Embussos, transport i prioritats europees (converses amb el meu sogre)
Diumenge passat ens vàrem quedar atrapats el meu sogre, la meva parella, els meus dos fills (de dos i quatre anys) i servidor, en un dels habituals embussos de diumenge vespre a l’Autopista AP7. Tothom qui tingui criatures és certament conscient que un embús no és el millor dels escenaris possibles per a elles, i menys a certes hores, quan, de tan cansades com estan, no poden ni dormir. Per altra banda, la sensació de frustració en trobar-se en una situació com aquesta és força elevada, i malgrat que hi ha qui ho porta millor i qui pitjor, no crec que ningú s’ho passi bé.
Durant el viatge vàrem estar parlant amb el meu sogre, un gran aficionat als trens, sobre com podia ser que avui dia encara ens trobéssim en situacions com les que estàvem vivint llavors, és a dir, aturats durant tanta estona en una autopista saturada.
La meva tesi és simple, de fet, no es tracta tant de fer més carreteres (o autopistes) sinó de treure cotxes d’aquestes. Com? Doncs apostant políticament i econòmica per víes de transport alternatives. Això, però, no és només un afer català, sinó que cada cop més esdevé una qüestió europea i, com tot, és un tema de prioritats i de correlacions de forces polítiques i parlamentàries: per exemple, actualment el 60% dels fons europeus destinats a transport van a inversions en carreteres, només el 20% al ferrocarril, i menys de l’1% a millora circuits per a bicicleta.
Casualment ahir mateix vàrem votar l’informe del Parlament Europeu sobre Un Futur sostenible per al transport. En les meves reaccions posteriors a la votació expreso satisfacció per la votació d’avui, però també preocupació pel fet que seguim subsidiant amb diners dels contribuents (30.000 milions d’euros anuals) un dels principals responsables de l’escalfament global, el tràfic aeri, i que no hàgim comptat, novament, amb el suport de la majoria de la cambra per garantir un futur molt més responsable apostant de manera prioritària, per exemple, pel ferrocarril europeu:
Commenting on today’s vote in the European Parliament on the report for a sustainable transport, Raül Romeva, MEP and vicepresident of the Greens/EFA group said:
“By voting in favour of the report on the future of transport today, we have managed to put the question of how to achieve a modal shift towards more sustainable modes of transport back on the agenda of EU transport politics. Due to the incorporation of a few amendments from the Greens/EFA, the report is now more balanced and in a few aspects even positive.
“However, the following still holds true: Unsustainable forms of transport in the EU are too cheap, only the environmentally friendly modes of transport are expensive and this is politically intentional. Currently, there is a mandatory and financially unlimited toll on every kilometre of rail, while at the same time road tolls are voluntary and capped.
Additionally, the great climate villain, air traffic, is subsidised to the tune of €30 billion every year by the European tax payer. This unfair competition has to change if we are serious about the sustainable future of the transport sector!
Therefore we Greens cannot comprehend that we could not win a majority for our proposal to reduce the CO2-emissions in the entire transport sector by 30% by 2020 (compared to 1990 levels). The report calls for a 20% reduction, but only for air and road traffic. Compared to other sectors which have achieved a 10% reduction since 1990, such as industry and housing, where heat insulation has improved, the emissions in the transport sector have risen by 35%!
Unfortunately the majority of the Parliament rejected our proposal to invest at least 40% in the more environmentally friendly railways, a maximum of 20% into roads and at least 15% into pedestrian and bicycle traffic in the area of EU co-financing. Instead, the EU continues to back environmentally detrimental transport: 60% of the funds go into roads, only 20% into railways and 0.9% into bicycle transport. This really has to change!”
Foto: cues kilomètriques a l’AP7. Font: EFE
Completament d’acord, Raül. A Girona, per posar un exemple, diuen que el transport públic no es fa servir i que la gent ja fa com als EUA, agafa el cotxe per a tot, però si les línies d’autobusos són d’un bus cada mitja hora, o els trens passen tan espaiats -quan passen- i el darrer de Barcelona a Girona passa a les 21:30, com poden dir que els gironins no agafem el transport públic? Si som els que més fem servir la bici! Però a les nostres comarques s’han destruït moltes línies de tren locals, sort encara que algunes s’han convertit en carrilets verds! Ara caldrà veure quan i si algun dia funciona el TAV, si els horaris i preus ens seran permissibles. Com hem permès que s’anés tan enrera en el tema tren? El dia 10 molta gent que anava a la Mani en tren es va quedar clavada 3 hores per una de les moltes i freqüents -és a dir, normals i habituals- avaries. Com podem considerar això normal i formant part constitutiva del tren? és escandalós!!!! El tren hauria de ser el principal transport terrestre de mitja i llarga distància, tant per persones com per mercaderies. Jo encara crec en el tren!