Raül Romeva i Rueda

Els darrers esdeveniments a Egipte i Tunísia m’enganxen a Lisboa, on té lloc una nova reunió de l’Assemblea Interparlamentària APEM, de la qual formem part càrrecs electes de les dues ribes mediterrànies. Falten, precisament, les delegacions tunisianes i egípcia, cosa que no estranya a ningú.

Per altra banda, són constants les referències a les transicions cap a la democràcia portuguesa i grega (1974) i espanyola (1975), i els símils amb la situació que actualment estan vivint els veïns del sud són inevitables.

Un dels més clars en aquest sentit es Sampaio, actualment Alt Representant de l’ONU per a l’Aliança de Civilitzacions i antic President portugès.

No obstant, no puc evitar sentir una enorme mala consciència per la poca visió i la manca de responsabilitat històrica que ha demostrat la UE els darrers anys. La seva resposta, tardana i excessivament tímida, posa de manifest les enormes i preocupants hipoteques econòmiques i polítiques d’alguns països de la UE en relació als règims dictatorials que actualment trontollen.

Si la setmana passada era Tunisia qui protagonitzava les meves reflexions, avui hi afegeixo també Egipte. I és que la UE ha de condemnar de manera inequívoca la violència aquell país i s’ha de comprometre a acompanyar el procés cap a la transició democràtica.

En l’actual context de violenta repressió de les pacífiques protestes dels moviments opositors i de restriccions democràtiques imposades pel règim de Mubarak. La resposta del Consell de la UE d’avui és decebedora, i subscric per tant les paraules del meu co-president de Grup, Dany Cohn-Bendit, quan afirmava dolgut que: “Once again we are witnessing the violent
repression of peaceful democratic protests by an untenable dictatorship and
once again the EU is dragging its heels with its response. The EU needs to
unequivocally condemn the violent response by the Mubarak regime and move
swiftly to support a democratic transition in Egypt.This is the latest case underlining how
EU foreign policy is at odds with the democratic values the Union purports to
defend. As was the case in Tunisia, the EU has continually turned a blind eye
to political repression and the absence of basic democratic rights in its
eagerness to establish closer economic relations with Egypt. The failure by the
EU to criticise the recent parliamentary elections in Egypt, which were
fundamentally flawed and rigged by the Mubarak regime, is a case in
point.”

Per altra banda, les meves col·legues de grup, Franziska Brantner, Hélène Flautre i Judith Sargentini han presentat una pregunta a la CE demanant pels beneficiaris de l’ajuda financera europea a Egipte i Tunísia, i demanant que aquesta ajuda es reorienti cap a donar suport als grups que reclamen un gir democràtica i en favor dels drets humans que els permeti enterrar els règims dictatorials sota els quals viuen. La pregunta la podeu trobar a: http://greens-efa.eu/cms/topics/dokbin/369/369238.eu_financial_support_to_tunisia_and_egyp@de.pdf

Font foto: The Telegraph