Raül Romeva i Rueda

Avui, la majoria del Parlament Europeu ha votat a favor de la resolució sobre l’apertura de negociacions per concloure un acord de lliure comerç entre la UE i els Estats units d’Amèrica (veure nota premsa PE). Verds/ALE i GUE hi hem votat en contra. Una vegada més, la majoria formada per socialdemòcrates, liberals i conservadors ha enviat un senyal preocupant a la societat i a la democràcia europees, però també a l’economia de la UE.  

Tenint en compte la manca d’una política econòmica i industrial comuna, Europa es troba en una posició d’inferioritat en relació als Estats Units, i és ben sabut que aquests defensen els seus interessos molt millor que ningú. De fet, i encara que sembli paradoxal, ni tan sols creuen en les suposades virtuts màgiques del lliure comerç, almenys de manera dogmàtica, com sí sembla que és el cas de la Comissió Europea.

A més, convé recordar que, donat que el comerç transatlàntic de mercaderies ja està liberalitzat, allò que en realitat està en joc són els drets i les regles que organitzen la nostra economia i la nostra vida junts, i la nostra opció per un determinat model de societat, per exemple: l’excepció cultural, els serveis públics, la propietat intel·lectual, els OGM, la carn clorada, la carn bovina amb hormones, les indicacions geogràfiques, les normes socials, de salut i ambientals …

El Comissari De Gucht ho va deixar ben clar, durant la seva intervenció: tot està sobre la taula, tot és negociable!

Però més enllà del contingut d’un possible acord, allò que a alguns/es de nosaltres ens preocupa especialment és el fet que aquesta negociació suposa un inqüestionable torpede a la democràcia. Un més.

Els/les europeus/ees ens enfrontem ara a un dràstic enfortiment dels drets dels inversors i les empreses multinacionals que podran desafiar el model europeu com i quan vulguin. En altres paraules, si consideren que determinades polítiques públiques els són desfavorables, amenaçaran amb deslocalitzar i anar-se’n allà on més els convingui, a cost reduït, o zero. Que ningú s’enganyi, d’això va el lliure comerç, sobretot, de maximitzar els beneficis del peix gran, a costa de la salut, social i ambiental, del peix petit.

De tot això, però, la societat en sap ben poc. Tal i com passa sempre en aquesta mena de negociacions resulta impossible accedir a cap document, ni tan sols de mandat de negociació! Malauradament això ja és marca de la casa, a la UE.

En aquestes condicions, els Verds europeus rebutgem el mandat de negociació. De fet, hem demanat al President Hollande (que compta amb Verds en el seu govern) que ho faci de manera formal. Europa no està ni econòmicament preparada ni socialment i ambiental en condicions de vendre’s a benefici d’unes poques multinacionals.

Malgrat tot plegat, de la votació d’avui hi ha una cosa positiva que voldria destacar: almenys, el Parlament ha demanat que la cultura i els serveis audiovisuals siguin exclosos de la negociació. Aquest fet confirma que la mobilització de les parts interessades i de la ciutadania ha estat efectiva. No obstant, una flor no fa estiu.

La batalla serà dura, complexa i desigual. Caldrà estar amatents.