Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Estalvi energètic: pensem’hi i actuem ara, abans no sigui massa tard

Fa anys, quan algunes veus reclamàvem, en clara minoria, una major i millor regulació del sector econòmic i financer, molts dels qui ara governen (per què van guanyar diverses eleccions, alguns amb majoria absoluta) se’ns reien a la cara. Si haguéssim actuat abans, i a fons, potser no estaríem on som ara.

La mirada curta que predomina avui en la majoria de les opcions polítiques, però també en l’exercici de la comunicació i la informació, fa que tinguem societats amb poca capacitat de mirar-se les coses amb perspectiva intergeneracional i multidimensional. I això és un problema, per què ens porta a una política que, enlloc de prevenir i evitar l’esclat de crisi, es limita a reaccionar-hi i surfejar-les.

En aquest sentit, cal recordar que darrera les catàstrofes econòmica i política (democràtica) n’hi ha una altra que, malauradament, sembla haver passat en segon pla, però que segueix essent crucial: la climàtica, i més concretament l’energètica. A tall de recordatori voldria esmentar una de les votacions més importants la setmana passada a Brussel·les, en el marc de la Comissió d’energia (ITRE), en relació a l’estalvi energètic.

La legislació en curs (ja ha superat tràmit a la Comissió ITRE i ara caldrà esperar resultats del trílog i votació en plenària) inclou un seguit de mesures crucials en favor de l’estalvi energètic. Per exemple, els Estats membres hauran d’establir un full de ruta l’objectiu del qual sigui aconseguir un estalvi energètic del 80% al sector de la construcció el 2050. Així mateix, s’exigirà a les empreses energètiques que es facin responsables de l’estalvi anual fins a un 1,5% en relació a tots els sectors d’ús final (tot i que aquesta mesura va quedar considerablement aigualida per culpa de les intervencions governamentals). Un altre paquet de mesures són els anomenats instruments financers de caràcter obligatori, i una millor informació de cara a les persones consumidores (p.e. a través de l’ús de comptadors intel·ligents), igual com mesures destinades a reduir la demanda.

Mentre alguns (PP, però també la socialdemocràcia) aposten per allargar la vida a les centrals nuclears, d’altres insistim que allò que cal és un canvi radical en el model de generació i consum energètic, posant especial èmfasi en l’estalvi.

El ponent de l’informe, en aquest cas el meu col·lega verd luxemburguès, Claude turmes, va fer un extraordinari treball per acostar Europa al compliment dels objectius 2020 (veure nota al peu 1), però va advertir que encara queda molt per fer per tal que la UE compleixi el seu objectiu de reduir el consum d’energia un 20% per aquell any 2020, així com també va subratllar la necessitat d’afrontar les evidents mancances i falles existent en l’esquema de comerç d’emissions de la UE. Després de la votació, el mateix Claude Turmes va dir:

 

“Today’s vote brings us a step closer enacting this essential legislation, which will give a boost to Europe’s economy and help achieve our energy security and climate goals. The new energy efficiency directive enshrines the EU’s 20% energy savings target in a legal framework and sets out binding measures (1), which will go a significant way towards bridging the current gap the EU is facing with regards to meeting its pledge to reduce energy consumption 20% by 2020. However, clearly more needs to be done to fully close the gap. Realising the EU’s energy saving target not only makes sense in terms of meeting our energy security and climate change goals, it also makes broader economic sense, stimulating economic activity and creating millions of jobs, whilst bringing down energy bills for businesses and households, and our dependence on energy imports.

“While the new energy efficiency legislation represents a major step forward for EU climate policy, it has added to the urgent need to address the problems with the misfiring emissions trading scheme. The carbon market is clearly in need of regulative intervention in order to address the oversupply of emissions permits and the resulting excessively low carbon price. While the Commission committed to do this in the context of negotiations on the energy efficiency directive, it must  come forward with proposals to address the oversupply of emissions allowances and the unrealistically low carbon price before the summer. As a first step, this means limiting forthcoming auctions of emissions permits. However, ultimately, the Commission will have to completely retire an amount of emissions permits. The sooner this is done, the better.”

Font foto: Genesys-project.eu


  1. Pensar només en recurtar? Això ens sona.

    I les inversions en el creiximent de les energies renovables?

    Com les autovies del l’aigua com a principal font de energia renovable de futur a les zones de clima sec i en desertitficació.

    Contra el canvi climàtic, regular els capdals, aturar la desertització en unes arees i ajudar alhora a protegir la deforestació en altres arees i espais naturals de la resta del món?

    Alguns encara volen viure de la demagògia i la població mundial augmentant i les seves necessitats de dependència, sota polítiques demagògiques.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.