Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Debate de Grandes-Guerrero-Romeva (Europa 2012, RTVE, 26.10.12)

Nova emisió del programa de RTVE Europa 2012 (26/10/12). Inclou, a partir, del minut 12’04, debat Luis de Grandes (PPE)-Enrique Guerrero (S&D)-Raül Romeva (Verds/ALE)

Europa 2012 – 26/10/12Ver vídeoEuropa 2012 - 26/10/12

Las conclusiones del consejo europeo no han gustado al parlamento europeo, que considera que la Union necesita más ambición para llegar a la unión bancaria y para poner freno a la austeridad.

La crisis afecta a millones de europeos y es necesario impulsar el crecimiento para ofrecerles esperanza. Son palabras del presidente de la comisión europea, Jose Manuel Durao Barroso, en el parlamento europeo donde explicó, junto a Rompuy, las conclusiones del consejo europeo. Los dos coincidieron en que el desempleo puede minar la cohesión social en Europa. Aun así no recibieron el aliento de la eurocámara que les reprocha falta de iniciativa en sus respuestas a la crisis.

En esa comparecencia de Barroso y Rompuy irrumpió el debate soberanista catalán, al plantear un eurodiputado belga el cese del Vicepresidente del parlamento, Vidal Quadras, por pedir la movilizacion de la guardia civil en Cataluña. Unas declaraciones que han llevado a 4 eurodiputados catalanes a firmar una carta, en la que piden proteccion a la Comision y que intervenga de forma preventiva para evitar un conflicto.



  1. Crec que darrerament una certa “esquerra” es confon, o vol confondre als ciutadans/servs, en un mot que s’utilitza de manera lleugera -excessivament a la lleugera, al meu parer.

    Es tracta del mot “austeritat”, “auster”. Hom no pot estirar més el braç que la maniga, si no vol quedar amb palleringes pel defora. Cal contenció, responsabilitat i saber la llargaria de la maniga abans d’estirar el braç… En cas contari, ens podriem trobar amb mig braç al descobert (i això si parlem del braç i la maniga; ja no dic res del tiratge dels pantalons, allà on l’esquena perd el seu nom!).
    Per a mi, “austeritat” no és un mot que dugui aparellades sí o sí unes característiques negatives, ans el contrari. Molta part de la crisi econòmica i moral que patim ve d’un tantsemenfotisme, o de no ser conscients de les responsabilitats de cadascú en els seus actes o omissions. Potser algú dirà que el què estic exposant és massa “protestant”, “calvinista”, “nòrdic”, “purità” i no sé quans adjectius més (fins i tot, “insolidari”! -aquest adjectiu, ja no me l’empasso). [No cal obviar que els països europeus més enganxats per la crisi són els “més catòlics romans” (Irlanda, Espanya, Portugal, Itàlia), a més de l’ortoxa Grècia… Té quelcom a veure amb la moral que instigen l’Església catòlica romana i l’ortodoxa de “qui dia passa any empeny” o “fes el que et vingi de gust, que amb una confessió (sic) al capella tot et serà perdonat”].

    No sé jo, però trobo que es tenir força barra dur un nivell de vida que un no es pot permetre (o fer polítiques cara a la galeria electoral), i exigir que les despesses me les pagui el veí (diguis aquest “Catalunya”, Merkel”, “Europa”, etc.).

    Les polítiques que duen a terme els actuals govern central i autonòmic català (i l’anterior govern català del tripartit) no són “austeres”, són “lladrocinies”. Són coses diferents. Austeritat seria retallar allò que és superflu dins uns pressupostos estatals (per exemple, el pagament de sous vitalicis i altres privilegis a polítics, la financiació i manteniment de privilegis a partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, fundacions, Església catòlica romana, etc). per intentar no tocar les polítiques socials (ensenyament, sanitat i recursos asistencials). Dit això, en aquest pais es fa tot el contrari al que seria una política d’austeritat.

    Austeritat vindria a ser el gest que ha fet el senyor Marias al rebutjar un premi amb diners estatals. Aviam si institucions tan “solidaries” (sindicats, partits…) ademés de “cristianes” [sic] (Església catòlica romana) prenen exemple i rebutgen els privilegis i diners que l’Estat els hi aboca diariament (en detreniment de l’ensenyança, sanitat i polítiques socials). Aleshores veuriem què és l’Estat, i la seva veritable naturalessa.

    La “solució” a la crisi no vindrà pas de cap govern extern al propi individu, ja sigui un govern estatal o d’un govern/autoritat mundial (com propugnen alguns “indignats” manipulats per la Gran Ramera). I encara menys d’una entelequia com és la Unió Europea (veritable niu de corrupció i de corruptes, ademés de cementiri d’elefants polítics vinguts a menys; per molt que persones honestes estigueu treballant des de dins per canviar aquest tarannà).

    Atentament, i feliç setmana

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de UE: present i futur per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent