Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 17 de juny de 2012

En català al Parlament Europeu, de Raül Romeva i Rueda, per a Tornaveu (13.06.2012)

En català al Parlament Europeu, de Raül Romeva i Rueda, per a Tornaveu (13.06.2012)

Admeto que aconseguir que el català esdevingui llengua normal al Parlament Europeu ha estat gairebé una obsessió en els vuit anys que porto treballant en aquesta institució. Confesso que, quan vaig arribar-hi, l’any 2004, creia que ho aconseguiríem de seguida. Sabia que els nostres predecessors ho havien intentat fins a la sacietat, sense sortir-se’n. I tanmateix, estava segur que es tractava (vaja, que es tracta) d’un tema absolutament de sentit comú i de fàcil solució. L’aliança catalano-defensora en aquest assumpte vé de lluny, i en els dos mandats que he viscut, hem procurat enfortir-la.

És ja prou conegut per a tothom que el català és una llengua viva, utilitzada amb total normalitat per uns 10 milions de persones pertanyents a tres països de la UE i un d’associat (Andorra); que al PE són oficials llengües que compten amb molts menys parlants que el català; que la Constitució espanyola (article 3) considera el català una de les quatre llengües cooficials de l’Estat espanyol; que és una llengua d’ús habitual en l’administració, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i en tots els àmbits culturals; i, que donat que el respecte per la diversitat lingüística és una de les bases democràtiques i culturals de la construcció europea, tal i com queda establert en l’Article 22 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió, resulta profundament injust discriminar una llengua amb l’argument que no s’utilitza en tot l’Estat.

Però, si tot això és tan evident, què és el que falla? Molt senzill: l’estructura de l’Estat, Madrid, el govern central, digueu-li com vulgueu. En aquest sentit, he de dir que no he percebut cap diferència substancial entre els governs del PP i els del PSOE. I això és preocupant.

I no obstant, tinc la impressió que estem més a prop que mai de resoldre l’afer, almenys en la seva dimensió europarlamentària. El President de l’Eurocambra en Martin Schulz, lector empedreït de Cabré, ha reiterat sovint el seu compromís personal i polític en favor que puguem usar el català als plens del PE, amb tota normalitat. Som conscients de la magnífica oportunitat que aquesta situació ens aporta, i hi estem treballant.

Confio que aviat resoldrem aquest clar dèficit democràtic i lingüístic, i quan ho aconseguim, estic segur que molta gent que avui no és conscient de la importància d’aquesta fet es preguntarà: com és que no ho hem resolt abans, això? I la resposta caldrà trobar-la, un cop més, en un model d’Estat, l’espanyol, que no respon a la realitat nacional actual, i que no encaixa en l’Europa dels pobles que tanta gent somniem, i per l que treballem.

 

Font foto: A.C. / Tornaveu.


  1. Senyor Romeva,

    gràcies pels esforços i l’esperança. Fa poc, però, vaig tenir la “decepció” de visitar el Parlament Europeu (ràpida guipada robòtica seria més adequat) així com (prèviament), el Parlamentarium.

    I allà, al final d’aquella exposició tan trista, fosca i impersonal, hom podia escoltar missatges de benvinguda/presentació de diversos diputats (pantalletes sí que n’hi havia. Per donar i per vendre!).

    Quina no fou la meva sorpresa en veure que la vostra era en castellà! Vaig pensar però que potser us ho havien imposat (essent el català inexistent arreu de tota la propaganda euro-burocràtica brussel·lenca). Vaig escoltar doncs els missatges d’altres eurodiputats catalanoparlants (vós fóreu el 1r) i la meva sorpresa esdevingué incredulitat en veure que la Maria Badia, en Ramon Tremosa, la Rosa Estaràs (parcialment?) i fins i tot en Santiago Fisas (em sembla) xerraven tots en català.

    Una (altra) gran decepció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengües (català a la UE, multilingüisme,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent