Gran Escala: quina mena de progrés és el que volem?
Sembla que poc a poc el projecte Gran Escala perd l’atractiu per als possibles inversors, però també per a la pròpia població local. Tanmateix, donat que des de l’inici el projecte comportava moltes incògnites en termes de sostenibilitat, i davant el risc que encara existeix que s’acabi fent, hem fet arribar una pregunta a la Comissió Europea per conèixer el seu posicionament al respecte:
Pregunta de Raul Romeva sobre el proyecto Gran Scala en los
Monegros
La Comisión respondió a la pregunta (E-0254/2008)
sobre el proyecto ?Gran Scala ? Los Monegros?, afirmando que: ?La Comisión es también
consciente del gran valor ecológico de Los Monegros.? En relación a dicha
pregunta y a la respuesta subsiguiente se generan nuevas cuestiones para la Comisión: ¿Ha recibido la Comisión la información
solicitada a las autoridades españolas en relación al mencionado proyecto? En
caso afirmativo, ¿qué valoración hace la Comisión al respecto en relación al cumplimiento
de la normativa comunitaria? (segueix…)
Teniendo
en cuenta la agresión, que supone alterar una zona desértica, con las
consecuencias que ello puede acarrear para otras zonas, en particular las
colindantes, bajo un contexto grave de sequía, ¿no cree la Comisión que este
proyecto significa un nuevo atentado contra el desarrollo sostenible en nuestro
país, antagónico a una racionalización del consumo y al uso racional de los
recursos propios, y denota desconocimiento, o peor aún despreocupación, por la
realidad del territorio?
Además, aun siendo el ecológico un criterio clave
tratándose los Monegros de una zona tan sensible en términos bioclimáticos para
toda la región, también hay otros elementos que generan desconfianza en parte
de la población. Si bien los defensores del proyecto lo hacen por motivos
económicos, argumentando que la inyección económica y la creación de lugares de
trabajo será muy positiva para la región, en términos generales se está hablando
de una economía basada en la especulación ?con el capital concentrado en pocas
manos y de manera opaca-, y que se presta a la creación de ecnomía submergida,
actividades ilegales y mafias, con los riesgos que ello conlleva para la estabilidad
socioeconómica. Así mismo, la política fiscal favorable hace que la repartición
de posibles beneficios sea mínima. En términos de ocupación, los puestos de
trabajo que se creen se auguran precarios, lejos de basarse una la economía del
conocimiento, fundamental para asegurar un desarrollo de nuestra sociedad a
medio y largo plazo. Y además puede acarrear endeudamiento de famílias, y más
teniendo en cuenta de los estudios que indican el fenómeno de la ludopatía como
una creciente patología social. Así, ¿no cree la Comisió que este tipo de
proyectos estan en clara contradicción con la Estrategia de Lisboa?
Foto: Dibuix de Jap.
Raül,
M’alegra que hagis tractat aquest tema. Aquest projecte és també una amenaça per a l’Ebre, i molt gran. És autènticament vergonyós el que volen fer, tot i que jo dubto que aconsegueixin el finançament. Això de la nova cultura de l’aigua es veu que s’ha oblidat ràpidament, és d’aquells enganys magestuosos. Sembla que el model de desenvolupament passa per aquestes macrourbanitzacions!!! o per transvasaments que facin més gran una àrea metropolitana. Raül, em preocupa moltíssim el forat que estan engrandint entre camp i ciutat. Avui dia, a molts ebrencs i moltes ebrenques, la frase que més ens ofén és quan ens recorden “els cinc milions i mig de persones que viuen i beuen a l’àrea metropolitana”. Frase retòrica. Monegros, transvasament de l’Ebre o Terra Mítica,( Zaplana, Montilla-Baltasar, o PSOE), el mateix model de desenvolupament.
Salut i aigua des de Campredó.
Bon cap de setmana,
emigdi
Recordo que fa uns anys, quan la crisi de l`avellana, me`n vaig fer un tip de comprar i menjar i regalar avellanes, i això que no m`agraden, però això sí, que fóssin del camp de tarragona, i després d`assegurar-me que no eren avellanes turques, doncs a comprar, a pagar i a callar, i tot per solidaritat amb la gent del camp del nostre país. El mateix faig amb la resta de productes, l`oli de la terra alta o de ciurana, el vi de gandesa, priorat , montsant o costers del segre, els pastissets de rasquera (boníssims), les vacances, el turisme rural, les excursions familiars, etc.
He comprat els discos dels Quicos i de Pepet i Maria, he anat a les manis contra el PHN, i pel tancament de Vandellós 2. He recolzat els pagesos de l`avellana que m`han tallat carreteres i cremat pneumàtics davant meu i veient la meva matrícula de BCN m`han parlat en castellà, suposo que deuen pensar que no n`hi ha de catalans a BCN.
Mai m`ha racat la butxaca si es tractava d`un producte fet a i per la gent de l`ebre i comarques veïnes. Sempre he dit que no em sabia greu, posats a pagar, fer-ho per la “meva gent”, la gent de la terra aspra i dura del sud del nostre pais.
Ara bé: no estic d`acord que se`ns criminalitzi als catalans que segons algú “tenim la dissort” de viure a Barcelona i la seva àrea metropolitana pel tema de l`aigua. M`he hagut de sentir de tot: pixapins, de can fanga, dominguero barato, i un llarg etcètera.
No accepto que se`ns burlin a la cara de la nostra sed.
Un alcalde aragonès ha dit: “que se mueran de sed estos capullos”.
L`exacalde de Tarragona, Nadal de CiU, resava perquè no plogués i no s`omplissin els pantans.
L`expresident de la Diputació de Girona, el patriota Carles Pàramo de ciu, també va dir que no li sabia greu que “els de Barcelona” patissim sed.
N`estic fins els collons de tots plegats !!!
Jo també vull que plegui el Conseller Baltasar perquè ha fallat massa. I ho dic amb tot el dolor i tot el dret que em dóna ser militant d`ICV. Però ha fallat en la comunicació: en no informar prou, i per no fer-ho bé quan ha informat.
Però defenso la canonada mentre sigui necessària, i si és necessària o no ho han de dir els tècnics, no els grans productors arrossers, ni un que passi pel carrer, que ja passa amb l`aigua com amb el futbol, que tothom n`és un “expert”.
La canonada tindrà doble sentit de circulació. Si, pel que fós, la gent del Camp de Tarragona , necessités aigua d`aquí un o dos anys, doncs us l`enviem cap avall, que amb la dessaladora de Cunit i amb la del Prat ja s`hauràn acabat (toco fusta) els problemes d`aigua dels 5,5 milions de catalans que vivim a la costa barcelonina.
I espero que el govern d`entesa, en el que hi participa de forma destacada ICV governi també, i a fons, per la gent de l`ebre, invertint-hi el que calgui pel desenvolupament sostenible de les comarques de la regió de; per cert: l`únic partit que està demanant una setmana sí i la següent també que es desenvolupi la llei territorial de catalunya, que ha d`inclure la vegueria de l`Ebre, és ICV. Els demés miren cap a una altra banda, inclosos els Consellers de Governació que haurien de liderar-ne el desenvolupament.
Així doncs, espero poder continuar “baixant” a les comarques del sud per vacances i gastar-m`hi els estalvis i no sentir-me un “insolidari” perquè de tant en tant m`agrada fotre`m una dutxa. Ah! i menys aigua ja no puc gastar !!!
ICV té futur – i molt- i només es necessiten uns “petits” canvis: marcar més perfil propi davant els socialistes, i canviar el Conseller. I més endavant el candidat.
Salut i ecosocialisme.-