Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Geòrgia i la UE

Era de témer. Tal i com apuntava en un apunt anterior (Preparant el debat sobre Geòrgia (tot discutint sobre què és primer, si l’ou o la gallina)), en relació a la situació a Geòrgia existia la clara possibilitat que el Consell de la UE es limités a donar un toc d’atenció a Rússia al.legant la necessitat de mantenir bones relacions amb qui, de fet, és el màxim proveïdor d’energia del continent (30% de petroli i 40% del gas que consumim a la UE prové de Rússia). Així almenys ens ho va transmetre Bernard Kouchner, Ministre d’Afers Exteriors francès i President en curs del Consell de la UE, en la seva compareixença davant l’Eurocambra ahir al vespre. Al final, tal i com es recull en les conclusions aprovades ahir pels 27, trot ha quedat (tot i que val a dir que no és poc, donades les circumstàncies) en un endarreriment de les negociacions del pacte comercial amb Mosú. Un cop més toca recordar que si la dependència energètica té aquests costos, potser ja va essent hora que ens replantegem el model energètic i, sobretot, les fonts energètiques. Aquest és, de fet, entre d’altres, un dels aspectes que mencionem a la proposta de Resolució que presentem com a grup Verds/ALE al Parlament Europeu (veure document adjunt a l’apunt), i que ara tocarà negociar amb altres grups.

Foto: Kouchner, Sarkozy, Barroso. Font: BBC



  1. El sector de l’energia és l’exemple de que el model capitalista neoliberal no funciona. Es dona la paradoxa de que hi ha la possibilitat de generar mitjançant energies renovables (eòlica, fotovoltaica, solar termoelèctrica, etc) tota l’energia necessària per a consum familiar, empresarial i de transport. En canvi els lobbies del petroli, gas, etc entorpeixen el desenvolupament i l’expansió d’aquestes per tal de fer perdurar el seu negoci. La solució és una transformació tecnològica feta desde la discreció, amb iniciatives de caire local (petits horts solars, incentivació de ciclomotors i cotxes elèctrics) i seguint amb la idea de potenciar al màxim el transport ferroviari de passatgers i mercaderies.  Això sí, discretament, no s’enfadin les potències tipus Russia o les grans empreses de gas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pau, Multilateralisme, Seguretat Humana, i desenvolupament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent