Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 26 d'abril de 2006

El PP novament abandera el no al català a Europa

Aquesta tarda la mesa del Parlament Europeu ha votat sobre la petició que el català s’anés normalitzant a les institucions europees. En concret, calia decidir si els ciutadans i ciutadanes podien preguntar i ser respostos en català al PE, traduir els principals textos jurídics, i que els/les europarlamentaris/es poguéssim usar la nostra llengua en plenària. Si bé la tercera mesura ja sabiem que costaria una mica més, confiàvem en què almenys la primera i la segona de les peticions sí serien acceptades. Finalment les tres propostes han estat rebutjades per 7 vots contra 6. I un altre cop ha estat Vidal-Quadras qui ha liderat la línia opositora. … 

… S’argumenta per part dels crítics amb què acceptar aquesta proposta suposaria un problema tècnic i un elevat cost econòmic. Cap de les dues apreciacions és certa, ja que tant el govern català i el Parlament Català com el mateix govern espanyol han acordat fer-se càrrec de les despeses, i la gestió tècnica és certament menor.

Un altre argument usat sovint és que fins que no s’accepti l’ús ple del català, el gallec i l’euskera al Parlament espanyol, no podem demanar-ho al Parlament Europeu. Tot i que aquest argument té un fons de raó i ens porta a la necessitat d’insistir en què comencem per donar exemple a Madrid, tampoc pot ser excusa per no normalitzar l’ús d’aquestes llengües al Parlament Europeu, especialment quan aquesta és ja una pràctica habitual al Consell, a la Comissió i al Comitè de les Regions d’Europa.

El tema es podrà reprendre en plenària, però certament aquesta és una qüestió de la qual els/les eurodiputats/des catalanoparlants (excepte Vidal-Quadras, és clar) n’hem fet bandera, particularment la Maria Badia (PSC), n’Ignasi Guardans (CiU) en Bernat Joan (ERC) i jo mateix, no només per respecte a la població catalanoparlant, sinó sobretot perquè entenem que és una qüestió de drets fonamentals que van a l’essència mateixa del projecte de construcció europea.

I tot plegat la mateixa setmana que el Parlament Europeu aproba una resolució per fomentar el multilingüisme a la UE, insistin en la importància de reconèixer la diversitat lingüística com un valor.

En definitiva, no puc sino lamentar que un cop més s’hagi desaprofitat una oportunitat d’or per avançar en el reconeixement del català com  a llengua plenament normal a la Unió Europea. Caldrà seguir insistint. I estic plenament convençut que més d’hora o més tard ho aconseguirem. Es tracta, simplement, d’una qüestió de justicia. Entretant, us animo a participar en la campanya de Eurotribune que diversos/es eurodiputats/des hem recolzat.



  1. Un altre cop, per al PP hi ha discriminacions més acceptables que no d’altres. Segurament considerin que discriminar no és una equivocació. Jo també crec que més tard o més d’hora ho aconseguirem, però insistir també costa diners. Amb els meus diners el PPC està frenant un dret fonamental, me’ls tornarà quan aquest dret sigui finalment reconegut? És una situació vergonyosa.

  2. Molt bé, no s’ha aconseguit, i???. El problema no està al Parlament europeu. El resultat és fruït de aquesta mena d’hiprocresia que amara les forces polítiques que, en major o menor grau, concedeixen credibilitat a l’Estat espanyol com una unitat indisoluble. A Europa es treuen les puces de sobre amb un argument tan simple com racional: "si a Madrid no els hi deixeu que ens veniu a demanar". Cada dia que passa queda més clar que el ple reconeixement de la nostra llengua a les instàncies europees està condicionat pel fet de tenir o no tenir un estat propi. Ben mirat hi ha moltes opcions del nostre futur que estan condicionades per aquest fet. A efectes pràctics encara som una colònia, encara que algú s’entesti en dir-nos que tot són flors i violes amb l’Arc de Sant Martí com a fons.

  3. S’ha plantejat malament, el PPE hauria votat afavor si n’haguéssim dit navarrès i valencià.
    El manifest aquest d’Eurotribune parla de català, euskera i gallec com a llengües oficials espanyoles! No serà un altre pas en fals vers el reconeixement de la unitat de la llengua? Perquè si el català és una llengua espanyola, què parlen a la Catalunya Nord? I a Andorra?

  4. Trist, molt trist! Això és un cop de porta als morrose tota regla. Semblem captaires, demanant poder utilitzar la nostra llengua. Però en quin món vivim?

  5. Llegeixo que els gallecs no podran adreçar-se al Parlament Europeu en la seva llengua. Aquesta afirmació és incorrecta.

    Els diputats gallecs ja han demostrat nombroses vegades que poden adreçar-se en la seva llengua al Parlament, argumentant (amb èxit) que el gallec és un dialecte del portuguès.

    És el cas, per exemple, dels diputats José Posada i Camilo Nogueira.

  6. Què podem fer davant de tanta  burrocràcia nacionalista espanyola? A part de l’opció d’Eutribune. Què hem de fer per poder parlar català al Parlament espanyol i al parlament francés?

  7. Proposo que alguna organització demani a l’Ajutnament de Llavaneres que faci una moció de l’Ajutnament per deeclarar a Vidal Quadras persona non grata per la seva actuació contra el català. El que ha fet aquest home és molt greu, perquè ha impedit un dret i ha negat els seu sorigens. Ja ho deia en Raimon qui perd el soriens perd la identitat.

  8. Per poder parlar català al Parlament Europeu, hi ha una solució molt senzilla: Que es pugui parlar català al parlament espanyol. Si el català fos una llengua realment cooficial, es parlaria al Parlament europeu. O sigui que si el govern de veritat vol ajudar-nos, que comenci per deixar parlar català a Madrid.

  9. Cal que els polítics us poseu les piles i deixeu de manipular els centres d’interés col·lectius segons les vostres necessitats electorals!
    El català pot ser oficial a Europa, però pot no ser-ho. Estaré content el dia que ho sigui i donaré gràcies a la nostra comarca independent per la seva valuosísima contribució. Peró jo personalment no em plantejaré aquesta lluita com a real i fructífera si no aconseguim l’oficialitat de la llengua a tots els Països Catalans abans. La lengua guanyarà molt més el dia que sigui oficial a la Franja o a la Catalunya del Nord, potser no en el aspecte més formal i simbòlic però sí en l’ús habitual de molts milers de persones.

  10. Lúnica opció és la independència perquè des de fora ens respectin. A veure quan a ICV us ho plantegeu d’una vegada, perquè això del federalisme tots sabem que no arribarà mai. L’estafa de l’estatut n’és una prova.

Respon a Mar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengües (català a la UE, multilingüisme,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent