Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Conferència Armes Lleugeres (V): canvi de presidència i retorn a Estraburg (actualitzat diumenge 2/7)

Escric dissabte perquè ahir divendres varem tenir un dia especialment atapeït. Va començar ben d’hora al matí amb la reunió de coordinació entre les tres institucions de la UE (Consell, Parlament i Comissió) per avaluar el decurs de les negociacions i veure com es preparava la setmana entrant. Es va aprofitar per fer el canvi de presidència del Consell, que fins ara tenia Àustria i que a partir de l’1 de juliol passa a ser Finlàndia. En termes pràctics això vol dir que la delegació oficial de la UE haurà estat encapçalada una setmana per cadascú, i per tant que les negociacions ara les liderarà l’ambaixador finlandès Kari Kahiluoto, amb qui ens varem reunir bilateralment ahir i de qui he de dir que n’esperem molt.

L’equip que porta la delegació finlandesa a Nova York és realment valuosa, cosa que serà decisiu en la darrera setmana de negociacions que comença dilluns (setmana curta, d’altra banda, per què el 4 de juliol és festa gran a Estats Units). (segueix…)

Tot seguit ens varem reunir amb la delegació xinesa, encapçalada pel Director de l’Oficina de Desarmament, Hu Zhongkun. Després d’una interessant conversa sobre la situació dels drets humans a la Xina (l’ambaixador tenia interès a comentar el darrer informe d’Amnistia Internacional sobre aquell país) varem exposar les nostres preocupacions en relació al contingut de la proposta de text en negociació (veure entrada d’ahir). Malgrat que en la majoria de punts plantejats semblava que hi podria haver acord, aquell que sí els plantejava més problemes és l’adopció d’unes directrius/principis generals a escala internacional per a regular les transferències del comerç d’armes. Sigui com sigui la conversa va ser especialment interessant en el marc de l’informe que estem discutint en aquests moments al Parlament Europeu sobre les relacions entre UE i Xina, el ponent del qual és el diputat neerlandès del Grup Independència i Democràcia, Bastian Belder. L’informe es discutirà en Comissió d’Afers Exteriors d’aqui a dues setmanes.

A mig matí varem poder escoltar les intervencions de les ONG en la sessió plenària. Una darrera l’altre van exposar les diferents conseqüències que el descontrol de les armes genera arreu del món: van parlar supervivents (aquest terme està substituint cada cop més el de víctimes), representants de països en desenvolupament, organitzacions de dones, … Els seus testimonis resulten fonamentals en aquesta mena de contextos. Suposen la finestra al món real, a l’essència real del debat que estem tenint. Altrament es corre el risc de reduir la discussió a un seguit d’aspectes estricament tècnics que res, o poc, tenen a veure amb el veritable problema de fons, que és que aquestes armes provoquen milions de víctimes cada any. Podeu seguir el dramàtic marcador que IANSA té al seu lloc web i que mostra el nombre de víctimes per armes que hi ha hagut des que ha començat 2006.

Tot seguit varem fer la presentació pública de les tres institucions de la UE: Consell, Parlament i Comissió. Per part nostra, vaig començar exposant la gran importància que té que entre els membres de les delegacions oficials hi hagi membres dels Parlaments, especialment per què aquests tenen una triple responsabilitat prou important: a) són els responsables legislatius, i per tant els qui han d’impulsar lleis que, sobretot en el cas d’Amèrica Llatina, per exemple, és una necessitat urgent; b) poden col·locar els debats en l’agenda política i tenen per funció fer uns seguiment i un control de la tasca dels executius respectius; i c) són els responsables d’elaborar i aprovar els pressupostos. Per altra banda, vaig presentar la Resolució i vaig recordar que aquesta va ser adoptada per unanimitat de tots els grups, i que en ella precisament es demana que el text final de la Conferència tingui en compte aspectes com els drets humans, dret internacional humanitari, gènere, desenvolupament, munició, conferència de seguiment, etc… La conclusió final és que el Parlament Europeu es percep cada cop més, tant des de dins com des de fora, com un actor que pot resultar clau en aquesta mena de processos. No oblidem que es tracta de la única institució europea directament elegida pels ciutadans/es, i per tant entenc que, poc a poc, s’està reconstruint aquest vincle entre ciutadania i institucions europees, que era una de les mancances que allunyaven certs debats a escala europea de la gent, i especialment aquells que tenen a veure amb qüestions de seguretat, pau, desarmament, etc…

Després alguns breus encontres amb premsa ens varem reunir finalment amb la delegació russa, la qual, juntament amb la dels Estats Units, és una de les reticents a avançar. Un altre cop va aparèixer el tema dels drets humans, especialment en relació a Txetxènia. De fet, la delegació russa discrepa de la dels Estats Units en un tema clau: la inclusió de prohibir les vendes d’armes a actors no estatals. Estats Units (i alguns països àrabs) s’hi oposen, és a dir, consideren que han de poder seguir tenint el dret d’armar aquells actors que consideren aliats, siguin o no Estats. Rússia, en canvi, aliada aquí amb la UE, voldria que explícitament es prohibissin aquesta mena d’exportacions. Veurem què passa la setmana vinent. Recordo que podeu seguir el decurs de la Conferència aquí.

 

Balanç provisional 

Arribats a l’equador de la negociació, el balanç presenta clarobscurs. Per una banda els Estats Units semblen haver-se quedat sols pel què fa a no celebrar una Conferència de revisió i pel què fa a la qüestió d’incloure les municions i la possessió d’armes en el marc del Programa d’Acció, la qual cosa fa pensar que a finals de setmana es pot arribar a alguna fórmula acceptable, així com pel què fa a adoptar unes línees directrius relatives a les transferències d’armes a escala internacional, aspecte aquest en el qual els mateixos Estats Units hi estan a favor. Per altra banda, però, sembla que la prohibició d’armar actors no estatals (s’hi oposen els EUA i els estats àrabs) serà un pèl més difícil, i a hores d’ara ja considerem impossible aconseguir que el Programa d’Acció, que fa referència estrictament al tràfec il·lícit d’armes, s’ampliï també a les transferències legals.

 

Canvi d’escenari 

Pel què fa a la nostra delegació, la del Parlament Europeu, ahir va ser la nostra darrera jornada oficial a NY, ja que demà ja tornem cap a Estrasburg, on tindrà lloc una nova sessió plenària en la qual s’abordaran molts d’altres temes també importants. Aquí podeu trobar una presentació del què podem esperar d’aquesta nova sessió plenària. No obstant, m’agradaria destacar dos dels temes que hem estat liderant fins ara i que tenen un lloc protagonsita a l’agenda: dimarts 4 de juliol tindrà lloc la condemna oficial del franquisme per part del Parlament Europeu, a iniciativa d’alguns diputats/es espanyols/es que varem rebre el suport d’uns 200 companys/es més; dimecres per la tarda es debatrà l’informe Fava sobre les accions de la CIA a Europa, que es votarà dijous, i sobre el qual ja vaig exposar les línees generals de la nostra posició en una entrada anterior, quan l’informe es va debatre i votar en Comissió TDIP.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Armes/Desarmament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent