Publicat el 20 de setembre de 2006
Ignorar, ridiculitzar, enfrontar-s’hi, guanyar
‘Primer t’ignoren,
després et ridiculitzen,
seguidament se t’enfronten,
però finalment tu guanyes’
Mohand?s Karamchand Gandh?
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política Catalana/PPCC/Andorra per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
I? tu estas penjat, poca feina deus tenir.
Primer t’ignoren,
després et ridiculitzen,
seguidament se t’enfronten
i finalment t’esborren del mapa.
També pot ser, oi? Doncs desem els lliris al calaix.
Per que el que és guanyar encara el tenim lluny pel que sembla.
Ghandi era segurament un home savi, però dificilment es poden trasplantar les filosofies orientals a occident sense que en surti un esqueix estrany. Àsia són formes de vida i pensament totalment diferents de les nostres que no es poden copsar en alguna frase més o menys ben trobada.
En resum, vull dir que el fet que t’ignorin et ridiculitzin i se t’enfrontin no porta com a conseqüència necessària que tu hi surtis guanyant. Si fos així no cladrian defensors de cap causa, oi?
P.S.: Els lliris, ni a la ma ni al calaix.O plantats o en una gerra amb aigua que és on fan més goig.
El que porta més feina és mantenir els de l’esquerda unida
Res pitjor que ser ignorat, ridiculitzat i perdut en les pròpies disquisicions, com a poble i com a individuu.
Cal donar-se a conèixer i tenir amics, ser admirat i mostrar fortalesa per les pròpies conviccions. Això com a mínim, no? Enemics i envejes sempre n’hi ha, són ells els que cal ignorar, ridiculitzar i dividir, precisament per anular-los.