Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 23 de juny de 2008

Fa calor

Darrerament em té totalment enganxat un dels temes d’Antònia Font: Fa calor. Degut a un problema de salut no vaig poder assistir a l’apoteòsic concert que varen fer a El Liceu, cosa que em costarà molt de superar. Segurament aquest apunt hauria estat molt més encertat pel dissabte passat, Dia Europeu de la Música, però el penjo avui, tot just passat el solstici d’estiu, i en un moment en què els dies, malgrat comencen a escurçar-se, són prou llargs, cosa que agraïm especialment aquelles persones a qui ens agrada el sol, la calor, l’estiu, la llum, l’aire lliure i la mar. Un apunt distès, el d’avui, per donar la benvinguda a l’estiu, per què, quina millor manera pot haver-hi d’entrar-hi que amb la companyia dels Antònia Font? Des d’aquí el meu més sentit homenatge a una formació que ja ha dit molt, però que encara té molt a dir (segueix…)

Fa calor (Antònia Font, CD: A Rússia)

Lletra – Joan Miquel Oliver
Música
– Joan Miquel Oliver

Consider que en principi no és sa plàstica
d’un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d’un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.

Consider que en principi no és sa nàutica
d’un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou
elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia,
d’un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Consider que en principi no és sa plàstica
d’un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d’un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Consider que sa virtut és prou
elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia,
d’un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc graus.

 Foto: Portada CD A Rússia. Font: Antònia Font



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Miscel·lània personal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent