Declaració d’intencions: projecte, compromís, transparència
A ICV hem començat el procés de primàries per escollir la persona que haurà d’encapçalar la llista electoral a les eleccions al Parlament Europeu del proper mes de juny. El termini de presentació interna dels avals per ser candidat/a va acabar ahir a mitjanit, i finalment no hi ha cap altra candidatura apart de la meva. Vull agrair molt especialment la confiança dipositada en mi per tantes persones, militants i amigues, que han avalat la meva candidatura. Des d’avui fins el 20 de febrer tindrà lloc la votació interna en les organitzacions, i el proper 21 de febrer el Consell Nacional farà oficial els resultats de les votacions. Malgrat només haver-hi una candidatura crec que és important aplicar el reglament intern i procedir a la votació, per la qual he dirigit una carta a totes i tots els militants, amigues i amics, en la qual els comunico que, després de cinc anys de feina i aprenentatge, torno a presentar la meva candidatura per encapçalar la llista per un nou, i darrer, mandat europarlamentari.
Declaració d’intencions per encapçalar la llista
electoral d’Iniciativa per Catalunya Verds al Parlament Europeu per a les
properes eleccions de 2009: projecte, compromís, transparència.
Fa cinc anys vaig tenir l’honor d’encapçalar la
candidatura d’ICV a les eleccions europees en un context de consolidació del
projecte ecosocialista. El repte no era senzill per tres motius: portàvem cinc
anys sense eurodiputat, la meva candidatura era més una aposta de futur que una
conseqüència de la feina feta en àmbits parlamentaris previs, i el projecte
roig-verd-violenta estava en plena fase de concreció, tot i que amb bones i
grans expectatives de créixer, a la vegada que ens trobàvem en plena negociació
amb els aliats dels Partits Verds Europeus per entrar a formar part,
definitivament, del Partit Verd Europeu.
Ara la
situació ha canviat radicalment. En primer lloc comptem amb un important bagatge
com a partit, quant a seguiment de la política europarlamentària, havent recuperat
així l’inestimable llegat que ens va deixar Antoni
Gutiérrez Díaz, i havent esdevingut aquesta dimensió europea una veritable quarta
branca institucional que cal afegir a les tradicionals municipal, nacional i
estatal.
(segueix…)
no amago tampoc que en tot aquest temps he sentit el pes de la
responsabilitat, de les expectatives generades en el seu moment, i val a dir
que aquests cinc anys han estat un extraordinari laboratori d’experimentació a
la vegada que un excel·lent curs de formació. És un fet que en aquests cinc
anys he tingut ocasió d’aprendre una quantitat enorme de coses sobre temàtiques
i procediments que, lògicament, desconeixia abans de començar l’aventura
europarlamentària. Ara podríem dir que en sé prou per ser clarament conscient
de tot allò que, simplement, desconec, i que per tant encara em queda molt
per aprendre.
I tercer, un
cop consolidada la integració d’ICV al Partit Verd Europeu, ara l’objectiu és
enfortir el lligam amb els partits d’ideologia similar i bastir un veritable
eix sociopolític que vertebri les idees que caracteritzen el programa
ecosocialista, també, a escala europea.
És en aquest
escenari que, novament, presento la meva candidatura a encapçalar la llista
d’ICV al Parlament Europeu per a les eleccions del proper mes de juny, amb una
proposta ben simple, a la vegada que agosarada: projecte, compromís i
transparència.
Pel que fa al
projecte emfasitzo un cop més el meu entusiasme enrelació a la construcció d’una veritable esquerra verda nacional i europeista,
al servei de la qual he posat, poso i seguiré posant, tot el meu esforç i
dedicació. Els àmbits concrets als quals he pogut dedicar una part important
d’aquestes energies tenen a veure amb temes ben diversos, però tots ells
vinculats a una defensa estricta dels drets humans com a eix vehiculant, els quals
inclouen, entre d’altres, drets socials, dret a la pau i a un món
sense armes ni guerres, drets nacionals i lingüístics, drets (i deures)
ambientals, drets de les dones i igualtats d’oportunitats, drets de les
persones LGBT, drets dels pobles, drets de les generacions futures, dret a la
llibertat d’expressió, drets fonamentals (front a determinades concepcions de
com lluitar contra el terrorisme), drets de les societats en vies de
desenvolupament, etc…
En relació al
compromís, aporto com a aval les estadístiques sobrela meva activitat parlamentària, les quals mostren com en diferents indicadors
l’eurodiputat d’ICV es troba entre els primers llocs en relació als diputats i les diputades del conjunt de
l’Estat (intervencions en plenari, preguntes parlamentàries, propostes de
resolució presentades, informes realitzats,…). Així mateix assumeix-ho
humilment la meva desconeixença sobre molts dels temes en relació als quals
m’ha tocat, i em toca encara, posicionar-me. És per això que vull agrair molt especialment
a totes les persones que, al llarg d’aquests anys, han tingut la paciència i
l’encert d’assessorar-me. Tal i com ho veig, i pel que he pogut constatar, no
és tan important comptar amb diputats/des que sàpiguen de tot, com que
aquests/es tinguin la voluntat i el coratge de preguntar, escoltar i
analitzar les recomanacions de qui sí en sap en aquells temes sobre els quals
no es compta amb una formació específica.
Finalment,
quant a la
reaccions que més m’inquietava en començar l’etapa europarlamentària era
l’elevat grau de desconeixement que, a tots els nivells, existia sobre la feina
del Parlament Europeu. Desconeixement que, malauradament, era força
transversal, i que afectava des de mitjans de comunicació, institucions
diverses, partits polítics, teixit associatiu i, per extensió, la societat
en general. Lluny de quedar-me resignat davant d’aquest fet em vaig decidir per
fer de la transparència una de les meves principals obsessions. I així he
mirat de fer-ho, a través del meu bloc ( http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva ), el qual no només
m’ha servit per comunicar sinó també per rebre nombroses opinions, algunes de
suport, d’altres mes crítiques, però totes importants.
Per tot plegat
vull fer-te saber que, si consideres que tant el compromís amb el projecte com
la transparència que he mirat de posar de manifest aquests darrer quatre anys i
mig des de l’escó de Brussel.les i Estrasburg són els que pertoquen, i creus
que la línia encetada és la correcta per seguir-la durant un nou mandat,
em poso a la teva disposició per encapçalar, novament, la llista d’ICV al
Parlament Europeu, sempre i quan sigui aquest el desig de la majoria de la militància.
Sigui quina
sigui la teva aposta final, ja sigui respondre favorablement aquesta oferta que
et faig, com no fer-ho, vull des d’aquí agrair un cop més la gran oportunitat
que se m’ha donat per dur a terme, al llarg de ja gairebé cinc anys, una feina
extraordinària com és la de fer de representant a les euroinstitucions d’un
projecte tan important com necessari com és ara el de la construcció d’una
esquerra verda nacional i europeista.
Afectuosament,
Raül Romeva i
Rueda
Font foto: Parlament Europeu
Conec molt bé la meva aposta final i com diuen per aquestes terres escandinaves … ” tak ” per la teva feina i sobretot per tota la informació que ens has estat enviant en el teu bloc, constantment, sense esma i amb el resultat final que has fet, de la feina feixuga, buròcrata, avorrida, d’interessos vergonyants, un mirall molt clar del què passa a Brussel.les. Quan torni hem de parlar de Mae Sot …..
Hola Raül, desprès de llegir la declaració i d’haver seguit, menys dels que voldria, el teu treball a ICV i al Parlament Europeu, no puc fer altre cosa que expressar-te el meu recolzament i el meu compromís de fer tot el que estigui a la meva ma per assegurar una bona participació a les primàries, almenys a Terrassa. Independentment de la teva condició d’eurodiputat, que espero tornis a repetir, considero molt important que la teva contribució al projecte ecosocialista hi continui, i que en aquest proper periode poguem continuar treballant pels ideals que tan be has expressat a la teva declaració d’intencions. Fins molt aviat, ànims, petons i bona nit.
Me disculparás el emplear este medio para trasladarte mis preguntas, pero no he encontrado un canal de contacto más directo: ¿Es cierto lo que se afirma que tienes una finca de 751m2 en Miraso / Sant Cugat? ¿O es una propiedad de tu familia? Me despido con otra pregunta pero antes me explayo un poco: cuando comentastes en la ocasión de la expulsion de Venuezuela de Luis Herrero que los países tiene derecho de admisión, en un tono implícito de que Luis Herrero es un indeable y hacían bien en no admitirlo, me acordé de un artículista del Daily Telegraph que comentaba que el Reino Unido no debía personarse en la causa para la extradición de Pinochet porque los únicos británicos afectados por el golpe eran “unos hijos de papá que jugaban a las revoluciones”. Todo esto me hizo pensar ¿muestra la izqda española un sectarismo aún más rabioso que el que podría perspirar de un comentario tan rancio con el del Daily Telegraph? ¿Podrías darte tu opinión sobre mi afirmación y el porqué de tu animadversión ante Luis Herrero y que no es mitigable por el “será como será pero yo soy español y el también? Gracias de antemano. José María