Dues cares d’Àfrica: primera dona presidenta d’un govern africà i causes de la migració
La presidenta de Libèria es presenta al Parlament Europeu. Només hi ha sis governs al món en què la presidència l’assumeixi una dona: Xile, Finlàndia, Irlanda, Letònia, Filipinas i Liberia. Que una dona esdevingui presidenta de govern és encara, avui per avui, notícia, per la seva excepcionalitat. I assumir la presidència d’un país com Libèria, en plena postguerra, és tot un repte. La presidenta liberiana Ellen Johnson Sirleaf, primera dona que presideix el govern d’un país africà, ha presentat avui la seva aposta per fer sortir el pais de la guerra i de la pobresa, i ha demanat el suport europeu. Es tracta de la segona dona cap d’Estat que es dirigeix a l’Eurocambra. La primera va ser la presidenta finlandesa Tarja Halonen, mentre que el mes d’octubre ho farà la xilena Michelle Bachelet. És a dir, abans de final d’any el Parlament Europeu haurà rebut la meitat de les dones presidentes del món. Però és clar, el mèrit és relatiu, (segueix…)
ja que només parlem de 3 sobre 6. Es tracta, per tant, d’una dada estadística que deixarà de tenir rellevància el dia que ser a l’hora dona i presidenta d’un govern no sigui un fet excepcional. Més enllà d’això, però, la qüestió important és el fet que Libèria és un dels països d’on surten més persones migrants cap a Europa. Així doncs, contribuir a la millora de condicions de vida d’aquell país, i d’altres de la regió, resulta fonamental.
I aquest és precisament el tema que aquesta setmana toca debatre a Estrasburg: la qüestió de la (im)migració. Comencem amb una efemèride. A finals de setembre de 2005, centenars de persones emigrants van intentar entrar a territori de la Unió Europea a través de les tanques ubicades als enclaus espanyols de Ceuta i Melilla. Les conseqüències per a moltes d’aquestes persones van ser prou greus com per què no ho oblidem: ferides de tota mena, deportacions i abandonaments al desert, negació del dret d’asil, i fins i tot morts a causa de trets d’arma de foc. Tot plegat fa que sigui obligat recordar aquests fets, i avaluar on som avui, un any després. Aquesta setmana està previst que el plenari del Parlament Europeu debateixi i aprovi una resolució sobre com afrontar l’afer de la immigració (aquí teniu la que hem preparat els Verds/ALE). Això serà demà dimecres (debat) i dijous (vot). Avui dimarts, de moment, el Grup Verds/ALE hem volgut escoltar els testimonis d’una de les persones que va ser abandonada per les autoritats marroquines al desert del Sàhara, Simon Pierre, refugiat de Costa d’Ivori, així com de la presidenta de Migreurop, Claire Rodier. L’encontre ha servit també per presentar el ‘Llibre negre de Ceuta i Melilla’, en el qual es recullen testimonis de persones migrants que es trobaven allà en el moment dels fets.
Foto: Ellen Johnson, primera Presidenta d’un govern africà. Font: Parlament Europeu.