Euroescepticisme a cop de telèfon
Mentre alguns governs s’esforcen en convèncer els ciutadans i ciutadanes de les bondats del procés de construcció europea, i es lamenten de com és que la gent no surt en massa al carrer embolicada amb la bandera blava estelada i xiulant la novena de Beethoven, aquests mateixos governs sucumbeixen a les implacables pressions de determinats sectors econòmics, com ara les companyies de telefonia, a l’hora de fer de la UE un espai de negocis rendibles a la seva mida. I és que, després de setmanes de complexes negociacions relatives als preus de les trucades per telèfon mòbil fetes o rebudes des de l’estranger, cal concloure que, un cop més, els interessos de la ciutadania en quedat a segon terme (veure la crònica que en fa Eliseu Oliveras, corresponsal del Periodico a Brussel.les, o la nota que ha fet en David Hammerstein en nom del Grup). La qüestió és la següent: (segueix…)
cada cop que sortim de l’Estat en què tenim contractat el nostre telèfon mòbil s’activa allò que coneixem com el roaming, el qual ens permet, gràcies a les interconnexions entre xarxes, telefonar a un preu molt més elevat que si estiguéssim a l’Estat del contracte, i rebre telefonades però pagant nosaltres part del cost de la mateixa. Tot plegat, lògicament, suposa uns elevadíssim ingressos per a les companyies de telefonia, i unes enormes despeses per a la ciutadania i les empreses, que cada cop ens movem més. La Comissió Europea va fer una proposta per abaratir els preus a escala europea, la qual va ser debatuda i votada al Parlament Europeu amb el resultat que podeu consultar aquí. Aquesta proposta d’abaratiment, però, ha estat revisada a l’alça pels governs, alguns dels quals, com l’espanyol, ha primat clarament els interessos de Telefònica.
Així, els ciutadans i ciutadanes seguiran sense entendre com és que telefonar a un amic de Barcelona des de Toulouse costa fins a tres vegades més que fer-ho des de Figueres, i encara menys com és que si els telefonen des de Vic estant a Paris, és el receptor qui ha de pagar més de la meitat de la telefonada.
Sens dubte hauria estat un gest molt més europeista eliminar aquesta incomprensible situació, enfrontat-se si calia a les companyies telefòniques, que totes les campanyes, fulletons, banderes i concerts en favor d’Europa que puguem fer. I és que al cap i a la fi, són aquesta mena d’incoherències les que generen euroescepticisme.
És evident que Europa és molt més que una idea abstracta, un himne i una bandera. Però no n’hi ha prou amb dir-ho una i altra vegada. Cal posar-ho de manifest amb gestos, fets i propostes concretes, i els governs han perdut una nova oportunitat de generar europeisme ciutadà per convicció, i no per imposició.
Font foto: Quim Roser, El Periódico
Em truquen des de Paris sense cap cost perquè diuen que els entra amb les trucades incloses amb l’ADSL… com a protesta ja no tinc mòbil ni ADSL i si m’acaben els turrons potser només trucaré des de cabines públiques… On són les campanyes independents de protesta contra els grans beneficis d’aquestes empreses? I a més ens ho refreguen en tots els noticiaris amb unes notícies escandaloses sobre els guanys anuals… i amb els sous que tenim, encara els fem el joc?