Vaig respondre que si algú havia defensat mesures concretes i canvis de llei urgents, ja des del 2005!, aquests han estat en Joan Herrera, la Núria Buenaventura i en Joan Coscubiela, al Congrés (als quals un servidor ha contribuit amb esmenes específiques al Parlament Europeu).
Allò que em preocupa és que, si tot això s’ha dit i denunciat, si s’han fet propostes que no s’han tingut en compte per culpa de les majories (PPPSOECIU), si malgrat tot això encara hi ha gent amb sensibilitat d’esquerres que es lamenta que NINGÚ no digui ni faci res, no seria potser hora que canviéssim de majories per tal que aquestes veus, avui minoritàries i silenciades, esdevinguessin majoritàries i ressonessin per tots els altaveus institucionals possibles?
Si la frustració i la crítica no comporta canvis de majories (per poder fer altres polítiques), a qui beneficia?
Hi ha vegades que el millor programa electoral és un simple recull sobre tot allò que ja has fet. Aquest n’és un exemple.