Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Estudis denuncien com a tòxic panís transgènic de Catalunya

La gent de Som lo que sembrem em fa arribar a través del Facebook una reflexió sobre una recerca publicada a l’International Journal of Biological Sciences que, crec, mereix ser tinguda en compte. L’adjunto per a la vostra coneixença.

 

Noves anàlisis de proves fetes sobre ratolins
revelen nous efectes sobre la salut de tres diferents tipus de panís
transgènic: el NK 603, el MON 863, i el MON 810, que es conrea a Catalunya.

L’article detallant els resultats ha estat
escrit per quatre investigadors francesos, i ha estat publicat a la revista
International Journal of Biological Sciences.

Som lo que Sembrem, ara ja constituïda com una
associació, torna una vegada més a exigir la prohibició del conreu MON 810 a
Catalunya i també un etiquetatge rigorós i un control de tot els transgènics
importats, de manera que els ciutadans d’aquest país puguin diferenciar
clarament aquell producte alimentari que conté transgènics, i evitar ser
tractats com a conillets d’índies com fins ara.

És la primera vegada que s’han fet aquest
tipus d’estudis comparatius. Aquests panissos es troben arreu del món en pinsos
per animals i en menjar per humans. El NK 603 ha estat modificat per ser
tolerant a l’herbicida d’ampli espectre Roundup i conté per tant residus
d’aquesta formulació. El MON 863 i el MON 810 han estat fabricats per
sintetitzar dues toxines diferents que serveixen d’insecticides.

Es van classificar 60 paràmetres diferents per
cada òrgan i es van mesurar en sang i orina després de 5 i de 14 setmanes
d’alimentació. Les rates que havien estat alimentades amb OMG van ser
comparades amb les que havien estat alimentades amb el panís equivalent no OMG.
Això va ser seguit d’una comparació amb sis grups més de referència, que havien
menjats altres panissos no transgènics.

Els resultats donen clarament efectes
secundaris dels panissos OMG, que depenen del sexe i de la dosi. Els efectes es
donen sobretot al fetge i als ronyons, que són els òrgans de detoxificació.
També s’han trobat efectes sobre altres òrgans, com el cor i les glàndules
adrenodenals.

En conclusió, fins i tot sent els estudis de
curt termini, indiquen signes de toxicitat hepàtica renal, probablement a causa
dels pesticides específics de cada tipus de panís transgènic. En adició a això,
no es poden descartar conseqüències metabòliques directes o indirectes de la
mateixa modificació genètica.

Som lo que Sembrem creiem que la política de
la Generalitat en el tema transgènics ens està aïllant més i més d’Europa i
dificultarà les exportacions dels productes produïts i transformats a
Catalunya, especialment els agroecològics, que representen l’oportunitat de
futur per al camp.

Som lo que Sembrem demanem un etiquetatge
seriós com el de molts països centreeuropeus, i també l’etiquetatge la de carn,
ous i llet.

Enllaç a la publicació científica http://www.biolsci.org/v05p0706.htm


Enllaç al Debat a la Totalitat en el Parlament
el dia 2 de juliol http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=411393&p_cp2=tot&p_cp3=2&p_cp22=

 

Nota: missatge enviat a través del Facebook per Elisenda Franquet.

Font foto: Ecodiari



  1. Estem parlant dels problemes de la tecnologia transgènica, o del fet d’emprar pesticides (produïts per la planta o no) o herbicides?
    No sóc biòleg ni químic, però sí científic, i m’agradaria veure arguments científics sobre els transgènics, creïbles, amb dades numèriques i sense els vicis clàssics de la paraciència; en aquesta notícia, n’he detectat dos…
    Sense ganes de ser paranoic, estic força convençut que el debat sobre els transgènics és una cortina de fum per ocultar el problema real de l’ús a gran escala de pesticides, herbicides i similars (independent de si són de síntesi o “naturals”), i un intent per deixar en mans privades determinades línies d’investigació amb possibilitats de futur (per la via del descrèdit i els presumptes perills)  per evitar la competència de les tecnologies lliures, per exemple generades per les universitats.

  2. Penso que qualsevol crida a un debat
    sense vicis és bona cosa. I més quan es pretén presentar-se com a
    científic. Penso també que cal reconèixer que la ciència també
    té vicis -que sovint s’anomenen paradigmes- i que sovint la
    paraciència només obre la porta a nous paradigmes que un nou
    context fa que la ciència els reconegui.
    Per una banda estic
    d’acord que en aquest cas, els resultats que s’obtenen semblen
    indicar que l’ús de la transgènesi resulta problemàtica i aquesta
    està relacionada amb el seu efecte tòxic (proteïna bt, tòxica per
    a determinats insectes, i pel que sembla problemàtica per a la salut
    dels animals si és sintetitzada per les plantes). Hi ha també el
    fet del panís resistent a herbicida (NK 603) que seria problemàtic
    per tenir restes d’herbicida.
    Però hi ha uns quants exemples
    d’efectes imprevistos de la tecnologia més enllà de la toxicitat de
    la proteïna emprada. En cito 3 exemples: per una banda les patates
    amb una lectina del Pusztai; per altra banda un pèsol amb una
    proteïna de mongeta d’un equip australià, i el panís Starlink de
    la Monsanto (en aquest cas proteïna bt, però amb un efecte
    d’al·lergenicitat greu).
    Pel que fa als temors que el Lluís es
    planteja: estic d’acord que els aliments ogm ens ajuden a
    visibilitzar la toxicitat d’alguns tractaments al camp; però ens
    quedem curts respecte a altres fets denunciables del sistema
    alimentari mundial (cal afegir l’ús de petroli, la contaminació amb
    nitrats, l’efecte canvi climàtic també pels òxids de nitrogen i
    metà, la qualitat de vida dels pagesos, l’accés als recursos del
    camp, i segur que em deixo altres d’importants que tenim al cap). Tot
    això sense deixar de criticar aquesta tecnologia que té uns efectes
    particulars: patents sobre la vida, augment de l’erosió de la
    biodiversitat, oligopoli,…

    Però em sembla veure, i potser són
    paranoies meves, que acusa als moviments socials d’afavorir
    l’oligopoli i d’impedir la competència de la tecnologia que ixi de
    les universitats. Aquí és on torno als paradigmes i quan dic que el
    que reclamem és un canvi de paradigma. Un exemple del que reclamem
    és l’agroecologia i un exemple de polítiques que afavoreixen a la
    Monsanto és aquesta notícia:
    http://vidasana.org/noticias-vidasana/desaparece-del-csic-la-linea-investigacion-en-agroecologia.html.

    Espero que en tornarem a parlar.

     

Respon a Llu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política Agrària (PAC, vi, transgènics, ...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent