EQUO, l’esperança verda segons la tàctica Guardiola
Ahir vaig ser a la presentació del Projecte EQUO, a Madrid. Vaig voler acompanyar el llançament d’un projecte que considero essencial, no ja per a l’Estat, només, sinó per a tota Europa.
Com a eurodiputat per ICV, i especialment com a vicepresident del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu he tingut ocasió de seguir i acompanyar el procés liderat per en Juan López de Uralde (ex Director General de Greenpeace) i Joaquín Nieto (President d’Honor de Sustainlabour), entre molts d’altres.
Reyes Montiel, Daniel Cohn-Bendit (qui avui en una entrevista a Público reclama “Vèncer a la dreta i transformar l’esquerra”, cosa que subscric), Monica Frassoni i, evidentment, Juan Lopez de Uralde, van fer el llançament d’honor inicial. El partit, per tant, ja ha començat. Ara toca jugar-lo i, si se’m permet el símil (que ningú se m’enfadi, si su plau, especialment en Juantxo, que sé que és de la Reial Societat), opto per jugar-lo a l’estil del Barça de Guardiola: és a dir, buscant tenir sempre el control de la pilota (amb voluntat de marcar l’agenda), primar el treball en equip per sobre de les individualitats (aquí ningú és imprescindible i tothom és necessari), organitzar-se amb una bona distribució sobre el camp (cadascú ha de fer allò que sap, i fer-ho bé), actuar amb dignitat i exemplaritat dins i fora del terreny de joc (dignificar la política no només és una necessitat, és una urgència), i, és clar, tenir i demostrar sempre l’ambició i i les ganes necessàries per tal de guanyar (que no vol dir altra cosa que voler incidir en tots els àmbits de decisió possibles per tal de canviar l’status quo predominant avui, mirant d’aportar-hi una necessària visió sòcioecològica malauradament força absent en l’actualitat).
A la festa-presentació d’ahir em vaig trobar amb moltes cares amigues d’àmbits molt diversos de l’entorn ecologista, pacifista, feminista, moviments socials, pensadors i pensadores, activistes, .. en definitiva, gent inconformista amb ganes i capacitat per canviar els coses. Era necessari comptar en el conjunt de l’Estat espanyol amb una aposta com aquesta. No tinc cap dubte que hi havia, i hi ha, una demanda social i política en aquest sentit. Molta gent amb sensibilitat social i ambiental es trobava orfe políticament, i pot trobar en aquesta iniciativa la referència que esperava. Ara, el projecte EQUO pot actuar a la vegada d’agregador i de catalitzador de totes aquestes sensibilitats. I jo m’hi sumo entusiasmat.
Foto: Montiel, Cohn-Bendit, Frassoni i López de Uralde, ahir, a la presentació d’EQUO. Font: EFE
però sembla que verderols sí:
“Frassoni ironizó sobre esta fractura cuando dijo que ella había vivido
“los tortuosos procesos de los verdes españoles”. El Partido Verde
Europeo es la cuarta fuerza política en la Eurocámara y no puede
permitirse no contar con un partido nacional en España, aunque ya
incluye al eurodiputado Raúl Romeva (ICV).”
Raül, tu mateix!
A mi no em fa trempar, rei !
Certament, cal unificar els corrents ecologistes i tenir un referent fort a nivell estatal. Això, però, estimat Raül, passa per redefinar les aliances amb IU. Veurem què passa. Veurem què està passant. Des d’ICV i JEV hem de fer un debat serè, obert i sincer per tal de veure cap on avança tot plegat. L’ideal és bastir un espai verd sense oblidar l’esquerra.
Un cop més, gràcies per haver vingut a la UAB i haver complert el teu compromís, almenys aquest any 😉
Gerard
L’esquerra ha de liderar no només un discurs polític sinó una crisi estructural de la política. Qui sap si Guardiola ens ha fet veure que els valors no són una utopia i que davant de la guerra bruta que moltes vegades representa la política (també a casa nostra), hem de seguir reivindicant la nostra ideologia amb serenor, que és el principal tret característic del savi.
Si ICV deixa de banda a IU a les properes generals per experiments amb despatxos hem dono de baixa del partit. Qui és equo? a qui representa? quina militància té? Qui són SEO, wwwf, ecodes i fins i tot Greenpeace? despatxos, lobbies, que res tenen a veure amb la lluita de classes.