Exportar residus a canvi de fer veure que reduim emissions de CO2
Hi ha evidències que, quan te les planten a la cara, són tan òbvies que no hi ha manera humana de fer veure que no les has entès. Just fa uns minuts he tingut ocasió de viure’n un nou exemple. Conjuntament amb GAIA (Global Alliance for Incinirator Alternatives) hem organitzat al Parlament Europeu una reunió en relació al tema ‘The EU Double Standards on Waste and Climate Policies’. Han intervingut Mariel Vilella i Dharmesh Shah (en nom de GAIA), Rebecca Kedari (en nom de les associacions de recicladors de base de la Índia), Damien Meadows (DG Clima), i diversos MEPs de diversos grups.
El missatge central ha quedat ben clar. Tal i com posa de manifest l’informe homònim, ens trobem immersos en una preocupant contradicció: la UE, a través de crèdits per a la captura de carboni, està finançant a països en desenvolupament (com la Índia o Brasil, entre d’altres) projectes municipals de gestió de residus (incineradores i abocadors) que a la UE serien, simplement, il·legals.
Aquesta conclusió es basa en una recerca en què s’han analitzat més de 300 projectes situats a 50 països. Malgrat que molts d’aquests projectes vulneren el principi de jerarquia en la gestió de recursos de la UE (establerta a Directiva Marc sobre Residus), la Directiva sobre Abocadors i la Directiva sobre Incineració, i a sobre emeten gasos efecte hivernacle i contaminants tòxics, el Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM) els atorga crèdits de carboni que després són venuts a empreses de la UE que es neguen a reduir les seves pròpies emissions.
La hipocresia global és, per tant, de dimensió colossal, però, com sempre, hi ha alguns països campions en exercir-la, entre els quals hi trobem el Regne Unit, França, Espanya i Països Baixos.
He escoltat atentament les explicacions dels diferents ponents, i m’he compromès a elevar el tema a les diferents instàncies europees (PE, CE i CL). Ras i curt: el sistema de comerç d’Emissions de la UE (EU ETS) ha d’aturar immediatament l’ús de crèdits de carboni de projectes d’eliminació de residus.
I és que hi ha coses que, certament, clamen al cel.