Europa i l’aposta per la pau
Europa i l’aposta per la pau (de Raül Romeva, per Crònica.cat)
L’any 2003 la UE va adoptar l’Estratègia Europea de Seguretat. Va definir cinc grans amenaces mundials: terrorisme, conflictes regionals, fallida d’un Estat i crim organitzat, proliferació d’Armes de Destrucció Massiva, i el perill de les armes nuclears. Tanmateix, molts dels veritables reptes actuals tenen més a veure amb amenaces de tipus no militar i estan relacionats amb aspectes com la vulneració dels drets fonamentals, inclosos els drets socials, la pobresa i l’accés als recursos. La posada al dia de l’Estratègia de Seguretat Europea va servir per tal que la UE reconegués que cali dedicar més atenció al desenvolupament, la seguretat energètica, els ciberatacs o al canvi climàtic.
Sigui com sigui es fa cada cop més evident que les estratègies destinades a prevenir l’esclat de violències i a gestionar-les un cop ja han esclatat no passa per un enfortiment de les estructures militars, com l’OTAN, sinó per invertir i promoure instruments que facin front a les veritables amenaces esmentades. (segueix…)
Però no és només una qüestió de quantitat (és a dir, de volum de diners
destinats) sinó també, i diria que sobretot, de credibilitat i
coherència a l’hora d’executar la nostra política exterior. En altres
paraules, no hi ha res de més absurd i conherent, que quan des de la UE
venem armes a dues parts enfrontades militarment (p.e. Índia i
Paquistà), o a un govern que les usa per a destruir inversions
milionàries en reconstrucció pagades amb diners dels contribuents
europeus (p.e. les armes venudes al govern israelià i que han servit
per bombardejar Gaza).
En aquest sentit, no amago la meva
satisfacció (no exempta d’una certa cautela) pel fet que al llarg
d’aquest mandat que s’acaba hem aconseguit que el Consell adoptés la
Posició Comuna sobre el Codi de Conducta de les Exportacions d’Armes de
la UE i que Nacions Unides hàgin iniciat el camí cap a l’adopció d’un
Tractat Internacional que reguli les Transferències d’Armament (ATT).
Ambdós assumptes els he pogut seguir de ben aprop, en tant que ponent
del Parlament Europeu per a la qüestió.
Aquesta és la línia a
seguir, sens dubte, però al mateix temps constato que cap d’aquestes
coses ha estat senzilla, i que ens hem trobat amb una important
oposició d’alguns sectors, tal i com posa de manifest els continuats
intents per a desenvolupar un Escut Antímissils impulsat pels Estats
Units amb bases a la mateixa UE (Polònia i Txèquia). Obama ha promès
revisar el projecte, però cal que des de la UE els vents bufin també en
aquesta direcció.
Foto: Armes israelianes a punt per a ser usades a Gaza. La UE ha estat un dels principals proveïdors d’Armes a Israel. Font: Amnistia Internacional