Interesant article.
pou d’aigua
Publicat el 11 de gener de 2012
Gas d’esquist: nova i arriscada enganyifa
Se’n parla massa poc, encara, però és un dels temes energètics que cal seguir amb més cura. Parlo del gas d’esquist.
A diferència del gas convencional, aquest gas no forma grans bosses sinó que està impregnat als porus de les roques. Per extreure’l, com que no flueix lliurement quan es perfora un pou, allò que cal fer és fracturar artificialment la roca, cosa que es fa injectant-hi a alta pressió una barreja d’aigua i sorra a la qual cal afegir diversos productes químics com antiescumants i anticorrossius entre d’altre (aquesta operació es coneix com hydraulic fracturing o fracking). Aquesta pràctica suposa una enorme amenaça per a les fonts d’abastament d’aigua, ja sigui subterrànies o superficials, ja que a més de suposar un elevat consum hídric molts d’aquests productes químics usats en el procés són coneguts carcinògens així com contaminants atmosfèrics altament nocius.
A diferència del gas convencional, aquest gas no forma grans bosses sinó que està impregnat als porus de les roques. Per extreure’l, com que no flueix lliurement quan es perfora un pou, allò que cal fer és fracturar artificialment la roca, cosa que es fa injectant-hi a alta pressió una barreja d’aigua i sorra a la qual cal afegir diversos productes químics com antiescumants i anticorrossius entre d’altre (aquesta operació es coneix com hydraulic fracturing o fracking). Aquesta pràctica suposa una enorme amenaça per a les fonts d’abastament d’aigua, ja sigui subterrànies o superficials, ja que a més de suposar un elevat consum hídric molts d’aquests productes químics usats en el procés són coneguts carcinògens així com contaminants atmosfèrics altament nocius.
A França ja fa temps que aquest assumpte ha movilitzat força moviments i a alguns dels meus col.legues verds al Parlament europeu, com Michèle Rivasi. A l’Estat espanyol aquest tema és incipient, però ja hem tingut alguna situació que exigeix reaccionar. Aquest és el cas, per exemple, del projecte que té previst iniciar prospeccions a Euskadi.
El passat mes de novembre, el govern de l’Estat va adoptar una Resolució a proposta de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic relativa a l’avaluació d’impacte ambiental del projecte de perforació d’un pou per a l’exploració d’hidrocarburs (sondeig ENAR-4, permís ENAR) al terme municipal de Vitoria-Gasteiz, Araba / Álava.
El text deia que no es preveia que la perforació d’un pou d’aquestes característiques, complint els requisits ambientals que es desprenien de l’esmentada resolució, hagués de produir impactes adversos significatius. Basant-se en aquesta percepció consideraven que no era necessària la tramitació prevista a la secció 1.ª de la Llei relativa al Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, per la qual s’aprovava el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte ambiental de projectes.
Dit en paraules més planeres: consideraven que un projecte que consisteix a construir un pou de 4864 metres de profunditat destinat a l’extracció d’hidrocarburs no necessitava cap estudi d’avaluació sobre possibles impactes ambientals.
En resposta a una pregunta que jo mateix vaig formular a la Comissió fa unes setmanes també referent als riscos que suposava l’explotació del gas d’esquist (pregunta E-007627/2011) aquesta afirmava que “els projectes de prospecció i explotació de gas d’esquist estan regulats per la Directiva d’Impacte Ambiental (EIA), la qual cosa obliga als Estats membres la responsabilitat de sotmetre aquest tipus de projectes (siguin públics o privats) a avaluació abans d’autoritzar la seva execució, aplicant, si és necessari, el principi de precaució”.
La decisió adoptada per l’executiu espanyol vulnera de totes totes aquesta premisa, de manera que m’he vist obligat a portar novament l’assumpte davant la Comissió Europea, en forma de pregunta.
Veurem com responen ara uns (Comissió) i altres (govern espanyol).
Font: El lehendekari Patxi López va ser fa uns mesos a Dallas estudiant algunes explotacions d’aquestes caracterìstiques. Font: Público.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Energia i canvi climàtic (nuclear, renovables, estalvi, transport, tràfec aeri,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent