Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Excepció (o de com cadascú interpreta el permís de paternitat)

(sona el telèfon)

-Digui?

-Raül?

-Sí, sóc jo.

-Ei, felicitats, ja m’he assabentat que finalment ha nascut el teu fill. Què, què tal per les nits? Ja dormiu?

-Gràcies. Doncs sí, va ser dilluns. Tot va anar molt bé. I la veritat és que no dormim massa, no. Entre els neguits, els plors i donar el pit, ja saps… M’he agafat quinze dies de permis per poder tenir cura del nano, i de la seva germana, que només té dos anys, mentre la mare es recupera. En fi, ja t’ho deus imaginar. És un no parar tot el dia. Però estem molt contents.

-Ah, està molt bé que t’agafis el permis, tothom ho hauria de fer.

-Estic d’acord. És molt important, no només pel plaer de viure aquests primers moments del teu fill/a, sinó per tal de descarregar de responsabilitats la mare, que necessita repòs. I els àvis i àvies són fantàstics, però, és clar, no en pots estar abusant contínuament.

-Ben cert. I a la feina què, t’ho respecten això del permis? (segueix…)

-Doncs mira, en general sí. Però encara costa una mica que ho entenguin algunes persones. No paro de rebre trucades i missatges demanant-me que faci això o allò, o que vagi a actes, malgrat que saben que estic de baixa. Jo ja els ho dic que no puc. Normalment la gent ho entén, però sempre hi ha qui insisteix, i em demana contínuament que faci ‘una excepció’. Hi ha fins i tot qui truca tres vegades al dia. He hagut d’apagar el telèfon.

-És que no pot ser. Això no hauria de passar. La gent ja no t’hauria de demanar que fessis certes coses i posar-te en el compromís d’haver de dir que no.

-Sí, ja, però mira. No tothom ho té tan clar com tu.

– És veritat. Quina sort tens que alguns ho entenem molt bé això de la corresponsabilitat i del permis per paternitat. Per cert, te’n recordes que et vaig demanar que participessis en aquella taula rodona de demà passat? No podries fer un forat i mirar de venir?

– És que estic de permis paternal, i com t’he dit m’he de fer càrrec del nano i de la seva germana, perque si no ho haurà de fer tot la seva mare i encara no es troba del tot bé, o haurem de buscar ajuda externa.

-Vaaaa. No podries fer, només, aquesta excepció? És que és molt important.

Foto: Amb en Noah. Font: Isabel Figueras



  1. Perdona noi, però tú no ets un funcionari o un treballador qualsevol. Tü ests un polític. I cobres una quantitat en la qual no hi cap el concepte de “baixa”.
    Disfruta de la teva paternitat, i dedica-hi tantes hores com puguis. Però no t´agafis al concepte de “baixa”, ni et neguis a fer exepcions, per que a tú no et toca.

  2. Raül,
    els meus fills també es porten dos anys, i també és la xiqueta la gran. Crec que aquests dies de baixa te’ls mereixes totalment i que tens raó amb això de la insistència de la gent. Imagina, però, que haguessis sigut del PP i t’hagués tocat anar al congrés d’ahir, maquiavèlic!!! També t’hauria tocat fer una excepció.
    bon diumenge,
    emigdi

  3. Benvolgut Raül.

    No estoy de acuerdo con el comentario que dice que por ser politico y no ser funcionario no tienes derecho. Los derechos deben ser universales, de no ser asi entrariamos en la discriminación contra lo que tanto se ha luchado. Lo que si he tenido a veces oportunidad de aportar es una frase de Dialelo, que debe ser interpretada, ya que como propio dialelo entraria en falacia retorica.

    La unica persona imprescindible es aquella que no se hace imprescindible.

    Es decir que si falta alguien, el sistema sigue funcionando, porque se han puesto los mecanismos, o se ha creado un equipo que es capaz de seguir funcionando. Como bien sabes como economista huir de la empresa personalizada, que si falta el jefe, la cosa no funciona, hace falta un jefe que sea capaz de crear un equipo lo suficientemente preparado y motivado para seguir adelante con éxito.

    Es mas la actual ministra de defensa ha estado de baja maternal, no es cuestion de ir pariendo por los pasillos del congreso, o instalar una sala paritoria en el congreso que entonces, se acusaria de derrochar los recursos.

    ¿o es que solo estaria justificado la baja maternal por causa necesaria a las mujeres, que si bien solo son ellas las que lo pueden hacer, el resto de las tareas bien lo pueden hacer los hombres? ¿no se entraria tambien en una causa de discriminación por solo ser asi? Gracias a que hemos avanzado y por ello existe la baja paternal.

    Por otro lado incluso en el Parlament De Catalunya tu compañera Dolors Camats se encontraba en situacion de baja por el mismo motivo y con buen criterio y por primera vez en una camara se autorizo a la representatividad del voto a un compañero, como debiera de ser.

    Así que Raül adelante, felicidades y enhorabuena de nuevo.

  4. Benvolgut Raül:
    Molt interessant la reflexió. T`ha faltat dir que, segurament, el paio aquest deu ser d`ICV.
    Encara hi ha en el sí del partit, com incrustats, tota una colla de dogmatismes: aquest que tú expliques, el tema de l`aigua (interconnexió de xarxes), temes energètics, funcionaris, discriminacions positives, inèrcies de ser en el govern (local o nacional), etc. Fins que no ens treguem de sobre aquests “grans de greix” que no ens deixen caminar ben oxigenats, doncs no sortirem de la mediocritat.
    Per què, si acabem fent el mateix, més o menys, que els altres partits, on rau la diferència ?
    Salut, allarga`t la baixa i empalme-la amb les vacances d`estiu.

  5. Fas molt bé de passar de tothom i d’ocupar-te d’ells. A ella és com si l’hagués atropellada un autobús. Record que una de les tres vegades que m’he trobat en aquesta situació, estenent roba em vaig haver d’aferrar als fils d’estendre o hagués quedat allargada al terrat. És com si t’atropella un autobús. Sort que els homes veig que ara s’han decidits a parir, perquè no ens acabàveu d’entendre. Compte que la nina no és posi gelosa, això és molt delicat. Davant ella no diguis mai que el nin és guapo, has de dir que és horrorós. Ell no se’n tem, i la nina es quedarà més tranquil·la.

  6. en totes les tasque que això comporta.
    Hores d’ara, nosaltres també tenim dos nens, de 3 i 1 anyet, i per tant puc dir-te amb allò que t’aporta l’experiència, que no deixis per demà cap moment familiar que puguis disfrutar avui!
    Respecte a la baixa paternal famosa, quan va nèixer en Gerard, el petit, que hores d’ara té quinze mesos, feia poc que s’acabava d’aprovar la llei al congrès espanyol, i jo ben cofoi, llavors era regidor a dedicació complerta, vaig informar al Secretari de la bona nova, i de la voluntat d’acollir-me a la llei, que per alguna cosa s’havia aprovat. al cap un parell de dies, em va trucar per comentar-me que la llei no contemplava el cas dels càrrec electes que estaven a dedicació complerta com a subjectes als quals es pogués aplicar la nova llei, i que per tant, no podia acollir-m’hi. Ho vaig trobar molt xocant; els diputats i diputades fan lleis però com sempre, tenen oblits o errors….bé de fet això ho haguèssin d’haver vist els tècnics del ministeri que la va impulsar, però vajo el PSOE un cop més va posar la pota.

    res, volia explicar-t’ho, doncs la teva bona nova, m’ha recordat la meva, i que malgrats tràngols com aquest, s’obliden ràpid i disfrutes tant de donar-los les hores que la feina et permet…   sigue feliços família!!!

    Petons

    Prufi

  7. Hola Raül,
    em sento identificat al 100%100 amb el teu post. Com tu, vaig ser pare per segon cop al març, d’una nena, Abril, i com tu ja en tinc un altre de dos anys, en Pau. També em vaig agafar el permís de quinze dies i possiblement només en vaig fer reals tres o quatre. Hi havien tantes coses imprescindibles que no es podia passar sense la meva presència a reunions i trobades, i això que jo només sóc Coordinador Territorial de les Terres de l’Ebre!!!.

    Enhorabona i gaudeix al màxim del post naixement.

    Salut,
    David Jarque

    P.D.; Per cert, no tens un forat per a venir a Tortosa a xerrar una estona?…És broma, que vagi bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Miscel·lània personal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent