Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Haití: drama humanitari, però també polític (shame on us)

Avui dimarts 19 gener de 2010, el Parlament europeu ha debatut amb l’Alta Representant de la UE, Sra. Ashton, així com amb el Comissari europeu pel Desenvolupament, M. de Gucht, la catastròfica situació humanitària a Haití, després del sisme que ha devastat l’illa.

Més enllà de la necessària resposta humanitària, considero important avaluar també el marc i el context de tal desastre, sobretot per definir les línees d’actuació en la fase de rehabilitació.

Els anys 1970, Haití era un país gairebé autosuficient en termes alimentaris, produïa 90% de les seves necessitats agrícoles. Avui, n’importa més de la meitat. És evident que aquesta circumstància ha afectat a la situació de l’economia local haitiana. Haití, des d’abans d’aquest terratrèmol, era un país sense recursos, simplement perquè se l’havia privat d’aquests recursos.

Així doncs, és evident que la urgència reclama que aportem el màxim de suport a Haití per afrontar no només les necessitats immediates, sinó les que hi haurà a mig  i llarg termini.

En aquest sentit, les dificultats per tal de posar en marxa l’ajuda internacional són un mal símptoma i posen de manifest que, almenys en termes d’ajuda multilateral, no hem après prou els darrers anys.

Falla, novament, la coordinació, i sobra, novament, les ganes de protagonisme de determinats actors. Tot seria molt més senzill, segurament, si haguéssim invertit els recursos necessaris per tal d’establir les institucions que poguessin fer-se càrrec, avui, de la crisi, i si, al mateix temps, no haguéssim contribuit a l’empobriment econòmic i institucional, del país.

A la seva compareixença d’avui, tant la UE com els Estats membres han exposat les xifres que han posat a disposició de la gestió de la crisi:

Si no m’erro, la UE preveu destinar-hi 130 milions d’euros a curt termini, i 200 milions per a les necessitats a més llarg terme.

Comparem ara aquesta xifra, per exemple, els 155.000 Milions de dòlars que els governs han acceptat donar als principals bancs americans o de la City, només per a aquest any.

Quin és el model de desenvolupament que volem veritablement promoure?

L’ajuda humanitària d’urgència és necessària, però no és suficient. No ha de substituir en cap cas l’ajuda al desenvolupament, la qual no pot ésser percebuda per part dels països que la reben com si fos una imposició. Peró és que a més a més tampoc pot ser una excusa per apropiar-se militarment d’un país empobrit i debilitat.

La millor manera d’ajudar els països en situacions tan extrema segueix essent permetre´ls ser autosuficients i permetre’ls desenvolupar-se gràcies als seus propis recursos.

És per això que s’imposa, entre d’altres mesures, condonar el deute, i extreure les lliçons oportunes de cara a d’altres països als quals estem condemnant a una pobresa estructural i que, davant d’un terretrèmol o d’un Tsunami, ens recordaran tot allò que podiem haver fet, i, simplement, no hem volgut fer.

Malauradament llavors ja serà massa tard.

Foto: tropes dels Estats Units aterrant davant el Palau destruït pel sisme. Font: AP



  1. El terratrèmol ha estat una bona excusa per a través d’una bona operació de marketing poder fer una intervenció militar oportuna i amb èxit ha Haití i posar ordre.

    Esperem que aquest terratrèmol no haja estat provocat pels missils de cap
    submarí nuclear americà en una falla sensible de l’entorn d’Haití. 

    Dels americans m’ho crec tot, inclús que han aterrat a la lluna. 

  2. Estats Units és un estat policial, armat fins les dents i militar, amb gent sempre preparada esperant qualsevòl oportunitat per posar a prova les seves capacitats i treure partit. 

    Això si creuen en la llibertat , la de que cadascú tinga cura de la seva salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pau, Multilateralisme, Seguretat Humana, i desenvolupament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent