Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Corea del Nord: ‘bluf’ o perill real?

Quan dimecres passat Javier Solana, Alt Representant de la UE per a la Política Exterior, va comparèixer davant el Parlament Europeu per explicar la gestions dutes a terme per part de la UE en relació a la crisi oberta pel règim de Pyongyang, va insistir molt en què encara no hi havia cap certesa de que Corea del Nord tingués capacitat per fabricar una bomba atòmica. I és que com més segueixo la qüestió (veieu, per a més informació, aquesta sintètica llista de preguntes i respostes) més constato que ens trobem novament davant d’un cas de voler retornar a la lògica de la Guerra Freda, aquella segons la qual la pau estava ‘garantida’ per la mútua amenaça nuclear i per la consegüent (segueix…)

Destrucció Mútua Assegurada (MAD, segons sigles en anglès de Mutual Assured Destruction, que vol dir ‘ximple’ o ‘boig’).

Corea del Nord presumeix d’haver fet una prova nuclear, i Kim Jong-Il manté així el seu tradicional discurs de la constant amenaça exterior, mentre continua sotmetent la seva gent sota una de les pitjors opressions actuals. Sobre aquest tema en vaig parlar al Parlament Europeu durant un debat específic que va tenir lloc el 15 de juny de 2006. Aquesta és la meva intervenció. Però cal dir aquest ‘bluf’ també va molt bé a determinats règims d’occident de cara a justificar la seva pròpia estratègia nuclear i de divisió maniquea del món. És cert, malgrat tot, que això no és tampoc un argument per abaixar la guàrdia, però també és cert que, un cop més, que es posa de manifest l’existència d’una doble vara de medir. Quan les amenaces les fan Israel, o Paquistà, o quan les proves nuclears les fan França (recordeu Mururoa), la resposta és ben diferent. Que Corea del Nord tingui capacitat per a produir armament nuclear és un problema per al país (certament la fam és un poblem molt més urgent i important), per a la regió (tensions amb la Xina i el Japó sobretot) i mundial (permet alimentar el discurs dels Estats pàries i de l’Eix del mal.

De moment el Consell de Seguretat ha optat per les sancions i ha frenat, almenys de moment, les obsessions militaristes d’alguns dels seus membres (veure aquest article de Paul Reynolds). És possible que alguna cosa hi tingui a veure el fet que el sud coreà Ban Ki-Moon serà el nou Secretari General de l’ONU, i que precisament un dels grans mèrits que cal reconèixer-li sigui el procés de distensió cap a Corea del Nord, tot i que segurament ha estat molt més decisiu el fet que Corea del Nord tingui en la Xina i Rússia dos aliats de pes en el sí del Consell que han forçat als EUA a diluir la seva postura.

Sigui com sigui, i veient com van les coses amb l’afer de l’armament nuclear, cada cop tinc més clar que la única via efectiva i coherent d’afrontar la qüestió és procedint al desarmament nuclear universal aplicant de manera estricta el Tractat de No Proliferació Nuclear. I això val per Corea del Nord i l’Iran, però també per l’Índia, el Paquistà i Israel, i sobretot pel club dels cinc (Xina, EUA, Rússia, França i el Regne Unit). Tot allò que no sigui avançar en aquesta direcció simplement ens allunya de la pau, per molt que, en moments com l’actual, l’ONU freni una mica el desastre. 

Foto: Kim Jong-Il. Font: BBC



  1. Kim Jong-Il cada dia s’assemla més a Marujita Diaz! En comptes de llençar tantes bombes s’hauria de plantejar seriosament la possibilitat de contractar a un assesor estétic i canviar d’olleres!

    Bé, ara seriosament, Raül crec que ets un dels pocs polítics amb una convicció real per els teus ideals i que creu apasionadament en el que fa. Tan sols animar-te que segueixis treballant per una Europa més justa.

    Roger

     

  2. Em sembla que el tractat de no proliferacio es seguit escrupulosament pels americans i anglesos (no n’estic tant segur pel que fa als russos i francesos). Era aixo, no proliferacio: fruit de la guerra freda es va arribar a l’acord de no seguir l’escalada i reduir els arsenals. I tambe que cap altre pais es poses a fabricar armament nuclear. No pots comparar el perill desestabilitzador de l’armament nuclear corea o l’hipotetic irania amb l’america o el rus. (L’Israelia, desenvolupat amb tecnologia francesa, no pas americana, es mes aviat estabilitzador: sino fos per ell, potser ja no existirien).
    Les coses no son blanques o negres sempre. L’actitud coreana es perillosa i s’ha d’actuar. A mi tampoc m’agrada que hi hagi armament nuclear al mon, pero accepto que desmantellar arsenals com el rus o l’america es una feina d’anys (tecnologicament molt complicada). En canvi, tambe es una feina d’anys el que esta fent corea i l’iran pero en la direccio equivocada (per cert, si realment han aconseguit fer proves nuclears, els experts diuen que hi han estat treballant durant anys, des de molt abans que en bush fos president. Cal tenir-ho en compte per no barrejar naps amb cols).

  3. Que un petit país empobrit i tancat, fora dels cercles científics i tecnològis del món i controlat fins al límit per l’estrucutra de l’estat tingues la capacitat de desenvolupar la Bomba aniria en contra de tot allò que pensem els defensors de les societats lliures. Ni tan sols dedicant el 90% del PIB a defensa tindria sentit que ho haguessin fet.

    L’explosió ha estat fruit d’armament convencional com a recurs de Corea del Nord per reforçar la seva posició.

    Un dia qualsevol, ves a saber quan, aquest règim que ens sembla ridicul caura com un castell de cartes.

    Salut,
    Marc
    http://www.catalunyafastforward.blogspot.com

Respon a Roger Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pau, Multilateralisme, Seguretat Humana, i desenvolupament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent