, mentre que per altra banda l’embargament d’armes a la Xina ve de 1989, dels fets de Tiannanmen, els quals encara no s’han aclarit).

Un altre aspecte novedós és que mentre en anteriors ocasions demanàvem que la UE contribuís a obrir a escala internacional el debat en relació a l’adopció d’un Tractat Internacional d’Armament, des d’octubre de 2006 comptem ja amb una proposta concreta sobre la taula de Nacions Unides i, per tant, ara toca impulsar aquesta proposta per tal que es concreti finalment en un Tractat (# 50 a 54, els quals seran demà actualitzats amb la incorporació d’una esmena específica que fa referència a l’adopció de l’esmentada Resolució en el marc del Primer Comitè de l’Assemblea General de NNUU). 

Altres aspectes que es mencionen en l’informe, en tant que propostes, tenen a veure amb la necessitat de concretar millors mesures temporals després de la supressió d’un embargament d’armes (#20 a 24), que s’harmonitzin els sistemes d’informació pública de les exportacions d’armes per evitar les actuals dificultats per comptar amb dades agregades a escala europea, donada la disparitat de criteris a l’hora de proporcionar aquestes dades (#28 a 30), que s’enforteixin els controls en el comerç intracomunitari ja que en molts casos les empreses busquen promoure exportacions a través de països on els controls són menys estrictes (# 31); que es millorin les funcions i el contingut dels informes consolidats de la UE en termes de Comerç d’armes (#32); que el Codi s’apliqui també a les exportacions de ‘components’ (# 33), que millorin els mecanismes d’informació relatius a la verificació pel què fa a l’ús final de les armes exportades (# 34 i 35); que millori substancialment l’aplicació de la Posició Comuna sobre ‘intermediaris’, especialment tenint en compte que cada cop més la producció de les armes té lloc fora de territori europeu però finançada amb capital (i per tant en benefici) d’intermediaris europeus (# 40 a 43), que es prenguin totes les mesures necessàries per tal d’impedir que els intermediaris exportin armes a països en què prèviament missions PESD (o d’altres) hagin dut a  terme operacions de recollida d’armes (# 44), que s’incloguin en l’àmbit d’aplicació del Codi les empreses de seguretat privades ( # 45) així com determinats productes que puguin servir per a aplicar la pena de mort i la tortura (# 46). 

Per altra banda, pot ajudar a  contextualitzar el debat conèixer algunes dades: l’any 2005, per exemple, governs dels Estats membres de la UE va emetre un total de 31.550 llicències per exportar armes per un valor de més de 26.000 milions d’euros (28.715 llicència per valor de 25.000 milions l’any 2004), de les quals es van materialitzar finalment exportacions per valor de gairebé 9.000 milions  (gairebé 10.000 l’any 2004). Per altra banda, mentre l’any 2004 es van rebutjar 285 sol.licituds de llicència, l’any 2005 se’n van refusar 355. Tanmateix, des del meu punt de vista no es tracta tant d’una qüestió important des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Així, allò que ens ha de preocupar especialment, penso, és el fet que entre les destinacions de les armes europees hi ha països amb fortes tensions internes o regionals tals com Israel, Índia, Paquistà, Rússia o la mateixa Xina. Per altra banda, segueix essent preocupant veure en la llista de països receptors d’armes europees països sota embargament de NNUU o de la mateixa UE com Sierra Leona, Sudan, Somàlia, Libèria o Iraq.

Tot plegat fa que sigui especialment important seguir avançant en millors i més efectives polítiques de transparència i control del comerç d’armes, tant a escala regional (UE) com mundial (ATT). La votació demà a la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu és només un pas més en aquesta direcció, però un pas políticament molt important.